Abigal Wardle, de 23 anys i natural de Locolnshire (Regne Unit), ha compartit a través de les xarxes socials la història del seu fill d'onze mesos que ha perdut les quatre extremitats a causa d'una infecció de gola. El petit tenia el 'punt tou' de la part posterior del cap enfonsat quelcom que va portar als metges a ingressar-lo al centre mèdic i, posteriorment, van induir el coma al menor.
Els metges van diagnosticar que l'Oliver patia sèpsia i van informar els pares que el percentatge que tenia el petit de superar la malaltia era molt baix. La sèpsia va causar que el nadó tingués les mans i les cames morades i van haver d'amputar-li les extremitats.
Simplement no puc explicar com et fa sentir el que he viscut aquestes últimes dues setmanes. Sempre vam saber que l'Oliver necessitaria amputacions en les 4 extremitats però veure la seva cama esquerra deteriorant-se dramàticament dia a dia no ha estat fàcil. La nit passada va tenir lloc el que més temíem, una cosa que cap mare hauria de veure; la infermera i jo vam anar a canviar el bolquer al meu fill i la seva cama esquerra va sortir. He perdut el compte de la quantitat de vegades que li he dit als metges que la seva cama no duraria fins a la cirurgia però no, tots van pensar que jo només estava sent una mare prepotent. Em van dir nombroses vegades que la seva cama no es desprendria, el seu cos sabia el que era dolent i el que era bo i va empènyer la maldat. Estic absolutament traumatitzada per haver vist el que vaig veure però aconseguiré tirar endavant gràcies a ell, a tots els meus amics i a la meva família. El més important de tot és que l'Oliver continua sent un nadó feliç com sempre. Ell acaba de trencar el meu cor, simplement no puc creure que encara somrigui després del que ha viscut. Quin homenet tan dur tinc, ell és una inspiració, vet aquí el següent capítol del nostre viatge..
«L'Oliver és valent i jo també ho havia de ser»
Abigail ha manifestat que sens dubte han viscut un horrible episodi i ha afirmat que «mai havia estat tan espantada en la meva vida» no obstant això, la mare assenyala que havia de ser tan valent com el seu fill «sóc la seva mare i és el meu treball lluitar per ell perquè se senti segur».
Després d'aquest malson, el petit Oliver ja es troba a casa i molt aviat ja tindrà les seves pròtesis. Malgrat que la mare considera que algunes persones «poden sentir llàstima per nosaltres» ella se sent «la mare més afortunada del món» perquè encara «tinc l'Oliver amb nosaltres» i encara que el nadó no tingui les seves extremitats «continua sent el meu petit valent i somrient» explica Abigail.
La jove assegura que tot i que els metges li van dir «el teu fill està molt malament» i encara que el nen estigués en coma i connectat a una màquina «no tenia ni idea del malalt que estava». Abigail explica que només recorda «pensar que tenia fred i demanar als metges que li posessin uns mitjons» quan veia al petit amb mans i peus morats.