rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

ÚLTIMA HORA

L'incendi de la Ribera d'Ebre ja afecta més de 2.500 hectàrees de terreny forestal

La parella del motorista mort en l'accident de Ribes de Freser s'acomiada amb una carta

L'accident va tenir lloc el passat 18 de juliol a l'N-260
Imatge d'Enric Arcos. | Diari de Girona

 

El passat 18 de juliol, un conductor sota els efectes de les drogues va envair el carril contrari de la carretera nacional N-260 a Ribes de Freser i va xocar frontalment contra un motorista, que va morir a l'acte. Unes setmanes després, la parella d'Enric Arcos, el motorista que va perdre la vida a l'accident, ha escrit una emotiva carta de comiat que el 'Diari de Girona' ha reproduït al seu web. Aquí us deixem el text íntegre:

 

«El dimarts 18 de juliol del 2017, m'acomiado del meu 'Príncep'. Puja al seu 'cavall de dues rodes', una moto preciosa ben equipada i amb el casc reflectant perquè el vegin de lluny. Quedem per trobar-nos divendres, ansiosos per compartir instants d'autèntica felicitat, de plena fruïció, formant una simbiosi perfecta. La nit d'abans havíem fet projectes, ens havíem estimat, estàvem tan bé junts! Li encantava anar amb moto. També prendre's unes bones cerveses o un bon vi, però mai, mai de la vida ho feia quan agafava el cotxe o la moto. Havia passat la collada de Toses. Gaudint del paisatge que tant li agradava. Entre Ribes de Fresser i Campdevànol, a 'la Corba', un drogoaddicte assassí va envair el seu carril a tota velocitat i es va emportar il·lusions, projectes; va esborrar en un segon el camí que havíem de traçar junts. Aquest assassí ha apagat els nostres somnis. S'ha emportat el somriure d'un home excepcional, pura bondat, entregat a tothom, honest, molt generós, treballador, alegre.

M'estimava amb bogeria, era el meu Sol, que m'il·luminava amb la seva maduresa, era una persona admirablement bona, amb la capacitat de dissipar els problemes, gaudint de la vida, sense necessitat de drogues per trobar estats de màxima felicitat. Tothom, cadascú a la seva manera, ens hem beneficiat de tot el que l'Enric aportava, ja que ell s'entregava sempre a tothom i a tot el que feia.

 

Aquest eixelebrat continua viu. S'ha emportat el meu 'Príncep'. Sento un dolor punyent dins les meves entranyes, una piconadora sobre el meu cor, els ulls em cremen xops d'una tristesa inconsolable. Crec que ara està a la presó. Potser quan surti, continuarà drogant-se i amb una inconsciència inexplicable, agafarà el volant sense importar-li robar la vida de persones innocents com el meu Enric.

 

No hi ha paraules per descriure com em sento, com se senten els seus dos fills, com se sent la seva mare que fa tres mesos va perdre el seu marit, com se sent el seu germà, la seva nora, la seva neta, els seus amics, els seus companys de feina... Si aquest noi veiés el nostre estat, i tingués un mínim d'humanitat, no hauria agafat el cotxe en l'estat en què es trobava. Tan de bo llegeixi aquest escrit i li serveixi d'alguna cosa!»

Clica aquí per rebre les últimes notícies d'actualitat. Gratis al teu mòbil!

Comentaris