Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Aquelarre de Cervera

Les 10 festes majors que no et pots perdre aquest estiu

Fem un recorregut per les 10 festes majors més interessants de Catalunya

A Catalunya, entre el juny i el setembre es concentren dues terceres parts de les festes majors, un element que mai podria faltar durant un bon estiu. De festes majors, n'hi ha moltes tipologies diferents: oficis, històriques, llegendàries... i estan repartides en moltes dates diferents.  Aquesta és la llista de les 10 festes majors que no et pots perdre aquest estiu.

1. Baixada de falles de Taüll – 15 de juliol

Any rere any, per la festa major de Taüll, la muntanya es converteix en un riu de flames enmig de la nit, a part d'oferir un espectacle visual d'allò més bonic. Els veïns del poble de Taüll (Vall de Boí) pugen al Faro, un lloc situat al capdamunt de la muntanya. En aquesta localització, hi ha plantats els pins  els quals se n'encarregaran d'encendre per a després baixar fins a la vall amb les falles enceses, guiats pel cap de colla.

Quan arriben al seu destí, comencen la celebració amb  balls i gresca al voltant de la foguera que han format amb totes les falles que han transportat des del Faro. Aquesta típica Festa Major que gira al voltant d'una foguera es realitza com un ritual de culte al foc i que els portarà, segons diu la tradició, purificació  a tots els vilatans i bonescollites.

Dins dels actes de la Festa Major també hi ha diversos balls tradicionals  que porten a tots els veïns a reunir-se a la plaça del poble. Els balls més tradicionals que realitzen són el 'ball de Sant Isidre', el 'ball de la pila' i el 'ball pla'. A la plaça és on la gent es reuneix per última vegada per acomiadar la festa, sempre després que els joves del poble hagin passat casa per casa amb els músics del poble per a recollir diners i oferir-los vi i pastís.

2. Les Santes de Mataró – 25 al 29 de juliol

La festa de Les Santes s'han fet conegudes per la famosa 'Nit Boja', la del 25 de juliol. L'acte que atrau a més gent és el 'Desvetllament Bellugós', probablement és  el més famós  de la Festa Major. Tot i això, a causa de la seva popularitat, durant els últims anys ha perillat la seva continuïtat perquè la gran quantitat de gent  assistent i els problemes de seguretat que això comporta ha dut als organitzadors a qüestionar-se si s'ha de realitzar. Després del 'Desvetllament', la festa continua amb l''Escapada a la Negra Nit', la 'Pujada Tabalada' i la 'Ruixada', fins que es fa de dia.

Un altre esdeveniment emblemàtic de la Festa Major són les 'Matinades'. Consisteixen en diferents cercaviles que el dia 27 –el dia de les Santes– i des de diferents punts de la ciutat, conflueixen tots a la basílica de Santa Maria. Allà és on es troben totes les figures i autoritats per a celebrar  la missa de les Santes, la qual se sap que se celebra des del 1848. Per últim, el 'No n'hi ha prou!' és un acte relativament nou, però que en els pocs anys que fa que se celebra, s'ha tornat indispensable per al dia 28.

Les Santes
El 'Desvetllament Bellugós' és l'acte més famós de Les Santes | Les Santes

 

3. Festa Major d'Amer – 13 al 17 d'agost

Aquesta Festa Major és especialment coneguda per la tradicional 'Sardana de l'Alcalde', que es data als segles XVI i XVII. Aquest ball és una dansa que es ballava arreu de Catalunya quan se sortia de la missa Major. Es ballava al contrapàs a la majoria de pobles, i es feia en senyal de la germanor. El més normal era que aquest ball el presidissin un noble i l'alcalde.

Aquesta tradició és la que Amer (la Selva)  encara conserva, sent així un dels pocs pobles que encara ho preserva. El més curiós és la manera en què ballen la sardana. Es tracta d'una sardana en espiral, oberta, amb un guia que obre el ball i deixa la mà esquerra lliure, gest que simbolitza que acull a tota la resta del poble. La sardana la ballen cada 16 d'agost a les 11 del vespre a la plaça Porxada. A més, també s'hi fa el concert de cobla que interpreta 'La Principal de la Bisbal'.

4. Festa Major de Sant Bartomeu de Sitges – 20 al 25 d'agost

La festivitat de Sant Bartomeu va ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional el 1991. Aquesta festa omple els dies 23 i 24 d'agost d'activitats que s'entrellacen durant 36 hores. És de les celebracions més destacades del país i una de les més viscudes a Sitges, juntament amb les de Santa Tecla, que se celebren just un mes després.

És una festa que destaca per la seva participació massiva i la riquesa folklòrica: hi surten gegants, grallers, diables, bastoners, ball de gitanes i tot un seguit d'elements que pertanyen al patrimoni cultural català, i que en aquesta festa prenen un paper protagonista.

5. Festa d'en Toca-Sons de Taradell – 25 d'agost

El dia 25 d'agost, any rere any, els carrers del poble de Taradell (Osona) s'omple de pólvora. Els sometents, trabucaires i firaires arriben per ambientar el poble al segle XVI I i esperar l'arribada del temut Toca-sons, un bandoler que, juntament amb la seva quadrilla, s'apodera de la vila.

El poble sencer participa en aquesta  recreació històrica, on el bandoler Jaume Masferrer, conegut com a Toca-sons, es passeja pel centre del poble, on hi ha un mercat d'artesans i oficis antics. El bandoler, interpretat per un taradellenc, festeja les dones, planta cara als homes i assalta, a cops de trabuc, les pastisseries de Taradell, on roba els dolços típics de la festa major.

Després d'una esbatussada amb el sometent, en Toca-sons és capturat pels vilans. Finalment, serà jutjat amb un veredicte que sempre sorprèn els assistents. Aquesta recreació històrica de l'època medieval es va declarar Festa Tradicional d'Interès Nacional  el 2015.

6. Festa Major de Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès – 29 d'agost al 2 de setembre

La Festa Major de Sant Fèlix és una de les grans festivitats del país des que fa  tres segles manté una estructura similar a la que coneixem en l'actualitat. Se celebra sempre en les mateixes dates, tot i que el dia clau és el 30 d'agost, la diada de Sant Fèlix, patró de la ciutat.

L'acte més important, i fent honor a la inscripció de la porxada de la plaça, en la qual hi diu «Vilafranca, la plaça més castellera», és l'exhibició de castells i torres de les principals colles del país, la qual es realitza durant el matí del dia 30.

A la tarda hi ha la tradicional processó  de Sant Fèlix, que acaba amb un dels moments més emblemàtics de la festa major: l'entrada del Sant a la basílica. A banda del patró de la ciutat, els protagonistes de la setmana gran a Vilafranca són els elements tradicionals: cercaviles, correfocs o balls de l'àliga, que es barregen amb activitats més lúdic-festives, com l'empalmada o els concerts per als més joves.

7. Aquelarre de Cervera – 30 d'agost a l'1 de setembre

L'Aquelarre de Cervera és ja una festa amb més de 40 anys d'història. Es va crear a partir de l'Assemblea de Joves, amb l'objectiu d'impulsar una «festa per la festa» i desvinculada de les tradicions religioses. El nom va ser escollit perquè la primera festa es va celebrar al 'Carreró de les Bruixes', i així es va anomenar 'Aquelarre', que vol dir 'reunió de bruixes'.

 

Actualment, l'Aquelarre se celebra el divendres  de Festa Major, i consisteix en un gran correfoc  on hi participen tant la colla de Diables, els Geganters  i Grallers  de Cervera i colles de percussió, però on el Mascle Cabró és el gran protagonista. L'espectacle també inclou una  trama teatral de la mà de la companyia cerverina Grepp Teatre, la qual posa història a tot el que passa durant la nit de l'Aquelarre.

A més, també s'organitzen la Fira del Gran Boc i l'Aquelarret  al llarg dels tres dies que dura la festa major. Aquests dos esdeveniments de caràcter cultural  i festiu  acullen una àmplia gamma d'activitats dirigides a tots els públics.

8. Festa de la Mare de Déu del Claustre de Solsona – 7 a l'11 de setembre

El 7 de setembre, el tro, un coet  llençat des de l'Ajuntament i el pregoner  donen el tret de sortida a la Festa Major de la Mare de Déu del Claustre de Solsona. És una festa molt marcada pel caràcter mediterrani i àmpliament folklòric.

Es tracta d'una de les celebracions més festives de Catalunya, ja que conserva el ritual del Corpus del segle XIII. És d'aquí d'on van sortir també figures com l'àliga, el drac  i la mulassa, els quals tenen un paper molt important durant els tres dies de celebració.

L'agenda compta amb el ball  com l'activitat més destacada: 'el de la plaça', 'el de bastons' o 'el de gegants', que va a ritme de flabiol. A més, per als més atrevits, hi ha espectacles com la roda de foc i la tronada, organitzada pels trabucaires de Solsona, els més antics de Catalunya. Considerada una de les festes més importants del país, l'any 2008 la Generalitat li va atorgar la distinció de Festa Patrimonial d'Interès General.

9. Festes del Tura d'Olot – 7 a l'11 de setembre

Les festes del Tura d'Olot són considerades unes de les festes majors més importants de les comarques gironines. Sempre són 5 dies de festes al centre de la ciutat, i que aquest any ha coincidit que són del 7 a l'11 de setembre.

Els gegants d'Olot  donen el tret de sortida al primer dia de festa. A tres quarts de sis de la tarda, surten tots alhora de la sala dels gegants de l'Hospici, que és on esperen durant tot l'any. S'ha de ser molt puntual  per a veure els balls dels gegants: en fan tres  de diferents a la plaça Major, tot i que ja és més coneguda com a plaça dels Gegants. També és molt aconsellable veure el ball de nit de l'últim dia, que es fa amb tots els llums de la plaça a pagats i els gegants il·luminats.

La major part dels actes o activitats que se celebren al llarg de les festes del Tura estan organitzades per totes les penyes  i entitats  d'Olot, les quals s'hi entreguen completament per a tirar-les endavant. Un altre acte que és destacable és la 'Norantada', una festa que recorda amb nostàlgia els anys 90 i en la qual els recipients per a les begudes són xíndries.

10. Festa Major de Santa Tecla de Tarragona – 14 al 24 de setembre

La Festa Major de Santa Tecla, patrona  de la ciutat, es remunta fins a l'any 1321. Són 10 dies plens de fins a 500 celebracions. El primer esdeveniment popular és la 'Baixada de l'Àliga' i se celebra el dia 21 a la nit. Des del Pla de la Seu, l'Àliga, els Gegants Vells, el Lleó, la Mulassa i els Gegants Moros i són  portats per tota la gentaglomerada  fins a la porta de l'Ajuntament. Mentrestant, l'orquestra no para de tocar 'Amparito Roca'.

Per altra banda, la  nit del dia 22 al 23 s'organitzen diferents actuacions musicals  arreu de la ciutat. Aquesta nit és coneguda entre els més joves com l''Empalmada'. Un altre dels esdeveniments que més gent atrau és el 'Pilar Caminant', on el dia 24 les colles castelleres més importants formen un pilar humà a la Seu i han de baixar  amb el pilar muntat fins a l'Ajuntament. Aquesta festa va ser declarada  Festa Tradicional d'Interès Nacional l'any 1996 per la Generalitat de Catalunya, i Festa d'Interès Turístic Nacional pel Govern espanyol l'any 2002.

També et pot interessar...