La precampanya electoral fa setmanes que va i la confecció de les llistes a la demarcació ha estat una sorpresa constant. El ball de noms que canvien de partit com qui es fa un pentinat nou ha resultat ser més que una anècdota.
Repassem. Carles Castillo salta al quart lloc d’Esquerra després de ser el segon del PSC el 2017. Lorena Roldán abandona C’s de Tarragona per enfilar-se fins al segon lloc del PP per Barcelona. Del naufragi de C’s també cerca salvar-se Rubén Viñuales, que abandona el municipalisme per fer el salt al PSC. Mogut, no? Del PSC a ERC i de C’s a PSC i PP, tots ells amb programes ben complementaris com tots sabem. I la traca, la reservo pel final. El candidat Albert Batet, ex membre de la cúpula del #PDeCAT, també canvia de partit i ara es presenta per Junts. El seu, un cas de record! S’ha presentat a quatre eleccions al Parlament sota quatre sigles diferents.
Els canvis de sigles i el ball de candidats a un mes de les eleccions resulten poc seriosos i van més enllà de l’important context de canvi en que es mou la política catalana. Els partits s'han mogut i les fidelitats es reajusten, és cert, però hi ha alguna cosa més. No és estrany que una part de la ciutadania vegi aquests canvis com la recerca de la millor oportunitat per mantenir l’escó. Els salts mortals amb doble tirabuixó que hem anat coneixent són vistos pels votants com un exercici d'interès personal i generen una desafecció creixent.
En canvi, el #PDeCAT és allà on era, un partit hereu dels governs que han construït la Catalunya d’avui que defensa el retorn a la centralitat, la política constructiva i el prestigi de la Generalitat. Contra la confrontació i la tensió el PDeCAT proposa el diàleg i la negociació de nous consensos. Un partit que vol la independència i que hi vol arribar sense posar en risc el benestar del país, les seves institucions i la seva cohesió. Construïnt majories àmplies i sostingudes a favor de la plena sobirania pel camí del bon govern basat en el progrés econòmic i social. Superar el bloqueig i la polarització per tornar a avançar.
Alguns diputats que han viscut la darrera dècada des del Parlament canvien de partit i es reposicionen per seguir representant la ciutadania. És legítim però per obrir una nova etapa i trencar la polarització que ens lliga de mans i peus caldrà alguna cosa més. Veus noves capaces de trencar les nefastes inèrcies negres dels últims anys. Com a cap de llista del PDeCAT a la demarcació de Tarragona en aquestes properes eleccions m’ofereixo per ser una d’aquestes veus. Es pot governar millor, es pot governar bé. Catalunya té solució i pot aspirar a tot si la política torna a funcionar. Ho farem.