Espanya se situa en el punt de mirar i és que és una realitat que una gran part de la zona peninsular viu amb un alt o molt alt perill de moviments sísmics, també coneguts com a terratrèmols davant l'aproximació de plaques tectòniques, l'existència de falles associades i la configuració del terreny. Experts parlant del problemàtic 'petó geològic' referint-se a aquest apropament cada vegada més comú del continent africà a Europa, que el converteix en un dels principals causants dels terratrèmols del sud de la península Ibèrica.
Tot i que si recordem els terratrèmols originats a Granada i altres sismes registrats a la franja meridional espanyola, el més preocupant es correspon a l'existència de múltiples falles que sumada a les característiques i peculiaritats del sol, això agreujaria els tremolors, tot i que en termes geològics es consideren de poca intensitat.
Això comporta que aquests dies més de 14 milions d'espanyols visquin en àrees de risc alt o molt alt de terratrèmols i una vegada més, la història dels sismes així ho confirma. Precisament, la península Ibèrica està situada a la confluència de la Dorsal Mitjana de l'Atlètic, i la limita una serralada volcànica que divideix l'oceà de nord a sud, la placa eurasiàtica i l'africana. Aquestes dues últimes plaques s'aproximen cada any, segons Jesús Galindo Zaldívar, professor i catedràtic de la Universitat de Granada, entre 4 i 5 mil·límetres, una xifra que sembla insignificant, però que no ho és.
L'opinió dels experts
Tornant al ja conegut 'petó geològic', auguren que només és el començament del sotrac de la Península. Les dades oficials estimen que des del 2 de desembre de 2020 i fins al 27 de gener d'aquest any 2021, la Xarxa Sísmica Nacional ha registrat més de 430 sismes compostos per magnituds d'entre 3 i 4,5 a l'àrea d'Atarfe, punt proper a la capital de Granada, segons estudis dels investigadors Julián García-Mayordomo i Raúl Pérez López per l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME).
Aquests moviments sísmics i així com les fragmentacions originades en les diferents plaques i la deformació de la litosfera, provoquen una sèrie d'esforços tectònics que apunten directament sobre les falles. Normalment, les fractures originades a la terra es dispersen per múltiples zones de la Península, especialment des de Lisboa a Ourense, per tot l'arc mediterrani i a la frontera amb França.
«Les falles disparen els terratrèmols, com el de magnitud superior a 5 que es va registrar a Lorca (Múrcia) el 2011. A Granada, dues falles diferents, la de Santa Fe i la de Pinos Puente, s'han estimulat entre elles», relata Raúl Pérez, geòleg i sismòleg i investigador de l'IGME. Amb això també coincideix Ana Ruiz Constán, la geòloga i també investigadora de l'IGME, i exposa que «l'apropament de les plaques tectòniques ha estat el motor».
En aquest sentit, a Granada sí que ha estat essencial l'existència de falles associades i a això s'ha adherit les característiques peculiars del terreny. «La zona és una conca de tres quilòmetres de profunditat amb dipòsits de llacs i rius de fa cinc milions d'anys. Aquestes capes de material sedimentari són susceptibles d'ampliar els efectes dels terratrèmols, com succeeix a la Ciutat de Mèxic», afegeix Raúl Perez.
El país projecta una gran 'àrea calenta' amb elevades probabilitats de risc sísmic que abastaria zones des de Huelva fins a Alacant, els Pirineus i una part de Galícia, segons el sismòleg. I també avisa que s'ha d'analitzar aquesta situació perquè en aquestes zones on la població supera els 14 milions d'habitants, els riscs de patir terratrèmols són alts, tot i que la freqüència dels sismes grans és inferior.