Aquest dissabte 29 de setembre, l'Arxiu Municipal de Reus acull la II Jornada d'Associacionisme i Cultura Popular, que enguany, estarà dedicada a la Revolució de Setembre de 1868, amb motiu del seu 150è aniversari.
L'entitat cultural Carrutxa organitza aquesta jornada amb el doble objectiu de, per una banda, commemorar i divulgar els 150 anys de 'La Gloriosa', i per l'altra, ressaltar el paper rellevant que hi va jugar la ciutat de Reus i com va afectar la influència revolucionària al dia a dia dels mateixos reusencs. On entre altres coses, se substituïren els rituals i tradicions religioses com la Festa Major de Sant Pere, matrimonis, enterraments per convertir-los en festivitats i rituals cívics i laics.
La jornada que s'inaugurarà a les deu del matí, comptarà amb la ponència de la doctora en Història Contemporània, Dolors Marín, així com amb els historiadors Andreu de Bofarull, Salvador Palomar, Albert Domènech, Jordi Ferran i Jordi Martí.
Horaris de la II Jornada d'Associacionisme i Cultura Popular
10.00 h, Obertura de la jornada
10.15 h, Ponència Inaugural a càrrec de Dolors Marín
11.15 h, Jaume Massó: “Els Apuntes” d'Andreu de Bofarull sobre la Revolució de 1868
11.45 h, Salvador Palomar, “1868: la Revolució en la cultura”
12.15 h, Albert Domènech, “Intel·lectualitat i artistes en els ambients republicans a la Barcelona dels períodes del regnat d’Isabel II i La Gloriosa. Vinculació de l’àlbum de “Los Borbones en pelota”
12.45 h, Jordi Ferran, “El ressò de la Revolució: clímax i gèrmens de conflictes socials. El cas de la Bisbal del Penedès”
13.15 h, Jordi Martí, “El moviment obrer entre el 1868 i el 1871”
Més consciencia democràtica i impuls del moviment obrer
La Revolució de Setembre s'inicià el 18 de setembre de 1868, quan els generals Prim i Serrano, juntament amb l'esquadra de l'almirall Topete van fer un pronunciament i aixecament militar des de la ciutat andalusa de Cadis. A l'alçament s'hi van sumar ràpidament centenars de sublevacions populars de tot l'Estat, i en menys de deu setmanes, van obligar la reina Isabel II a abdicar i fugir a l'exili.
Tot plegat va donar lloc als anys del Sexenni democràtic (1868-1874) que malgrat les seves complicacions i fracassos en intentar primer, establir una monarquia democràtica, i després el primer règim republicà de la història de l'Estat espanyol (1873-1874), va aconseguir un important avenç cap a la conscienciació d'una bona part del país, de la necessitat d'avançar cap a una democràcia real (que no arribaria fins a la 2a República), i el més important, va donar un fort impuls a l'associacionisme obrer que va prendre un fort caràcter laïcista. Un moviment obrer que a partir de llavors no deixaria de ser present en totes les reivindicacions i revoltes populars fins ben entrat el segle XX.
