Pedro Sánchez (PSOE) intenta un acord amb diferents grups polítics de l'arc parlamentari, per aconseguir una majoria i formar el Govern de la XIV legislatura. Les possibilitats són:
1. Govern de coalició amb els suports necessaris d'Unidas Podemos (UP), nacionalistes i independentistes.
2. Govern de coalició amb el Partit Popular (PP). Entre els dos partits sumen 208 diputats (superant els 176 de la majoria), el que anomenen la gran coalició (ex. Alemanya, França).
3. Que Pedro Sánchez sigui votat en una segona volta aconseguint més vots a favor que en contra.
4. Terceres eleccions amb conseqüències negatives per el mateix President en funcions.
Quan escric aquesta reflexió els socialistes ja porten dues reunions amb ERC i dimarts dia 10 faran la tercera. El que de fet està en joc és: si ERC dona suport a Pedro Sánchez, a JxCat amb la direcció d'en Carles Puigdemont se li obre la possibilitat de liderar l'independentisme a les eleccions vinents de Catalunya, cosa que ERC no vol.
Davant d'aquest panorama el que queda clar és que el model de 1978 de l'estat de les Autonomies s'ha esgotat. Doncs encara que no ho diguin, tots els Governs Autonòmics estan queixosos. Els diferents Governs Centrals no han estat capaços d'implementar un sistema just en funció de les capacitats de cada territori, hi ha problemes de finançament, llengua, cultura, infraestructures pendents, etc. En definitiva, en 40 anys d'intentar-ho no s'ha aconseguit un model territorial que doni plena satisfacció a les diferents nacions-regions que preveu la Constitució. És hora de replantejar-se un nou model, un nou mapa geopolític. Les opcions són:
A. Acabar l'estructura del projecte europeu, amb les nacions que calguin, una Constitució i un Govern per tota la Unió amb un pressupost, és a dir un Govern políticament fort i competitiu en els reptes d'avui.
B. Mentre això no sigui possible a Espanya sí que caldria també modificar l'actual mapa de 17 a 8 regions-estats de caràcter federal:
1. Galícia.
2. País Basc i Navarra.
3. Catalunya.
4. València.
5. Andalusia, Extremadura i Múrcia.
6. Madrid, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Astúries, Cantàbria, la Rioja i Aragó.
7. Balears.
8. Canàries.
Estudiar que fem amb Ceuta i Melilla.
No sé els anys que tardarem però el que tinc clar és que així com estem no li veig futur. O escoltem a la gent que habita en els territoris i estructurem un nou ordre-mapa o cada vegada serà més difícil acceptar la realitat. Els mapes sempre dibuixen realitats o voluntats.