Aquest dijous no serà Sant Jordi, però té ganes d'aparentar-ho. La cancel·lació total i sense pal·liatius de la cita del passat 23 d'abril per imperatiu sanitari va contrastar amb la il·lusió gairebé infantil de mantenir viva alguna espurna emocional que recordés que no estava tot perdut. En aquest intent de salvar el símbol, la Generalitat va avançar-se a reprogramar un Dia del Llibre alternatiu per al 23 de juliol, aquest dijous, sense l'ambició de reprogramar-lo. Només de fer-li un recordatori, una picada d'ullet, un cop de colze. I així serà.
Modestes paradetes de llibreters i floristes es deixaran veure amb un to menys festiu que cada any, però se les enginyaran per conviure —distants i propers— i muntar una jornada a l'aire lliure per simular normalitat en punts del territori com Tarragona o Valls. En d'altres, com Reus o Cambrils, s'ha decidit fer una passa enrere i renunciar a un format de celebració especialment complicat en temps de pandèmia. Un dia diferent. En qualsevol dels casos, un dia diferent.
Tarragona surt al carrer sense ànims «de suplir el 23 d'abril»; Reus hi renuncia
A Tarragona ciutat, l'Ajuntament ha confirmat que la coca central de la Rambla acollirà un ventall de paradetes entre les deu del matí i la mitjanit. El consistori ha insistit per activa i per passiva que no té cap ànim «de suplir Sant Jordi» sinó d'esperonar l'empenta cultural de la ciutat amb accent local i de reforçar el comerç local amb una plataforma unitària i un programa variat que faci del 23 de juliol un dia ben particular a l'agenda.
La potestat per decidir el to de la celebració és local, tal com contempla el PROCICAT, i això ha facilitat que cada municipi esdevingui un món. L'Ajuntament de Reus, per exemple, ha considerat que la situació sanitària actual encara no ofereix unes garanties mínimes per a la celebració i ha renunciat a la possibilitat d'instal·lar les tradicionals paradetes de la plaça Mercadal aquest dijous. Alguns comerços s'adaptaran amb petits mostradors a l'entrada, però, per lluir a títol particular durant la jornada.
Salvar els mobles: floristes i llibreters moderen molt les expectatives
Els ànims entre els empresaris més afavorits per la iniciativa no són d'eufòria, però sí revelen una energia positiva que en trucades prèvies, durant el confinament, no els havíem notat. Les floristeries del Camp de Tarragona s'aferren a la possibilitat de remuntar el vol mínimament i no donen per perdut el 'fals Sant Jordi' que s'acosta, mentre que els llibreters locals també s'acontenten amb recuperar el caliu ciutadà en la mesura del possible i posar a l'agenda pública els títols més destacats de les darreres setmanes. Les expectatives no s'enlairen, però apunten a salvar uns mobles que ja es donaven pràcticament per cendra.
«El 23 de juliol serà per a nosaltres el 'Dia del Llibre' a la fresca, on fem el que podem malgrat que serà un simulacre», valorava fa uns dies a TarragonaDigital Ricard Espinosa, responsable de la cèlebre llibreria La Capona. Des de la floristeria de la porta de Joan XXIII, el Mateo s'acontentarà amb «vendre un estoc més reduït» després d'uns mesos de pensar i repensar que «ens quedaríem a zero, aquest 2020». «Notem la gent animada, que pregunta, amb ganes, i compartim aquesta energia» renovada després de quatre mesos de buidor.
El segon intent del Dia del Llibre, de nou amenaçat per la Covid-19
Cal no oblidar, però, que el motiu que va forçar l'anul·lació de Sant Jordi no és cosa passada ni oblidada. El mes d'abril va arribar esquitxat per les setmanes més dures de la primera onada de la pandèmia, i el segon intent de celebrar-ho amb una normalitat relativa —la 'nova normalitat', que en diuen alguns— arriba amb tothom en alerta pels més de 20 brots actius a les comarques de Tarragona —la demarcació que surt ara mateix millor parada, de fet— i amb l'amenaça d'una segona onada propera de la Covid-19.
No s'espera la repetició de les simbòliques imatges del 23 d'abril, de centenars de sanitaris afalagats amb roses a la porta dels hospitals, si bé el moll de l'os es manté intacte. El pas de les setmanes, però, ha anat accelerant la caiguda d'actes anunciats, d'activitats programades i de propostes consensuades, després de veure com la pandèmia està canviant de velocitat novament i cal extremar les precaucions i les mesures de seguretat per evitar que fer un pas endavant simbòlic desemboqui en tres salts endarrere que de simbòlics en tindrien ben poc.
Mateo, florista: «Notem que la gent torna a estar més animada i il·lusionada»
«Una catàstrofe, per nosaltres és una catàstrofe», ens deia la veu tensa del Mateo ara fa quatre mesos, en la primera trucada telefònica. Estava a poques hores de perdre «el 50% de la nostra feina de tot l'any» al seu negoci florista i només s'animava recordant que «Sant Jordi és sagrat, i lluitarem per salvar el que puguem» malgrat les bufetades del temporal. Ara, el Mateo sembla més animat. Sense fantasies ni excés d'emoció, detalla que té un estoc «de menys quantitat de roses» de les què acostuma, però celebra que «serà un dia millor al que esperàvem quan es va anunciar la data del 23 de juliol». Podria servir.
Nota que «la gent tenia ganes de sentir seu aquest esperit de Sant Jordi» que li va quedar a mig cosir, i detecta «més ànims i més il·lusió» a partir de les converses tendres dels clients durant la darrera setmana. «És una recuperació tímida més anímica que no pas econòmica, però que ja ens ajuda a afrontar el dia amb una altra energia», celebra. L'economia segueix complicada, però hi ha rampells per aferrar-se a l'optimisme, si es vol ser optimista. Han tornat.
Núvols negres: La cultura demana oxigen per refer-se del terratrèmol
La jornada, d'agenda dispar i programacions modestes, arriba en ple moment àlgid del debat que tenalla la cultura en les seves múltiples formes. El sector es considera maltractat arran de les restriccions sanitàries, que l'han deixat en una tessitura molt més delicada de la d'altres sectors massius com el de l'hostaleria i la restauració. Són moltes les veus del món de la cultura que s'han alçat per demanar oxigen a les administracions públiques durant la seva fase de recuperació després de l'aturada total.
El simulacre general de Sant Jordi —i que no compta amb precedents recents per assajar-lo— pretén ser un cop sobre la taula per reivindicar la salut de la cultura, dels ànims, del comerç local i de la capacitat de resiliència d'una Tarragona que va haver d'assumir la desaparició del 23 d'abril sense temps per fer-se a la idea. En un context incert, fràgil i difícil, hi torna amb un segon intent simbòlic. Amb més por que roses i més distàncies que llibres, centenars de racons de Tarragona volen aparentar avui una espècie de Sant Jordi de subsistència, el més atípic de la seva història.