Les universitats públiques catalanes reclamen 240 milions per millorar l'ensenyança superior

Els rectors de les universitats exigeixen fins a un 30% de rebaixa en les taxes universitàries
Diversos rectors d'universitats catalanes es reuneixen per la falta de finançament de l'ensenyança superior | CatalunyaDiari.cat

 

El paranimf de la Universitat de Barcelona es lloga per 6 mil euros al dia per a esdeveniments, rodatges o el que sigui menester. Disposa de wifi, equip de so i pantalla, mobiliari històric, finestrals, pintures, elements ornamentals o capacitat per gairebé 500 persones. Malgrat això, es passa calor i el projector dispensa una imatge una mica borrosa, resultat de l’estretor pressupostària que arrossega la universitat pública catalana. Per aquest motiu s’han reunit aquest dimarts vuit rectors en aquesta mateixa sala per posar un crit d’alarma respecte a la falta de finançament de l’ensenyança superior.

 

La situació a les universitats és «crítica»

La situació a les facultats que depenen de l’erari públic és «crítica», adverteix el rector de la UB i president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, Joan Elias. Les plantilles envelleixen, els joves investigadors no tenen oportunitats, els edificis cauen a trossos i les aules necessiten renovar material. Tot això es tradueix en 240 milions d'euros de més (100 d’ells per manteniment) que els rectors esperen per part del Govern. Actualment rep 766 milions d'euros i desitgen tornar als 908 milions del 2009.

 

Posats a demanar, també volen que el pressupost per universitats arribi fins als 1.300 milions el 2022. Elias, per la seva part, reconeix que el Departament d’Economia i Hisenda no té previst incrementar la partida en un sol euro. «Nosaltres diem prou, som una part essencial del país, l’1,7% del PIB, emprem prop de 60 mil persones, i encara que no solem aixecar la veu i no ens agrada el soroll, hem de denunciar la situació crítica en què ens trobem», resumeix el representant de la UB.

 

Són necessaris 70 milions d'euros

Per la seva banda, la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón (PDeCAT), que també ha assistit a l’acte de reivindicació, ha xifrat un augment de finançament necessari de 70 milions d’euros anuals en els pròxims cinc anys, més uns altres 100  milions que es destinarien a la detecció, ajuda i acompanyament de centres d’investigació.

 

Al marge de la qüestió monetària, els responsables de les universitats públiques exigeixen una «reducció progressiva de les taxes universitàries fins a aconseguir una rebaixa del 30%». Percentatge que ja ha estat aprovat en diferents ocasions al Parlament, però que mai ha estat vinculant, ja que tots els grups estan a favor excepte el Govern. Elias ha lamentat que els costos de les retallades «s’hagin transferit  a famílies catalanes».

 

Segons han recalcat els rectors al final de la reunió, hi ha unanimitat en què una vaga no és la solució: «Si fa falta, ho farem, però no estem en aquest punt», recalca la rectora de la Universitat Rovira i Virgili, Maria José Figueras. Per ara, l’única arma contundent per estovar el Govern és la paraula. De fet, ja ho van aconseguir amb Quim Torra i Chacón després d’una reunió al juliol. A través de Twitter, el president assegurava aquell mateix dia que la universitat és «una prioritat social» per a la Generalitat.

 

També et pot interessar...

🔴 Ara pots rebre els avisos del tall de carreteres al teu correu. Fes clic aquí!

Comentaris