Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Membres del grup excursionista en una sortida aquest 2019.

La Xiruca Foradada, 25 anys fent camí des del Pla de Santa Maria

Aquest centre excursionista, fundat l’any 1994, va ser el creador del GR 175 de la Ruta del Cister i recentment ha recuperat un camí pel terme municipal del Pla de Santa Maria

Membres del grup excursionista en una sortida aquest 2019.
Membres del grup excursionista en una sortida aquest 2019. | Cedida

En Pep Cunillera recorda perfectament com es va crear el que avui és el centre excursionista La Xiruca Foradada, del Pla de Santa Maria. És capaç d’enumerar totes les sortides que han fet, la gent que hi havia i els camins per on han caminat. De la primera excursió han passat 34 anys, però ell hi era des dels inicis. Ara, els cabells s’han tornat més blancs però la il·lusió per seguir caminant i descobrint el territori segueix intacta.

La Xiruca Foradada ha celebrat enguany els 25 anys des de la seva creació com a entitat, però la seva història es remunta a uns anys més enrere, el 1985. Sota el pretext de fer activitats a la muntanya amb el valor afegit de descobrir el territori, la natura i els elements patrimonials, un grup d’amics del Pla de Santa Maria van decidir començar a fer sortides caminant. «Érem els monitors del grup de colònies del poble, que ja havíem plegat, però volíem seguir fent activitats», explica en Pep Cunillera.

Sense saber-ho, aquella colla d’amics acabava d’encendre una espurna que en poc temps esdevindria una cosa molt més gran i important. El grup es va anar cohesionant i del Pla de Santa Maria, anaven a peu fins a Montserrat, a la Vall de Boí, feien marxes nocturnes i van adquirir una certa ‘fama’ al poble, on tothom els anomenava ‘els xirucaires’.

Els membres de La Xiruca Foradada l'any 1987.
Els membres de La Xiruca Foradada l'any 1987. | Cedida

De vegades, els renoms sorgeixen d’anècdotes o de coses petites i senzilles i, aquest, és un dels casos. «Xiruca, era la marca més popular de sabates de l’època, però eren de tela i es foradaven fàcilment de tant caminar!», exclama en Pep. Per tant, el grup excursionista va començar a ser conegut aviat com La Xiruca Foradada. L’any 1994, per fi, el nom es va fer oficial i el grup excursionista es va constituir com a entitat.

«Volíem unir els tres monestirs a peu i vam crear el GR175»

A poc a poc, els integrants del grup excursionista van començar a incrementar la seva activitat, «ens agradava conèixer el país, recuperar camins de muntanya, fèiem dossiers...», relata en Pep.

Una de les idees que els passava pel cap als anys noranta era unir els monestirs de Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges a través d’una ruta excursionista. «Vam buscar els camins més bonics per elaborar una topoguia d’aquest itinerari», diu.

Aquí va arribar un veritable punt d’inflexió per a l’entitat. En aquell moment es van conjurar un seguit de casualitats que van fer que aquella idea es materialitzés en una de les rutes més conegudes actualment a la zona. «Casualment, els Consells Comarcals estaven treballant en La Ruta del Cister i es van interessar per la feina que estàvem fent».

Tasca de manteniment de camins.
L'entitat també fa tasques de manteniment de camins. | Cedida

Gràcies a aquest interès, el camí es va senyalitzar i es va incorporar  en la promoció de la marca La Ruta del Cister, com a nou producte turístic de senderisme.   

A partir d’aquí  es va crear el GR175 com a recorregut ‘oficial’ caminant entre els tres monestirs  i La Xiruca Forada és l’entitat protectora del camí.

La Xiruca Foradada segueix fent sortides, mínim, un cop al mes

Probablement, la consolidació de l’entitat va arribar amb la seva incorporació a la Ruta del Cister, però des dels inicis, que  la seva activitat no para i la seva filosofia continua essent ferma i sòlida.

«Seguim fent activitats, el nostre nucli central és el senderisme, però també fem coses més tècniques en l’àmbit de la formació, o activitats com barranquisme o cims, sempre fent les sortides per donar a conèixer l’aspecte cultural de les coses», explica en Pep.

Pujada a l'Aneto l'any 2003.
Pujada a l'Aneto l'any 2003. | Cedida

Ara, La Xiruca Foradada programa aproximadament una activitat mensual, ja sigui anar a Montserrat, la marxa de la lluna plena de novembre, portar el pessebre a la muntanya o una caminada vora el mar.

Pel Pla del Pla, un homenatge «al territori que ens van deixar els nostres besavis»

El 25è aniversari de La Xiruca Foradada ha servit per  recuperar un nou camí de 12,5 quilòmetres al terme municipal del Pla de Santa Maria que han anomenat Pel Pla del Pla.  Fa aproximadament un mes, més de 400 persones van voler descobrir aquesta ruta que vol ser una mena d’homenatge al passat i recordar la importància de preservar el patrimoni.

«Volíem fer un homenatge als nostres besavis que van crear un territori concret i que pot desaparèixer en un no res, volem que quedi constància del territori que ens van deixar amb el seu esforç», afirma en Pep.

Les noves normatives incrementen la feina a l’entitat

L’entitat compta actualment amb uns 200 socis, tot i que el dia a dia el porta un grup més reduït de persones. En Pep Cunillera forma part de la Junta.

Activitat de barranquisme.
L'entitat també promou altres activitats, com el barranquisme. | Cedida

La seva experiència des dels inicis fa que vegi  com ha canviat el món en tots aquests anys, també en l’àmbit de l’excursionisme.  «Ara, la burocràcia i les normatives són una mica angoixants», diu.

«Per una banda són bones perquè serveixen per regular però hem de gastar moltes energies entre assegurances, gent federada, permisos, requisits que es demanen... i penses, si jo només vull sortir a caminar!», afirma.

Assegura que traves com aquestes fan que costi que la gent s’impliqui en les entitats «perquè implica molta feina». És per això que la Junta veu el futur del grup excursionista amb incertesa a llarg termini, ja que ara l’estiren molts dels que hi van ser al capdavant al principi i no veuen clar el relleu generacional «que vulgui fer aquesta feina de formigueta».