María Jesús Lerín és la directora terapèutica i coordinadora del Centre de Dia i l’Espai San Rafael de l’Associació d’Alzheimer i altres trastorns neurocognitius Reus i Baix Camp. Lerín té un llarg bagatge en l’estudi de l’Alzheimer i ha publicat diversos llibres sobre aquesta malaltia. A més, és pionera en implantar teràpies d’estimulació cognitiva. En les properes setmanes, l’activitat de l’Associació es traslladarà al nou Centre de Dia per l’Alzheimer situat al carrer d’Antoni Planàs i Marca, un espai que esdevindrà tot un referent en el tractament d’aquesta malaltia.
[predef]reus-144[/predef]
Precisament, aquest dissabte 21 de setembre se celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer i Tarragonadigital ha entrevistat a la Lerín per conèixer l’estat actual de la malaltia i descobrir les millores que aportarà el nou equipament reusenc.
«L’objectiu és que se sentin millor que a casa»
— El nou Centre de Dia per l’Alzheimer de Reus entrarà en funcionament en les properes setmanes. Com serà aquest nou espai?
— M’atreveixo a dir que serà el primer centre de dia que s’obre per a persones que tenen alzheimer que està pensat totalment per aquelles persones que l'han d'utilitzar. Estem molt emocionats. Jo em poso a plorar quan penso que tindrem aquest nou Centre de Dia. El que ens està passant és meravellós. Ara som 25 treballadors en un espai molt petit i repartits entre el centre de dia i l’espai San Rafael. Ara ens podrem unir tots. Els usuaris també estan molt contents.
— Com s’ha dissenyat el Centre de Dia per l’Alzheimer?
— S’ha pensat cada racó de l’edifici. Des del jardí terapèutic, amb sorra de mar i amb diferents textures per la sensibilitat, fins a una part per estimular l’olfacte amb plantes aromàtiques. Tot està pensat. El terra és d’un material concret perquè no rellisqui ningú, la quantitat de llum, la fusta càlida… l’edifici és circular ja que els malalts d’alzheimer necessiten caminar i d’aquesta manera poden tornar al mateix lloc. A més, tenen un espai exterior per caminar al jardí. L’objectiu és que se sentin millor que a casa.
— Com serà el canvi respecte al local actual?
— El canvi serà molt important. Jo fa 20 anys que treballo aquí, a l’Associació d’alzheimer i altres trastorns neurocognitius Reus i Baix Camp, i que vingui algú com en aquest cas la filla de Maria Rosa Vivar, Margarita Oliva, que et digui com vols que sigui el nou centre… jo ho tenia molt clar. Els arquitectes han respectat tot el que vaig dir tot i que hi havia coses que no entenien. He d’agrair la seva feina com també la de la paisatgista i molta altra gent que ha col·laborat. M’estimo molt a Rosa Maria Vivar, és una persona molt generosa. La vaig conèixer al començament de la malaltia i va venir de manera voluntària aquí, va triar el nostre centre. Quan em van dir que ella i la seva família farien aquesta donació per construir aquest nou centre... el canvi serà molt important. És una història molt bonica.
«El nou edifici ens ajudarà a que les teràpies siguin millors»
— Quines millores hi haurà?
— Les teràpies no farmacològiques i d’estimulació cognitiva que fem servir són la base de la nostra feina. El nou edifici ens ajudarà a fer-les millor. Les teràpies no canviaran però tindrem unes instal·lacions que faran que la qualitat dels usuaris, professionals i de tots sí que canviï. Volem que la gent que vingui estigui millor que a casa, que no pensin que per estar allí estan malalts.
— En què consisteix la teràpia d'estimulació cognitiva?
— El nostre model es basa en el fet que la persona sempre està per davant de la malaltia, sempre. Tots els professionals tenim l’obligació de saber el nom de la parella, els fills, la família, el què li agradava… posem en capses tot el que era important per ells i elles. Tota l’estimulació cognitiva s’aborda des d’una mirada del que a la persona li agradava com ara les seves aficions, sigui la música que escoltava o si anava sovint a la platja.
«Cada 3 segons es diagnostica un nou cas d'Alzheimer al món»
— En quin estat es troba la investigació de la malaltia de l’Alzheimer?
— Per desgràcia es desconeix perquè passa. Hi ha estudis que demostren que el cervell s’omple de la proteïna amiloide i la seva acumulació té molt a veure amb la malaltia. Ara mateix no hi ha un medicament per curar l’Alzheimer. L’únic que ens queda és que els investigadors continuïn fent la seva feina i nosaltres cuidem el millor possible els malalts. L’Organització Mundial de la Salut diu que les causes de l’Alzheimer es multiplicaran per 300 en els propers anys i que cada 3 segons es diagnostica un nou cas d'aquesta malaltia al món. Els costos anuals per cuidar una persona amb la malaltia es poden elevar fins als 30.000 euros.
«La gent té poca consciència de cuidar el seu cervell»
— El nou Centre de Dia per l’Alzheimer també comptarà amb un mòdul dedicat a l’estimulació i rehabilitació cognitiva. Què s’hi farà en aquest espai?
— La prevenció és clau i la gent té poca consciència de cuidar el seu cervell. Els tallers de memòria que es fan a la unitat d’estimulació i rehabilitació cognitiva són molt importants. Nosaltres fem un seguiment de la persona i cada nou mesos es passen proves i això et dóna temps a la prevenció i detectar si hi ha un deteriorament cognitiu per poder començar a treballar. Cal recordar que és molt important reconèixer una davallada. Els humans tenim la tendència a justificar el que ens passa. És molt bo que es reconeguin les alteracions i això no vol dir que tinguis demència. També s’ha de dir que gent gran no és el mateix que mala memòria, no és veritat. Hi ha gent gran que té molta memòria.
— Quin tipus d’exercicis es fan?
— Es treballen les cinc àrees importants del cervell: llenguatge, atenció, memòria, orientació i funcions executives-psicomotricitat. El taller dura una hora i mitja. Convido a la gent a provar-ho perquè s’ho passaran molt bé. Treballem des de diferents intensitats. Hi ha un taller de memòria per a persones sanes on s’ho passen d’allò més bé i entre elles mateixes competeixen per veure qui sap més i després hi ha els tallers de memòria amb persones que tenen alguna alteració o que han vist davallada la seva memòria. Animo a tothom a què s’apunti al taller de memòria igual que s’apunta a un gimnàs o qualsevol altra activitat.
— Quina és la franja d’edat d’aquests tallers?
— El taller està pensat per a tota classe d’edats, inclús hem pensat obrir-lo a nens i nenes. Només una vegada es va apuntar un jove que tenia dificultats per estudiar, volem canviar això. De vegades, també participen persones que en algun moment de la seva vida han tingut una depressió o una crisi emocional com una separació i això evidentment pot fer que la memòria falli.
«Falten 10 anys perquè els nous assajos de medicaments donin resultats»
— Quin és el futur de la malaltia en termes d’investigació?
— Estan investigant molt. Els laboratoris Grifols han descobert un nou medicament que permet filtrar la sang i treure la proteïna amiloide com si fos una espècie de diàlisi i treu molts bons resultats. Ens falten com a 10 anys perquè aquests assajos que estan fent donin resultats. Estem perfilant molt bé la medicació, quina és l’apropiada i quina no.