El Govern ha aconseguit aquest dijous l'aval del Congrés dels Diputats a la segona i última fase de la reforma de les pensions. Queda així aprovat el nou sistema públic de pensions, que porta canvis importants. La reforma ve avalada per Brussel·les, pels sindicats i pels partits polítics.
El nou sistema persegueix la sostenibilitat del sistema públic de pensions sense que els pensionistes perdin poder adquisitiu. És un difícil ajustament que ha obligat a augmentar les cotitzacions dels treballadors a la Seguretat Social. També hi ha canvis importants com el nou període de càlcul.
El ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, s'ha mostrat feliç avui al Congrés, ja que ha estat l'artífex d'aquesta reforma de les pensions no exempta de polèmica. Aquests són els cinc canvis principals que introdueix la reforma de les pensions aprovada avui definitivament.
Reforma de les pensions: en què consisteix
La primera fase del sistema de pensions es va aprovar el desembre del 2021. En aquesta primera fase, es va aprovar la revaloració basant-se en l'IPC (preus), que aquest 2023 ha suposat un increment del 8,5% a les pensions contributives. L'augment de la despesa ha estat compensat, doncs, amb un increment dels ingressos.
Per això, es va introduir un nou sistema de cotització per als autònoms, que ha entrat en vigor l'1 de gener de 2023. Es tracta d'un sistema de cotització per ingressos reals, que a la pràctica suposa un augment de la quota mensual per a la majoria. Això ha permès augmentar la recaptació.
Una altra novetat important va ser la introducció de 'càstigs' per a la jubilació anticipada i incentius per endarrerir voluntàriament la jubilació. Així, doncs, els jubilats rebran pensions més modestes quan avancin l'edat de jubilació. En endarrerir-la, en canvi, reben bonificacions de fins a 12.400 euros anuals.
Les 5 grans novetats des de l'1 d'abril
La segona fase de la reforma inclou mesures per elevar els ingressos i garantir la sostenibilitat del sistema. Conté mesures polèmiques com la quota de solidaritat o la nova base de còmput. Aquests són els canvis principals que porta la nova reforma de les pensions.
Mecanisme d'Equitat Intergeneracional
El nou sistema introdueix una cotització addicional que augmentarà gradualment fins a l'1,2% a partir del 2029. La cotització creixerà una dècima a l'any fins a l'1,2%: l'empresari es farà càrrec de l'1% i el treballador del 0, 2%. Mentrestant, una autoritat independent anirà valorant la solvència del sistema cada 3 anys.
El Govern preveu recaptar així uns 3.000 milions d'euros inicials, que aniran creixent fins als 6.000 anuals. Està previst que afegeixin 130.000 milions al fons de reserva de les pensions, que ara mateix està en crisi. La recaptació haurà de produir-se entre el 2023 i el 2032.
Quota de solidaritat: impost per als rics
L'altra mesura recaptatòria és la cotització addicional coneguda com el 'destope' de les pensions. Es tracta d'una nova taxa sobre la part del salari que excedeixi la base màxima. Els que estiguin entre la base màxima i el 10% més, aniran des del 0,92% fins al 5,5% el 2045.
Els salaris entre la base màxima i fins a un 50% més començaran amb un 1% i acabaran amb un 6%. Els salaris que superin la base màxima en un 50% (salaris de 100.000 euros) acabaran pagant un 7%. El Govern pretén així que els que tenen més contribueixin al sistema de pensions.
Nou període de càlcul
El govern volia ampliar el període per calcular les pensions, però la mesura va trobar moltes reticències. A la pràctica suposava una retallada de les pensions per a la majoria dels treballadors. Era una de les exigències de Brussel·les per contenir la despesa, però Podemos i els sindicats s'hi oposaven.
Finalment, s'ha aprovat una fórmula dual que permet escollir entre els últims 25 anys cotitzats, o agafar-ne els últims 29. En aquest darrer cas, amb el període més ampli, es poden rebutjar els dos pitjors anys de cotització. A partir del 2044, les jubilacions es calcularan basant-se en els últims 29 anys.
Llacunes a la cotització i bretxa de gènere
Un canvi rellevant és la millora de la pensió de les carreres irregulars, que beneficiarà sobretot les dones. Els buits es compensaran amb el 100% de la base mínima fins al cinquè any i amb el 80% entre el mes 61 i el 84, ampliant-se la cobertura de llacunes dels quatre als set anys.
A més, a partir d'ara cotitzaran els tres primers anys d'excedència per tenir cura de familiars fins a segon grau de consanguinitat. Els tres primers anys de reducció de jornada seran cotitzats pel 100% i el complement de la pensió per bretxa de gènere es revalorarà un 10% fins al 2025.
Pensions mínimes i pensions màximes
La reforma ve amb una pujada de les pensions mínimes, que pujaran un 2% més que l'IPC cada any. S'estableix que les mínimes contributives de jubilació amb cònjuge a càrrec no podran ser inferiors al 60% del llindar de la pobresa. La resta s'igualaran amb les de més grans de 65 amb cònjuge a càrrec.
El govern augmenta les pensions màximes, amb un increment basant-se en l'IPC anual mes una pujada extra del 0,115% en cada exercici fins al 2050. Aleshores, hauran pujat un 3%. A més, a partir del 2025 i fins al 2065 hi haurà increments addicionals que pujaran la pensió màxima fins al 20%.