El montblanquí Josep Cabeza va viure la seva infància envoltat de pel·lícules. El seu pare va ser durant 30 anys porter del cinema del Teatre Principal de Montblanc. «Amb 8 anys ja anava al cinema», explica. Si els astres no es torçaven, tot feia apuntar que de gran, en Josep seria un gran aficionat al setè art. Els seus records d’infantesa el transporten a estrenes cinematogràfiques, programes de mà i tot el relacionat amb una sessió en un cinema d’un municipi.
Ell va viure de prop com es va gestar l’única sala de projeccions cinematogràfiques que hi ha actualment a Montblanc, el teatre-cinema del Casal, al qual acudeix religiosament cada diumenge. Enguany, es compleixen 50 anys de la inauguració d’aquest edifici. Per celebrar-ho, en Josep Cabeza ha fet una exposició amb cartells de pel·lícules i altres valuosos records d’aquest mig segle que tenia en la seva col·lecció personal.
Un tràgic incendi va destrossar el cinema del Casal
Als anys seixanta es pot dir que Montblanc era una població força cinèfila. En aquella dècada van arribar a funcionar a la vegada fins a quatre sales de cinema, «totes plenes de gom a gom cada diumenge, amb gent amb cadires als passadissos i tot!», recorda Josep Cabeza. «Una pertanyia a l’església, l’altre era la sala del Teatre Principal i la sala del Kursaal».
El Casal Montblanquí, organitzava balls i revetlles en ocasions especials. «La junta de llavors es va engrescar a fer un cinema veient l’èxit que tenia en el poble», es volia engegar una nova etapa pel Casal i així va néixer la quarta sala de projeccions del municipi: el teatre-cinema.
Segons explica Josep M. Porta (actual director de l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà) en el seu llibre ‘El Casal Montblanquí’, es va encarregar la redacció del projecte a l'enginyer Josep M. Abelló Boada. Va ser, però l'arquitecte de Sarral Josep M. Puig i Torné qui es va fer càrrec del projecte definitiu.
Es contemplava la construcció d'una superfície de 1.532,90 metres quadrats amb un pressupost de tres milions cinc-centes mil pessetes. L'edifici tindria accés i entrada, una platea amb capacitat per 492 espectadors i un amfiteatre amb també lloc 492 persones.
Als anys seixanta, la despesa del Casal es va haver de contenir força per tal de fer front a la important obra que hi havia projectada. La primera pedra del cinema es va col·locar l'any 1966 i les obres van comptar amb el finançament dels bancs Central, Espanyol de Crèdit i de Valls que van prestar un milió i mig de pessetes.
L’atzar, però, tenia reservat un inici d’aquesta etapa una mica amarg. Pocs mesos abans de la inauguració del nou cinema montblanquí, l'any 1967, es va produir un incendi que va destrossar l’edifici. El foc va ser causat, segurament, per les espurnes d'un soldador elèctric.
A causa de l'accident van morir dues persones i hi va haver diversos ferits. La premsa de l'època es va fer ressò del succés apuntant que les pèrdues econòmiques ascendien als nou milions de pessetes.
Malgrat el desgraciat accident, el teatre-cinema del Casal es va fer realitat i el van reconstruir en pocs mesos. «Hi havia moltes ganes de tenir-lo, així que en un any ja estava rehabilitat», explica Josep Cabeza. Així doncs, quasi un any més tard, l’any 1968, el cinema es va poder inaugurar i va projectar la seva primera pel·lícula. Va ser el 5 de setembre d’aquell any amb ‘La carrera del siglo’.
A part de cinema, aquest edifici ha acollit tots aquests anys teatre i concerts. Molt mítiques eren les actuacions de La Trinca que, durant un bon grapat d’anys venien anualment a actuar a Montblanc.
Parlant amb el director de l’Arxiu Comarcal, Josep M. Porta, assegura que «el préstec de les obres del teatre-cinema es van haver de pagar durant anys i això va reduir molt l’activitat en el Casal» fent, fins i tot, que en desapareguessin algunes seccions.
Tot i això, explica que el teatre-cinema va suposar un abans i un després en el municipi. «Tothom hi anava, era un lloc social de trobada, era el centre de la comarca».
L’explotació d’aquest lloc, ha passat per diferents mans i gestions al llarg dels anys. En l’inici se’n feia càrrec de junta del Casal que anaven a Barcelona a llogar les pel·lícules, després es va llogar a l’empresa Galaxia S.A. i actualment ho porta el Circuit Urgellenc, que va agafar les regnes del projecte després que estigués un temps tancat.
El cinema del Casal en l’actualitat
Actualment el cinema del Casal montblanquí segueix funcionant els caps de setmana. En Josep Cabeza reconeix que costa estirar el jovent del poble perquè vinguin a veure les pel·lícules que s’hi projecten. «Venim unes 150 persones com a molt». Només quan hi ha una estrena molt potent, la gent respon. Fa uns dies, quan es va projectar el film ‘Bohemian Rapsody’, sobre la vida de Freddie Mercury, el cinema es va posar a vessar de gent. «No l’havíem vist tan ple des de ‘Titanic’!», confessa Cabeza.
Una exposició ha recordat les pel·lícules que han passat pel cinema montblanquí
Per celebrar aquest mig segle de vida del cinema del Casal, s’ha fet una exposició amb els cartells de les pel·lícules que s’han projectat al llarg dels anys. La mostra, organitzada per la secció de jubilats del Casal montblanquí, ha tret a la llum material procedent dels fons de Josep Cabeza i també del col·leccionista Jaume Josa.
Cartells originals, programes de mà d’un valor impagable, articles de premsa i d’altres objectes de col·lecció han completat la mostra que s’ha pogut veure en el Cafè del Casal.