Passa el temps i les sensacions que desprèn l’entorn de l’empresa són alarmants. Incompareixença a la Comissió d’Investigació del Parlament i un informe que, lluny d’esvair dubtes, desprestigia la qualitat i feina feta per tot el sector. Que l’empresa no assumeixi les responsabilitats pot costar-nos més vides en el futur i això està provocant incredulitat, rebuig i odi per part de la ciutadania.
Fa tot just 6 mesos que un accident a la planta d’IQOXE, a la Canonja, ens recordava com de fràgil és l’ésser humà. Aquell 14 de gener a la tarda el Tarragonès va veure com la informació era del tot menys fiable. Els missatges que arribaven, sobretot als grups de WhatsApp, lluny de tranquil·litzar, generaven més alarma. Mentrestant, els telenotícies del país i de l’Estat espanyol, parlaven dels riscs d’una indústria clau per a la comarca.
Amb el pas de les hores, rebíem notícies cada cop més descoratjadores. Teníem clar que per la magnitud de l’explosió era improbable que no hi hagués ferits. Ningú s’atrevia a parlar de víctimes. Quantes trucades a amistats i coneixences es varen fer per preguntar pel seu estat? Lamentablement l’Óscar S., el Sergio M. i l’Óscar A. no van respondre. Són les tres víctimes mortals d’aquell fatídic 14 de gener. Ells, les seves famílies, els ferits i la plantilla del sector petroquímic no es mereixen l’informe inversemblant que ha presentat l’IQS per encàrrec d’IQOXE, empresa col·laboradora en la “Fundación Empresas IQS”, d’aquesta mateixa universitat.
És inadmissible que 6 mesos després encara segueixin jugant amb la informació. De veritat ens volen fer creure que va ser un accident imprevisible? No oblidem que IQOXE és una empresa sancionada per inspecció de treball i amb repetides denúncies del comitè d’empresa. De veritat volen que la població del Tarragonès cregui que la petroquímica opera amb factors imprevisibles? Que hi ha un factor aleatori en el dia a dia de tantes famílies?
I aquí estem, esperant que el procés judicial faci la seva feina per fer justícia a aquells que ja no hi són. I aquí estem, recordant a IQOXE que el maleït accident ha de ser l’últim (tot i que en el seu currículum ja afegeix un altre mort). Que d'aquest accident n’hem de sortir amb protocols d’actuació clars. Que la informació ha d’arribar. Que la seguretat no és negociable. Que les vides humanes estan per sobre del benefici.
Ens costa de creure que l’IQS s’hagi prestat a fer un informe que desacredita al sector per voler fer creure que es un accident per una reacció, i descontrolada. Si realment és així, que treballem amb un procés no controlat, IQOXE ha de cessar qualsevol activitat immediatament.
Volem un Tarragonès amb futur. És per això que exigim unes garanties a les quals aferrar-nos, una professionalitat i seriositat perquè la convivència amb la indústria sigui la que ens mereixem. Un informe que redacti concretament què va passar i amb propostes de resolució dels problemes donats aquell 14 de gener. No podem tornar enrere i evitar que succeeixi però sí podem evitar que altres persones corrin la mateixa sort. Un problema deixa de ser-ho quan té solució i és precisament això el que demana la societat.
Sílvia Puerto Lleixà és membre de l’executiva comarcal d’Esquerra Republicana al Tarragonès
