Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger

Es compleixen 80 anys de l'inici de la Batalla de l'Ebre, la més sagnant

Després de la batalla més sagnant de la Guerra Civil, s'ha identificat per primer cop una víctima de les fosses a Soleràs

El president de la Generalitat Quim Torra, en l'acte commemoratiu a Corbera
El president de la Generalitat Quim Torra, en l'acte commemoratiu a Corbera | ACN

 

Ara fa 80 anys, concretament, el 25 de juliol de 1938, va començar la major operació militar de la Guerra Civil. A un quart d’una de la mitjanit, les forces republicanes van iniciar el pas del riu entre Mequinensa i Amposta. Havia començat la Batalla de l’Ebre i no acabaria fins 115 dies després, el 16 de novembre.

Durant aquesta setmana, han estat diversos els actes que s’han realitzat per commemorar aquest aniversari. L’església del poble vell de Corbera d’Ebre va acollir un homenatge emotiu per les famílies dels que van lluitar a la Batalla, però sobretot pels que encara viuen, els de la lleva del Biberó. A més, també van participar d'aquest acte el president de la Generalitat, Quim Torra i la consellera de Justícia, Ester Capella.

En aquest homenatge, a més, també es va donar a conèixer la identificació d'una víctima de les fosses de la Guerra Civil a través del banc d'ADN dels familiars, concretament, en una fossa comuna de Soleràs, a la comarca de les Garrigues.

Fa 80 anys de la Batalla de l'Ebre

Els republicans van passar a l'ofensiva el 25 de juliol de 1938. D'aquesta manera, es buscaven tres objectius: aturar l'avenç franquista sobre València, cercar revifar la moral de la rereguarda republicana perquè donaven la guerra per perduda i demostrar a les potències democràtiques que la República encara era viva i podia ser un aliat en la guerra contra el feixisme a Europa.

En un primer moment, l'operació semblava un èxit. L'ocupació republicana entre Mequinensa i Benifallet i l'aniquilació d'una divisió enemiga, era un gran pas pels republicans. Aviat, però, els franquistes van aconseguir crear un mur d'homes i armes, on es van estavellar les forces republicanes. Una línia de resistència des de Faió, fins al riu Canaletes, passant per la Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs i Gandesa.

120.000 baixes a la Batalla de l'Ebre entre tots dos exèrcits

En els 115 dies de batalla, l'operació de l'Ebre es va convertir en un combat de desgast, en un infern per als gairebé 250.000 combatents. Per recuperar el terreny guanyat pels republicans en un dia, en van ser necessaris molts més per ser recuperat pels franquistes. 

El 16 de novembre, després d'haver travessat el riu, les forces republicanes es retiraven a l'altra riba. Una batalla que va arruïnar pobles i camps, amb un balanç de 120.000 baixes entre tots dos exèrcits: 30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 presoners.

Algunes despulles dins d'una de les fosses a Miravet
Algunes despulles dins d'una de les fosses a Miravet | ACN

 

Identifiquen una víctima de les fosses de la Guerra Civil

Leandro Preixens Torebadella ha estat la primera víctima localitzada en una de les fosses on hi havia població civil, el qual va perdre la vida quan va caure un obús, el 25 de desembre de 1938, prop de Granyena de les Garrigues.

Aquest home, que tenia més de 60 anys,  és el primer cadàver recuperat de les fosses de la Guerra Civil que ha donat positiu en el Programa d'Identificació Genètica, que creua les dades de les restes òssies amb les de familiars vius que han participat i n'han cedit al Banc d'ADN.

Posada en marxa del Pla de Fosses de la Guerra Civil

Des que s'ha posat en marxa el Pla de Fosses, s'han recuperat a Catalunya quatre vegades més despulles de soldats i civils que en les darreres quatre dècades. S'han obert una quarantena de fosses, les dues més grans són la de Soleràs i la de Miravet, a la Ribera d'Ebre, i entre totes dues s'han recuperat 261 despulles, sobretot de soldats republicans.

Al Laboratori d'Anàlisis Antropològiques de la UAB s'encarreguen d'identificar i documentar les dades físiques i biològiques de les restes i de les mostres dels familiars del Banc d'ADN. Amb això, es comparen per saber si hi ha coincidències.

Les fosses de Miravet ja excavades i buidades
Les fosses de Miravet ja excavades i buidades | ACN

 

Molta població enterrada en fosses comunes a la Ribera d'Ebre

A la comarca de la Ribera d'Ebre es va enterrar molta població civil, la qual va perdre la vida en bombardejos realitzats a la zona. Concretament, a prop de Miravet, a pocs quilòmetres estava ubicat l'hospital de campanya de la 43ª Divisió Republicana.

Així doncs, en les fosses de Pernafeites de Miravet, s'hi va localitzar algun menor de 20 anys, però  la majoria de persones exhumades a la població riberenca tindrien més de 25 anys. 

A la Fossa de Pernafeites hi ha 51 fosses amb despulles de 106 persones, on hi havia enterrats molts soldats republicans morts durant la Batalla de l'Ebre. D'aquesta manera, molts dels cossos corresponien a la 43ª Divisió de l'exèrcit republicà. Això sí, també n'hi havia de l'11ena Divisió, coneguda com la Divisió Lister, caiguts durant la defensa de la Serra de Cavalls.