Abraham Orriols és un jove periodista de Berga que s'ha convertit en una de les cares més reconegudes de TV3. Als seus 26 anys, Orriols ja és tot un habitual de les connexions en directe pel Telenotícies.
Fa unes setmanes, va anunciar a les xarxes socials que patia un problema de salut. A través d'un fil de Twitter, narrava la seva experiència amb una malaltia neurològica que afecta el seu sistema immunitari i que se li ha manifestat en forma de neuritis.
El periodista va començar a patir la malaltia quan encara no havia arribat als 20 anys i des de llavors ha sigut una batalla constant per posar-li fi. L'hospital Clínic li ha proporcionat un tractament experimental i és el pioner en Europa en aplicar-se a la seva malaltia.
«Va acompanyat d'impotència perquè jo no puc fer res»
En una entrevista per Nació Berguedà ha aprofundit sobre el tema. Els primers símptomes van arribar al 2016 en forma de mielitis. Un dolor lumbar, que atribuïa a estar moltes hores dret durant un concert, es va començar a agreujar fins que un dia es va caure perquè havia perdut la mobilitat i la sensibilitat en les dues cames.
La malaltia no es va començar a manifestar en forma de neuritis, és a dir, dolor i inflamació dels nervis òptics, fins al 2018. Descriu la sensació com «primer notes una mica de molèstia a l'ull, com si hi tinguessis sorra, i després se t'apaga: s'enfosqueix la visió».
Abraham Orriols assegura que les primeres consultes van ser molt frustrants perquè no sabia el què li passava i li havien de fer moltes proves. Recalca que cada pacient és diferent i el tractament no funciona per igual a tothom. En el seu cas, no tenia història clínica, per tant, frenar el brot era més difícil.
A principis de març, l'Abraham va rebre un tractament amb el CAR-T i va haver d'estar dos mesos de baixa perquè et baixen molt les defenses i hi ha un alt risc d'agafar infeccions.
El següent pas
El jove periodista declara que està a l'espera de veure què succeeix i si per fi aquest és el tractament definitiu per la seva malaltia minoritària.
Reconeix que al ser diagnosticat amb una malaltia, tens moments de tot. A ell li ha costat set anys en sincerar-se sobre la seva situació, que abans amagava per no rebre l'etiqueta de "el malalt".
No obstant això, amb el temps ha reflexionat i ha canviat la seva perspectiva: «He après que no puc escollir la malaltia ni puc fer que desaparegui, però si puc triar com l'afronto».
Avui dia, l'Abraham encara amb molt d'optimisme la situació i demana que s'inverteixi més en la salut per a poder investigar malalties, trobar la seva cura, i salvar vides.
