Els morts per accident de treball pugen un 9,3% a Catalunya durant el 2019, segons recull l'informe de sinistralitat anual que publica Comissions Obreres (CCOO). Amb relació al 2018, l'increment ha sigut més pronunciat en la població assalariada, on les persones que han perdut la vida a la feina s'han disparat en un 25%, amb un fort increment de les dones. Segons l'estudi, una de cada tres persones que moren en un accident de treball ho fan en el desplaçament a la feina, un increment del 30% en comparació amb l'any anterior. Tot plegat, demostra la precarietat laboral d'un mercat marcat per l'ocupació de mala qualitat i la temporalitat en plena pandèmia de la Covid-19, que ha demostrat «la manca de recursos destinats a la prevenció per part de les empreses».
En global, a Catalunya hi va haver 113.615 sinistres relacionats amb la feina, 112.700 dels quals són lleus i 728 greus i han generat lesions permanents. Les comarques de Barcelona són l'epicentre dels accidents amb 67.067 casos. Girona amb 10.807 ocupa la segona posició, seguida de Tarragona (9.524) i Lleida (6029).
En comparació amb el 2018, els accidents de treball a Catalunya han caigut un 1,3%, el mateix percentatge d'augment dels sinistres greus. En canvi, les morts per accident de treball van ser 106, un 9,3% més que les 97 de l'any anterior. Més del 40% dels sinistres mortals es van concentrar a la demarcació de Barcelona amb 46 defuncions, mentre que a Lleida n'hi va haver 9 i a Girona i Tarragona, 8. Les comarques gironines són les úniques que han registrat un descens de persones mortes en un sinistre relacionat amb la feina en comparació amb l'any anterior.
La responsable @ccoosalutlab la companya @Moni_CCOO presenta les dades Informe:
"S'han incrementat molt significativament la mortalitatvlaboral, en jornada in itinere"
"preocupant l'increment de l'accidents de treball greu entre les treballadores temporals"#28AbrilStopCOVID19pic.twitter.com/T7bNoD0bxI— CCOO de Catalunya (@ccoocatalunya) April 24, 2020
Creix la mortalitat en els desplaçaments
D'altra banda, la mortalitat laboral en el desplaçament a la feina ha crescut un 29,6% en el total dels treballadors i en un 45% en els assalariats. Per sectors, la construcció és l'àmbit econòmic que concentra més accidents mortals. Per gèneres, durant el 2019 s'ha detectat un increment d'accidents greus i mortals en les dones.
Segons ha explicat Mònica Pérez, responsable de Salut Laboral del sindicat, el contracte temporal té un gran efecte en la sinistralitat laboral, ja que l'índex d'incidència és prop del 40% més alt que en aquelles persones que tenen un contracte fix. «És evident que la contractació temporal no pot ser un recurs per les professions d'alt risc perquè són persones que tenen més exposició als riscos laborals i no reben una formació adequada», ha dit.
Durant l'any 2019 es van detectar 4.833 malalties causades pel treball, 3.392 considerades malalties professionals i 1.441 patologies no traumàtiques causades pel treball però comunicades com a accident. En total, s'han detectat 2,5% menys de malalties relacionades amb la feina que l'any anterior. Si es compara amb les dades de fa una dècada, l'any 2019 es van registrar un 18,9% menys de malalties professionals.
El biaix de gènere, una realitat
El biaix de gènere es nota també quan es miren les dades totals de malalties declarades. Segons xifres del 2019, les dones van patir un 24% més de malalties relacionades amb la feina registrades que els homes. Les dades analitzades per CCOO demostren que hi ha un «importat subregistre» de les malalties professionals, en les quals es pot demostrar una relació causa-efecte, derivant moltes en accidents de treball o malaltia comuna.
El sindicat apunta a les mútues que ho han de notificar com a un dels principals motius. És més, CCOO creu que aquests organismes incompleixen les seves funcions d'establir polítiques preventives derivant tota la gestió de malalties d'origen laboral cap al servei públic de salut. Per aquest motiu, el sindicat demana «un debat amb profunditat» per establir un control públic de la prestació de serveis assistencials. Les malalties més declarades són les derivades d'agents físics (76%), seguides de les causades per agents biològics.