Veure algú amb una cigarreta a les mans en una pel·lícula o una sèrie de televisió és un fet poc habitualment, especialment d’ençà que Netflix es va sumar en 2019 a una guerra antitabac que ja fa temps havien començat a posar en marxa les grans productores de Hollywood. No obstant això, malgrat la mesura, l’hàbit de fumar continua estant present als carrers molt més del que seria desitjable.
L’impacte que té el consum de tabac en la salut és devastador. Cada any, més de 8 milions de persones moren al món a causa del tabac, i al voltant d’1,2 milions són conseqüència de l’exposició al fum de tabac en no fumadors.
Només a Espanya el tabac és responsable de 56 000 morts anuals, el que suposa el 13,7% de tota la mortalitat. En 2020 fumava el 22,1% de la població adulta espanyola i aquesta xifra encara no és inferior al nombre d’exfumadors que assolia el 22,0% aquell mateix any.
Respecte dels joves i adolescents de 14 a 18 anys, en 2021 el 23,9% havia consumit tabac en els últims 30 dies, cosa que indica l’enorme facilitat d’accés a aquesta substància tot i la prohibició de venda als menors d’edat. Afortunadament, tant en els més joves com en la població adulta, la prevalença del consum de tabac està disminuint.
Reduir el percentatge de fumadors a menys del 5%
Espanya va ser un dels primers països europeus en posar en marxa, el gener del 2006, una llei integral per al control del tabaquisme, modificada posteriorment en 2010. Aquestes regulacions, desenvolupades sota el paraigua del Conveni Marc de l’Organització Mundial de la Salut per al Control del Tabac i que Espanya va ratificar en 2005, van aconseguir disminuir de manera radical l’exposició ambiental al fum de tabac en espais públics.
El conveni plantejava nombroses i ambicioses mesures per al control del tabaquisme amb l’objectiu de minimitzar l’epidèmia. Entre elles, obtenir espais 100% lliures de fum, prohibir totalment la publicitat del tabac, augmentar els impostos, introduir advertències sanitàries en l’empaquetatge dels envasos i facilitar l’abandonament. Tanmateix, des de la modificació de la llei en 2010, Espanya s’ha estancat en la implementació d’aquestes mesures de prevenció i control.
Encara que la majoria dels països han millorat notablement els indicadors de tabaquisme, si de veritat volem assolir una societat lliure de tabac, hem de ser més ambiciosos. Per això, recentment, ha sorgit un nou moviment que planteja un canvi d’objectius.
Aquesta nova estratègia es coneix com a l’endgame del tabac i el seu objectiu és buscar el final de l’epidèmia més que el seu control, reduint el percentatge de fumadors a menys del 5%.
L’estratègia endgame té més possibilitats de ser implantada a països amb baixa prevalença de consum de tabac o amb disminucions molt ràpides d’aquesta prevalença. Encara que no existeix un llindar clar, es recomana estimular de forma real l’endgame quan el percentatge de fumadors és inferior al 15%. També és molt important que la població entengui molt bé en què consisteix aquesta iniciativa i que existeixi un fort suport social.
Segons dades de l’OMS, a Europa, Suècia, Noruega i Islàndia tenen prevalences de fumadors diaris inferiors al 15%, en contrast amb les taxes de França (28%) o Grècia (27%). Pel que fa als països llatinoamericans, mentre que Argentina o Xile ronden el 20%, altres països com Mèxic, Colòmbia o el Perú se situen entre un 5 i un 7%.
Menys nicotina, menys punts de venda i prohibició als nascuts des del 2009.
Algunes de les principals accions proposades per implementar l’estratègia endgame se centren en els mateixos productes del tabac. Per exemple, regular per reduir els nivells de nicotina permetria disminuir l'addicció a les cigarretes, facilitant als fumadors abandonar el consum.
Una altra línia interessant són les accions dirigides a les persones fumadores, entre elles les restriccions de venda per persones nascudes a partir de certs anys, el que es coneix com a «generació lliure de tabac».
No menys important és actuar sobre el mercat del tabac limitant el nombre, les localitzacions i l’horari dels establiments de venda.
L’últim pas seria, evidentment, prohibir la venda de cigarretes. Nova Zelanda ha estat el primer país que va aprovar el desembre de 2022 el concepte de «generació lliure de tabac», prohibint vendre tabac de combustió, de moment, a les persones nascudes després de l’1 de gener de 2009.
A més, ciutats com Balanga a Filipines i Brookline (Massachusetts) han implementat lleis similars.
Altres països que han defensat uns objectius específics d’endgame han estat Irlanda, Regne Unit, Escòcia, Austràlia, Finlàndia, EUA i el Canadà.
Endgame a Espanya
A Espanya Existeix una Declaració Endgame 2030 elaborada per més de 60 entitats i organitzacions sanitàries que inclou accions a curt i mitjà termini per canalitzar el final de l’epidèmia de tabaquisme. Moltes d’elles són propostes que altres països ja han posat en marxa en les seves estratègies de control d’aquest factor de risc.
No obstant això, la realitat és que Espanya té encara una alta prevalença de fumadors. I tenint en compte que el descens dels últims anys ha estat de tan sols 0,5% anual, l’objectiu d’arribar al 5% de consumidors de tabac es retardaria fins a l’any 2055-2060.
En qualsevol cas, no es pot planificar l’endgame sense un procés de transició on s’hagin implementat amb més efectivitat les accions basades en el Conveni Marc de l’Organització Mundial de la Salut. En el cas d’Espanya, les polítiques actuals són clarament insuficients i convindria desenvolupar amb major força moltes de les mesures de control. Concretament, oferir més ajudes per deixar de fumar i incrementar els impostos del tabac, destinant un percentatge d’aquest impost per la prevenció i control d’aquest problema de salut.
A més, convindria regular l’empaquetatge genèric per reduir l'atractiu del producte, restringir la venda a les expenedories de tabac, aconseguir una hostaleria 100% lliure de fum en espais interiors i exteriors, regular la publicitat a les xarxes socials, introduir la limitació del consum de tabac en el transport privat i realitzar campanyes de prevenció dirigides als grups de major risc.
A més, d’aquestes accions, es necessita que la població entengui el significat de l’endgame per obtenir un fort suport social, tal com es va aconseguir amb la primera llei de control del tabaquisme del 2005.
Sense la implantació d’aquestes mesures, l’endgame del tabac a Espanya no passarà de ser una simple aspiració en lloc de ser un pla real i viable com ho és ja en altres països.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.