Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Imatge de Noemí Llauradó, Quim Torra i d'altres representants polítics

La Conca de Barberà posa fi als problemes d'abastament d'aigua potable de nou municipis de la comarca

El president Quim Torra demana disculpes pel retard en l'arribada de la infraestructura

Imatge de Noemí Llauradó, Quim Torra i d'altres representants polítics
Noemí Llauradó, Damià Calvet i d'altres representants polítics, aquest matí | Twitter / @Dipta_cat

Els nou municipis de l'extrem nord de la Conca de Barberà posen fi als problemes d'abastament d'aigua potable després de quinze anys sense tenir garantit el subministrament. Aquest dissabte s'ha segellat l'acord «històric» entre el Consell Comarcal, la Diputació, l'Agència Catalana de l'Aigua i el Consorci d'Aigües de Tarragona per engegar la primera fase del projecte, pressupostat amb més 11 milions d'euros i que donarà servei a uns 4.000 habitants de Sarral, Santa Coloma de Queralt, Conesa, les Piles, Savallà del Comtat, Llorac, Passanant i Belltall, Vallfogona de Riucorb i Forès. El president del Govern, Quim Torra, s'ha disculpat pel retard de l'arribada de la infraestructura i ha realçat el seu compromís amb la iniciativa del País Viu.

Més d'una cinquantena de persones s'han concentrat a les portes del Castell dels Comtes de Santa Coloma de Queralt, on s'ha celebrat l'acte, per oposar-se a l'arribada d'aigua de l'Ebre com a solució per fer arribar l'aigua potable a aquests pobles de la Baixa Segarra i per rebutjar la implantació de nous parcs eòlics. Els manifestants han fet arribar les seves queixes al president de la Generalitat i al conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, que s'ha compromès a reunir-se amb ells. 

Projecte d'11 milions d'euros, en tres fases

L'acord rubricat entre el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i el Consell Comarcal de la Conca de Barberà és el punt de partida per a la resolució d'un problema històric de subministrament d'aigua al nord de la comarca de la Conca de Barberà. El projecte, molt esperat al territori, constarà de tres fases. La primera d'elles preveu ampliar la xarxa del CAT que acaba a la zona industrial de Sarral, on hi ha la fàbrica d'Europastry, fins a Forès —el poble situat a major altitud de la comarca- amb la intenció de bombar l'aigua, aprofitant el desnivell natural, fins a la resta de municipis.

En aquesta actuació es construiran més de set quilòmetres de conduccions, un dipòsit de doble vas i una caseta per bombament i cloració. A més, comptarà amb una inversió de 4,6 milions d'euros, procedents d'una subvenció de 3,1 milions de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), mentre que la Diputació de Tarragona n'aportarà més d'un milió. Segons els responsables del projecte, la primera fase es preveu que estigui enllestida l'any 2023.

Pel que fa a la segona fase, es desplegarà la canalització, al llarg de disset quilòmetres, que unirà els dipòsits de Forés, Conesa i Santa Coloma de Queralt. Aquesta actuació tindrà un pressupost de 3,2 milions d'euros. Quant a la tercera fase, que està pressupostada amb 3,1 milions, s'executarà la connexió de la xarxa existent, construïda en les fases prèvies. Així, es connectarà des del ramal de Santa Coloma fins a Savallà del Comtat, Vallfogona de Riucorb, Llorac —incloent el nucli agregat d'Albió— i les Piles, i, també des del dipòsit de Forès fins a arribar a Passanant i Belltall. En aquest cas, les canalitzacions tindran més de 23 quilòmetres i es preveu que els treballs de les dues fases finalitzin els anys 2024 i 2025.

Durant la seva intervenció, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha recordat que l'Agència Catalana de l'Aigua havia proposat alternatives d'abastament per solucionar les mancances de la comarca de la Baixa Segarra i n'ha esmentat la darrera de l'any 2017, quan es va proposar que el projecte es fes a través de la connexió al canal Segarra-Garrigues. Finalment, aquesta proposta, es va descartar per l'actual connexió amb el CAT. «Vam haver de buscar alternatives, perquè és inacceptable que al segle XXI no hi hagi garanties de subministrament. Després d'estudiar-ho a fons, aquestes no donaven garanties de subministrament de qualitat ni quantitat i amb el canvi climàtic hem de preservar les capes subterrànies d'aigua», ha detallat Calvet.

En la cloenda de l'acte, el cap de l'executiu ha afirmat que el Govern treballa per revertir el despoblament de les zones rurals, per ajudar a la pagesia i per implementar polítiques que prioritzin el medi ambient i l'economia sostenible. «Seria imperdonable que en el món que ens ha esclatat a la cara després de la Covid-19, el territori, el país viu, no fos una de les prioritats essencials d'aquest Govern», ha assenyalat Torra. I ha afegit: «perquè el nostre país es constitueixi en un estat independent, en una república catalana, cal estructurar-la de manera federal, amb total descentralització, donant la veu al territori».

Plataformes veïnals exigeixen al Govern que aposti per la potabilització de l'aigua local

A la seva arribada al Castell dels Comtes, el president Torra i el conseller de Territori s'han aturat per escoltar les demandes de més d'una cinquantena de persones, convocades per la plataforma Volem Aigua Potable!, Sobirania Energètica Baixa Segarra i la Plataforma d'Afectades per la Concentració d'Aerogeneradors. Els manifestants han xiulat les autoritats i els han mostrat el seu rebuig a l'arribada d'aigua de l'Ebre com a solució per donar servei als municipis afectats de la Baixa Segarra.

Les plataformes veïnals consideren que la comarca gaudeix d'un gran volum d'aigua en el subsòl i que seria recomanable la instal·lació de plantes potabilitzadores municipals. D'altra banda, també han denunciat la instal·lació de 138 aerogeneradors de 196 metres d'alçada, perquè asseguren que aquest projecte suposaria «un dany irreparable» a la zona, on s'ubiquen, actualment, 200 molins. I en aquest sentit, remarquen que cap d'aquests dos projectes respon a un model sostenible d'aprofitament dels recursos locals.