El salari mínim augmentarà 15 euros des de l'1 de setembre. El Ministeri de Treball ha arribat a un acord amb els sindicats, tot i que no amb la patronal. Els empresaris es mostren contraris a aquesta decisió perquè entenen que pot tenir importants conseqüències com la destrucció d'ocupació.
Per tant, se situarà aquest any en els 965 euros, distribuïts en 14 pagues, com va avançar la 'Cadena Ser'. Això implica una revaloració de l'1,6%, que suposa una xifra molt similar a la que s'està signant en la majoria de convenis col·lectius.
La intenció és que el salari mínim arribi als 1.000 euros el proper any, mentre que l'any 2023 passarà a 1060 euros al mes.
El govern central sempre s'havia fixat com una prioritat l'actualització de l'SMI, considerant d'«imprescindible» la pujada. El socialista Héctor Gómez va dir que «la nostra voluntat és que s'arribi a un acord en el diàleg social. Però creiem que és imprescindible seguir en la línia de l'increment del salari mínim».
No obstant això, davant la falta d'acord entre les tres parts, l'Executiu ha optat per prendre la iniciativa. Entenen que amb aquesta mesura es busca «millorar el mercat laboral», que «en determinats territoris és excessivament vulnerable». Les seqüeles de la pandèmia encara estan molt recents, i tant empleats com empreses ho han patit amb duresa en primera persona.
Expliquen des de les files socialistes que «actuarem amb compromís i responsabilitat. Ho executarem, amb prioritat en el marc del diàleg social».
Un salari mínim amb detractors
Des d'un primer moment la patronal s'ha mostrat contrària a la pujada del salari mínim. El president de la CEOE sosté que «nosaltres estem amb la gent feble». Entre ells amb «la gent de camp, amb les molt petites empreses que no estan dins de la negociació col·lectiva».
Entenen que aquesta mesura «realment els pot fer molt de mal». Garamendi va assenyalar que aquest increment salarial que es va pactar en la negociació col·lectiva és de l'1,5%. Això implica una cinquena part dels convenis que s'han rubricat, és a dir, el 21%.
La negociació, ha assegurat en una entrevista a 'Intereconomía', s'està signant amb els salaris congelats. Va posar com a exemple el conveni de l'hostaleria a la capital.
La patronal insisteix en les dificultats que estan patint tant les pimes com els empresaris. S'ha volgut referir Garamendi a la situació de les companyies adjudicatàries dels contractes públics. Ha explicat que les administracions no estan revisant les condicions dels acords amb aquestes societats quan eleven el salari mínim.
Va descartar en tot moment que la CEOE hagi sol·licitat que la pujada de l'SMI fos per províncies. Va voler destacar que el salari mínim ja representa més del 60% del salari mitjà a molts llocs de país.
El dia que es dona a conèixer l'augment d'aquesta variable, també es revelen les dades del cost mitjà per treballador. Segons l'INE va patir un repunt del 13,2% en el segon trimestre del 2021 en comparació del mateix període de l'any passat. Això l'ha portat a situar-se en 2.766,39 euros.
En qualsevol cas, recorden que la comparació es realitza amb un període de temps que va estar marcat per la crisi econòmica. Va ser quan van començar a notar-se els efectes de la pandèmia, que va colpejar amb gran duresa a l'àmbit laboral.
En aquest segon trimestre de 2020, el cost per treballador es va reduir un 8,3%, que va suposar la caiguda més gran en 20 anys. En gran part això va ser motivat per l'entrada de molts empleats en expedients de regulació temporal d'ocupació.
No són remunerats com salaris, sinó com a prestacions per part de Servei Públic d'Ocupació.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]