El president del PDeCAT, David Bonvehí, i l'encara president del grup parlamentari de JxCat, Jordi Sànchez -també líder de la Crida- van acordar el mes de març que les dues formacions es repartirien per igual els dirigents de la direcció de l'espai que s'ha d'endreçar, a partir d'aquest estiu.
Bonvehí i Sànchez van signar un document que també inclou que cap de les dues organitzacions podria fer servir la marca de Junts per Catalunya en unes eleccions sense un aval previ dels dos líders polítics. Des del PDeCAT asseguren que l'acord encara es manté viu, després del cicle electoral.
El document té l'acord de Carles Puigdemont, amb qui ja s'han reunit -per separat- el propi Bonvehí, i també figures destacades de PDeCAT i JxCat com els consellers Miquel Buch i Damià Calvet, o la vicepresidenta del PDeCAT i diputada al Congrés, Míriam Nogueras, per abordar la reordenació de l'espai. També s'espera que l'expresident Artur Mas visiti Puigdemont els propers dies, un cop s'hagin constituït els ajuntaments –el dia 15.
S'espera que els moviments interns s'incrementin a partir del dia 17, després que ja s'hagin tancat els acords en l'àmbit local.
Mes de juliol clau per al futur de JxCat
S'espera que el juliol sigui un mes clau per endreçar l'espai de JxCat i PDeCAT. El sector de Bonvehí vol reivindicar els alcaldes que han sortit reforçats el 26-M, i que pretenen pressionar per tenir pes en la direcció de JxCat –quan passi a ser un partit polític formal. Altres veus també aposten per forçar una assemblea del PDeCAT per escollir-ne una nova direcció que desbanqui el lideratge de Bonvehí. Aquesta assemblea seria extraordinària, ja que se'n va celebrar una l'any passat -la que va expulsar Marta Pascal- i no en tocaria una fins el 2022.
sonen els propis Buch i Calvet, com també l'actual portaveu del Govern, Meritxell Budó. Del sector més afí a Bonvehí sonen noms com els de la consellera Àngels Chacón o Marc Solsona.
Serà interessant, doncs, veure quin és el sector que s'imposa, sobretot perquè d'aquesta pugna dependrà l'estragègia de JxCat, que ha vist com el seu discurs més radical només els ha permès guanyar vots a les eleccions europees, mentre que van perdre diputats a les Eleccions Generals i en les passades municipals van quedar en un lloc testimonial a la majoria de capitals catalanes.