Una de les mesures més contundents per fer front a la propagació del coronavirus va ser el tancament dels centres escolars. Es partia de la base que els nens i les nenes són un factor de transmissió del virus, afirmació que, com tot allò que envolta aquesta pandèmia, ha anat canviant amb el pas de les setmanes.
Amb els xiquets i xiquetes a casa, les administracions públiques havien de córrer, a tota velocitat, per poder mantenir l'ensenyament, ni que fos, com ha acabat sent, de manera telemàtica. Salvada aquesta pilota de partit, i quan s'està començant a debatre sobre com ha de ser la tornada a les escoles, ens hem fixat en tota una altra àrea que neix i es desenvolupa al voltant de les escoles: les activitats extracurriculars o extraescolars.
Un estudi de la Fundació Jaume Bofill, referent en el sector de l'ensenyament a Catalunya, titulat «Quin impacte tenen les activitats extraescolars sobre els aprenentatges dels joves i infants?», de l'autora Sheila González, divideix aquest tipus d'activitats en artístiques, esportives i d'aprenentatge. TarragonaDigital ha parlat amb alguns organitzadors d'aquest tipus d'activitats per saber com han fet front al coronavirus.
«L'actual crisi fa impossible seguir l'aprenentatge»
Andrea Martín té 20 anys, estudia el grau de Publicitat i Relacions Públiques de La universitat Rovira i Virgili i fa dos anys que entrena un equip de bàsquet a l'escola Cèsar August de Tarragona, un dels centres més destacats de la xarxa d'ensenyament públic de la ciutat de Tarragona. L'esport, en l'àmbit escolar, té un alt contingut vocacional.
Els primers entrenadors tenen retribucions modestes mentre que els ajudants «acostumen a ser jugadors del centre o del club sense formació o experiència en el monitoratge que ajuden i aprenen a fer un entrenament de bàsquet. No acostumen a cobrar i, si ho fan, és una petita renumeració».
Martín té clar que l'actual crisi del coronavirus «fa impossible seguir l'aprenentatge. En les edats que entreno, prebenjamins, la pràctica i l'aprenentatge individual del bàsquet no és suficient. Quan ets petit la majoria de nens no són fans del bàsquet, sinó que gaudeixen jugant i aprenent amb els seus companys, però sobretot, passant-s'ho bé». Andrea Martín està treballant «per enfortir l'esperit de l'equip».
Per això llança, a través del grup de wasap dels pares i mares del bàsquet, «petits reptes perquè els nens i nenes no perdin l'essència de l'esport». Ja han fet videoconferències plegats i ara tenen l'objectiu de gravar «uns segons amb una pilota de bàsquet i després jo muntaré un vídeo on es vegin tots».
El Tarragona Futbol Club és el club degà de la ciutat. El seu president, Manel Roselló, ens explica que «ho vam veure venir. Vam ser els primers a suspendre quan la Federació Catalana de Futbol només feia recomanacions, no obligava». El club compta amb entre 90 i 95 nens a les seves files.
«Tots aquests nens», afegeix Roselló, «han deixat de practicar esport perquè l'activitat central del Tarragona s'ha vist molt afectada». L'entitat, d'ençà del seu renaixement, organitza un campus d'estiu amb un clar vessant social, amb participació de nens sota el seguiment del departament d'Afers Socials del govern català.
«Aquest any no hi haurà campus. Tornarem la part proporcional del temps que no s'ha pogut entrenar, ni jugar, a les famílies i de cara a la pròxima temporada no cobrarem les quotes d'ingrés» apunta el president del Tarragona. Per últim, Manel Roselló ens indica que «aquestes setmanes de confinament hem anat mantenint alguna activitat sobretot a través de les xarxes socials, de l'Instagram, però sempre fent el que es pot, perquè tots els membres de la junta treballem i la nostra dedicació al club és voluntària».
Les acadèmies d'idiomes, davant del repte de l'ensenyament telemàtic
Si per les escoles, amb la potència de l'administració pública donant suport, és un repte passar a l'ensenyament telemàtic, per les acadèmies d'idiomes, emmarcades en el sector de l'ensenyament no reglat, encara més. Hallo Idiomes és una acadèmia, de les més noves, de la ciutat de Tarragona. L'estiu de 2014, quan encara estàvem immersos en l'anterior crisi, la financera, van obrir les seves portes al carrer Joan Baptista Plana.
A l'inici d'aquest curs, mesos abans de l'esclat del coronavirus, l'empresa va fer el salt al món de les aplicacions, impulsant una app que facilités la comunicació amb els pares. Ara aquesta aplicació, i la rapidesa de reacció de la gerència – es van preparar per a l'ensenyament telemàtic quan encara no s'havia decretat l'estat d'alarma-, han permès que l'acadèmia continuï funcionant.
Les professores donen classe des de casa i s'esforcen, amb cançons, contes i personatges inventats, com ara un mitjó transformat en titella, en mantenir l'atenció dels més petits durant les classes d'anglès i alemany. Classes que són ben rebudes pels pares, ni que sigui perquè, abans de l'inici del desconfinament, els hi servien per tenir als xiquets i xiquetes entretinguts. I pel que fa als adolescents, sobretot durant les setmanes del confinament, les professores han servit, també, de via de sortida, de confessionari, d'uns joves que s'han vist atrapats en una situació difícil per a tothom.
Sobre les activitats extraescolars artístiques, entitats de les més destacades del territori, com el Port de Tarragona, han impulsat iniciatives com ara un concurs de dibuix, destinat als més menuts de casa, sobre les activitats portuàries. Un concurs que ha tingut molt bona rebuda.