Adrià Agramunt és president de la Jove Cambra Internacional de Reus des del gener de 2018. Nascut l'any 1992, és graduat en Relacions Laborals per la URV i té un màster en direcció de Recursos Humans per l'EAE Bussine School; treballa de consultor de recursos humans. El seu mandat a la Jove Cambra acaba al gener de l'any vinent, i ara que ja n'han transcorregut tres quartes parts, TarragonaDigital l'entrevista perquè faci balanç del seu mandat, però també perquè valori la salut i el futur de l'entitat.
La Jove Cambra Internacional de Reus com a entitat
—Com enteneu la Jove Cambra o què voleu que sigui?
—Nosaltres el que volem és que sigui un entorn de possibilitats i de creixement. Qui té la motivació per etnrar a la Jove Cambra és perquè alguna cosa dins seu l'inquieta, persones que volen créixer com persones i, sobretot, amb la finalitat de fer alguna cosa per la societat. Per resumir: si jo faig un projecte, creixo com a persona, aprenc, i a part ajudo la societat, hi tinc un impacte.
—Per posar exemples pràctics, de què parlem quan diem 'projectes que impactin la societat'?
—Ens dividim en quatre grans branques: internacional, tot el que va relacionat de Reus al món; com que tenim presència a tot el món, ens podem posar en contacte amb altres entitats, joves cambres, etc. Tenim comunitat, que és la que més impacta a Reus, tots aquells projectes i programes que es fan a Reus, la Marató de TV3, el From Reus to Hellas, la gimcana, el Parc Infantil de Nadal...
—I les altres dues branques?
—Formació, formem la gent de dins de la nostra entitat però també oferim cursos a la gent de fora; i després tenim oportunitats professionals, abans de la crisi s'oferia no feina, però sí oportunitats als joves per poder-se formar. Ara el que fa és capacitar les persones per trobar una feina millor; no intervé només el nivell d'estudis, sinó que tinguis la capacitat d'expressar-te, de parlar en públic, etc.
50 anys de Jove Cambra Internacional
—Vau agafar la presidència el gener de 2018, però ja no us queda gaire...
—Estatutàriament, el càrrec de president va de gener a gener. Nosaltres el que volem és que, mitjançant el meu càrrec, jo aprengui, i per tant, tinc un any per fer el meu projecte, el meu pla de treball, motivar i apoderar el meu equip, i el que no faci en un any no ho podré tornar a fer. Si jo no tingués un relleu, es constituiria una junta gestora.
—I quin balanç en feu?
—La veritat és que molt bo. Teníem un repte molt gran, que era la celebració del 50è aniversari de l'entitat; teníem el repte, durant tot l'any, de fer activitats que s'havien perdut o deixat de fer, i que les que es fan tinguessin una essència del que ha sigut aquesta entitat. Hem recuperat el vermut amb senadors, però també hem fet actes nous.
—Amb senadors?
—Estatutàriament, després dels 40 anys deixes de ser membre de la Jove Cambra. Llavors hi ha la figura de senador; reconeix aquella persona que ha fet prou accions i mèrits per merèixer-la, i és l'única manera de seguir vinculat a l'entitat. No es fa senador qualsevol persona, qui és senador no ho decideix Reus, ho decideix Jove Cambra d'àmbit mundial.
—I com es decideix?
—Jo, com a president, he de presentar un dossier amb tots els mèrits que ha fet aquesta persona des que va entrar fins que ha fet els 40 anys. Si el dossier i la candidatura són bones, se li atorga el càrrec de senador. A Reus ho són gairebé tots els expresidents, deuen ser un 45.
Del passat de la Jove Cambra al seu futur
—Com a president, què en vau recollir, de la presidència anterior?
—El que vaig aprendre molt del Robert és l'excel·lència a l'hora de fer les coses. L'anterior president, el Robert Franquet, és una persona molt metòdica, i de la part més administrativa, burocràtica, procedimental, n'és un expert; destaca per ser una de les figures més metòdiques de la nostra entitat i això ho he agafat com a referent.
—I quin t'agradaria que fos el teu granet d'arena per qui hagi d'ocupar la presidència l'any vinent?
—Teníem un repte. Amb el Robert s'acabava una generació, una etapa de persones que havien estat presidents amb 30 anys. Jo marcava una línia, amb els 25 anys que tinc, d'un seguit de persones que vénen darrere meu, que tenen la meva edat o són més joves. En tres anys han entrat unes quinze persones noves i tenim l'obligació, a mi m'agradaria almenys, que la feina que hem fet amb el Robert i els antics presidents tingui un relleu.
—El futur de la Jove Cambra, per tant, està assegurat?
—Sí, de fet, no està escrit enlloc, però se sol esperar que cada president s'asseguri els cinc presidents següents perquè hi hagi una continuïtat. Puc dir que si no hi ha cap daltabaix, avui ja tenim presidents per als pròxims cinc anys. Són les persones que cada president mira que estiguin en posicions estratègiques, a primera línia del dia a dia de l'entitat, en càrrecs com la secretaria general, la vicepresidència executiva, l'assessoria legal...
—Dieu que l'edat dels presidents es redueix, creieu que ho teniu més difícil que els que en tenien 30, que podien tenir més experiència professional o més formació?
—No, perquè aquestes persones que en tenen 30 no desapareixen de la nostra entitat. Tenim la figura del past-president; jo, l'any vinent, hauré d'assessorar la persona que ocupi la presidència l'any 2019. Els past-president sempre hi són, amb el president immediatament anterior, però també amb els que l'han precedit.
—I amb què noteu diferències?
—Sí que és cert que anys enrere, amb una situació econòmica més fluida, l'administració pública ajudava més, hi havia més espònsors privats, i si tens calaix, pots fer moltes més coses, però és l'única diferència que notem els joves.
La Jove Cambra a la ciutat de Reus
—Creieu que se us coneix poc, com a entitat?
—Ja fa un parell o tres d'anys que hem fet una valoració crítica sobre com hem treballat la nostra imatge o la nostra comunicació, i hi estem treballant, i crec que ho estem aconseguint. Una imatge no es canvia de la nit al dia, però tampoc volem transmetre allò que no som, som una entitat molt protocolària, amb uns estatuts marcats, amb senadors i membres que s'han dedicat a l'empresa privada i la política...
—I això què implica?
—Això ens obliga a adquirir uns nivells d'excel·lència importants, i no volem deixar de ser això, però sí que és cert que volem transmetre a la ciutat que la Jove Cambra és un espai on poder créixer personalment, on se t'obre un camí d'oportunitats, i sobretot, el que destacaria és que fem projectes i accions per a la ciutat.
—Heu anat celebrant els 50 anys durant tot el 2018, què us queda?
—Queda una de les parts més maques, crec que per a qualsevol entitat, que són activitats de caràcter més social, com el Clean Up Day que vam fer al setembre, en el marc del Dia Mundial de la neteja i el medi ambient vam netejar el camí de la Boca de la Mina a l'àmbit local, i vam participar, a l'acte d'àmbit català de netejar la platja del Trabucador, al Delta de l'Ebre. Ens queda la Marató de TV3, que ja tenim pensat un projecte de pàdel solidari, col·laborem amb els Reis que fa el Círcol, el Parc de Nadal, i l'últim sopar-col·loqui de l'any.