El president de la Comissió d'Afers Jurídics del Parlament Europeu, Adrián Vázquez (C's), ha denunciat aquest dimecres que ha patit «pressions, intoxicacions i atacs personals» per no aixecar la immunitat de l'expresident de la GeneralitatCarles Puigdemont, tal com ha sol·licitat el Tribunal Suprem a l'Eurocambra per jutjar-lo a Espanya. En una entrevista de Ràdio Nacional d'Espanya, Vázquez ha assegurat que diversos companys del seu departament que fa «molts anys» que són al Parlament Europeu han reconegut que no havien «patit» mai tantes pressions en un procés que «ha estat realment complicat».
Vázquez denuncia pressions i atacs personals
«No només les pressions, sinó atacs personals, i informes en què es deien mentides brutals per mirar de tacar la presidència de la comissió. El ponent, un búlgar, ha patit el mateix, i la setmana passada vam patir una filtració de l'informe que va aparèixer en un mitjà espanyol que volia desestabilitzar un procediment que és complex», ha dit. Vázquez ha recordat que va sol·licitar al president de l'Eurocambra, David Sassoli, que investigui l'origen de les filtracions que la setmana passada van revelar que el ponent de l'informe sobre el suplicatori de Puigdemont recomana acceptar la petició del Tribunal Suprem i aixecar la immunitat de l'ara eurodiputat de JxCat.
Així, el dirigent de Ciutadans ha insistit que la investigació interna vol dirimir «qui va fer aquesta filtració» i, en cas que ho descobreixin, estarà exposat a «dures sancions». «Pretenc anar fins al final», ha avisat i ha lamentat que la gent no entengui que aquesta mena de procediments «no són un joc», sinó «coses serioses».
Llarena es planteja preguntar al TJUE els criteris per executar euroordres després que Bèlgica no entregués Lluís Puig
Mentrestant, el magistrat instructor de la causa de l’1-O al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, es planteja la possibilitat de presentar davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) una qüestió prejudicial sobre els criteris per executar euroordres, després que la justícia belga denegués l’entrega de l’exconseller Lluís Puig. Llarena ha donat tres dies a les parts perquè es pronunciïn, ja que considera que el TJUE hauria de dictaminar quins són els criteris correctes d’execució de les euroordres, si els belgues o els del Suprem espanyol.
Llarena ha concedit tres dies de termini al fiscal, a les altres parts acusadores i als advocats dels processats a l’exili, Carles Puigdemont, Lluís Puig, Toni Comín i Clara Ponsatí, perquè formulin al·legacions sobre la necessitat de dirigir-se al TJUE per plantejar una qüestió prejudicial sobre l'abast de les possibilitats de petició i de les raons de denegació d'una ordre de detenció i lliurament europea, per poder establir criteris estables que condueixin la decisió de mantenir, retirar o emetre noves Ordres Europees de Detenció contra tots o alguns dels processats en l'esmentada causa. El magistrat demana també a les parts que informin sobre el contingut de la qüestió o qüestions que haurien de formular-se.