Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Dues dones caminen pel carrer amb mascaretes.

Un advocat de Reus impugna la prohibició de la Generalitat d'anar sense mascareta

Considera que jurídicament hi ha punts que són «una barbaritat» i que ataca drets fonamentals

L'advocat reusenc Albert Calduch ha presentat, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, una impugnació a la normativa de la Generalitat que preveu sancionar amb 100 euros aquells ciutadans que no portin mascareta. Subratlla que no és un atac ni una crítica al fet de dur-la i que tampoc vol ser una motivació perquè es deixi de portar, sinó que considera que la resolució del Govern ataca drets fonamentals i, en alguns dels seus punts, jurídicament «és una barbaritat».

L'objectiu de la impugnació és la resolució 1.648, la que la Generalitat va publicar el passat nou de juliol i que prohibeix anar sense mascareta a la via pública, a les zones públiques i als espais privats d'accés públic. Estableix, a més, una multa de 100 euros si s'incompleix aquesta norma.

Impugnen que es vulgui multar per no portar mascareta

«Hem demanat que es deixi sense efecte la disposició segona, és a dir, aquella que preveu que es pugui sancionar», explica Calduch. Vol deixar clar, amb tot, que «no estem dient que la gent vagi no vagi amb mascaretes ni estem recriminant a la gent que vagi amb mascareta que ho deixi de fer».

El factor principal és, segons apunta, «que aquelles persones que consideren que en espais oberts o en espais públics o espais privats d'ús públic on es pugui mantenir la distància, si no volen portar mascareta perquè estem a 40 graus, perquè tenen problemes respiratoris o pel motiu que sigui, que no se'ls pugui sancionar per aquest motiu, i ho fem basant-nos en arguments jurídics».

Aquests arguments, segons explica l'advocat, són els següents. «Considerem que, mantenint la distància de seguretat i en espais oberts, no és necessari l'ús de la mascareta si no té una justificació mèdica». El motiu, aclareix, és que «l'afecció que provoca això en la llibertat de la persona no és justificable perquè et provoqui una sanció».

La normativa de la Generalitat, «jurídicament, una barbaritat»

La qüestió de fons, resumeix Calduch, és que «fem un atac a la forma en la qual la Generalitat ha dictat aquesta sanció». «S'ha escollit una resolució, que és una de les formes més baixes d'actes jurídics, no té rang de llei i, segons el meu parer, afecta dos drets fonamentals».

Per una banda, l'advocat reusenc considera que viola el dret a la llibertat deambulatòria, és a dir, a poder-se moure lliurement per l'espai públic o d'ús públic. Per altra banda, també creu que ataca el dret a predeterminar la imatge pròpia. «El fet que t'obliguin a anar amb mascareta fa que no se't vegi la meitat de la cara; això va ser un gran debat en relació amb el burca i aquí, en canvi, en qüestió de mascaretes, estem acceptant coses que aquell dia van quedar més o menys clares».

El cas és que, des del punt de vista jurídic, també creu que la Generalitat no ha fet bé les coses. «Una qüestió com aquesta requereix un rang de llei», A més, afegeix, «diu que els incompliments se sancionaran basant-se en la normativa sectorial aplicable; això és, jurídicament, una barbaritat».

Segons exposa, si es preveu que hi hagi alguna conducta que pugui ser sancionada, això s'ha de recollir en una normativa amb rang de llei «i ha de ser clara, m'ha de dir quina és la sanció aplicable, la quantia en concret, i m'ha de dir quina és la llei que recull que aquesta conducta se sancionarà».

En aquest cas, subratlla, «jo sóc expert en el tema per la meva professió i no sé si s'està referint a la llei de Sanitat, a la de Seguretat Ciutadana o a una altra llei, no queda clar, i a més el Govern parla d'una sanció de 100 euros; d'on la treuen? Perquè no hi ha cap llei catalana que parli d'ella...».

Calduch, a més, fa referència a les publicacions de la mateixa Generalitat per argumentar la falta de claredat. «La prova és que el mateix nou de juliol, la Generalitat es va veure obligada a publicar un quadre explicatiu de quan s'havia de portar i quan no; això és el que no pot ser mai, el que valen són les normes publicades, no les rodes de premsa o les notes informatives». Sentencia, finalment, que «no pot ser que quan es publiqui els ciutadans no sàpiguen quina és la norma, quina la conseqüència i quina seria la multa en si».