El suïcidi és una de les causes de mort més invisibles. Sovint esdevé per a molts un tema tabú. Després de la pèrdua d'un familiar, amic o conegut per un cas així s'obre un procés de dol complicat. La Cecília Borràs va perdre el seu fill a causa d'un suïcidi i va decidir fundar l'associació que avui presideix: Després del Suïcidi, Associació de Supervivents (DSAS). Borràs va ser l'encarregada de dinamitzar la xerrada 'Com afrontar el dol pel suïcidi' que es va celebrar fa pocs dies a Tarragona. Ara l'organització que presideix es planteja crear un punt d'acompanyament a l'espai Mémora Serveis Funeraris de Tarragona per donar suport a les famílies que han perdut algú per aquesta causa.
El dol pel suïcidi, el sentiment de culpabilitat
«El dol pel suïcidi és molt diferent de la resta de dols», explica Borràs, que a més és psicòloga. I és que a diferència d'una malaltia o accident en aquests casos és la persona la que ha decidit llevar-se la vida. Una de les coses a les quals s'afronten els familiars és el sentiment de culpabilitat. «Quina influència he tingut jo en la seva decisió?».
«Comencem a rescabalar i a preguntar-nos si hagués pogut fer alguna cosa, si no me n'hagués adonat abans o si hagués pogut insistir més a fer-lo venir a casa, per exemple», relata Borràs. I afegeix: «El 90% de les persones sentim aquesta culpabilitat. És molt complexe conviure amb aquest dol», manifesta.
Una culpabilitat que no només és interna, sinó també externa, ja que sovint els familiars senten «vergonya». «Què diran de mi? Pensaran que he estat una mala mare o germana o filla?», explica Borràs. Per això un dels reptes que es plantegen a les xerrades de DSAS que es fan a l'Espai de Suport Mémora de Tarragona és com superar aquesta culpabilitat.
«Les persones percebem la realitat de formes molt diferents. La persona que decideix suïcidar-se percep la realitat d'una manera distorsionada, i no ho podem saber», explica aquesta psicòloga. Per això diu que és molt important entendre que és impossible saber-ho tot. «Ens hem de donar certa amnistia en la nostra culpabilitat, no ho podem saber tot. Ens hem de donar permís per perdonar-nos», conclou.
El suïcidi a Tarragona en xifres
Com en molts casos de dol complicats, la superació és un terme que no té cabuda. Si no que les persones treballen per aprendre a conviure amb aquesta realitat. «La superació del dol per suïcidi és molt complicada. És una cicatriu de per vida, s'aprèn a conviure-hi i a integrar-ho a la teva biografia», explica Borràs.
Segons les dades de l'Idescat de 2016 a Tarragona es van produir 63 suïcidis, 44 d'homes i 19 de dones. Va ser la segona regió, per darrere de Barcelona, amb més casos. A tot Catalunya hi va haver 510 suïcidis, i a Espanya 3.569.
Afrontar el perquè
Més enllà del sentiment de culpabilitat, una de les preguntes que més pesa sobre les famílies i amics de persones que s'han llevat la vida és el perquè ho han fet. Tal com explica Borràs hi ha una sèrie de detonants que fan que una persona decideixi emprendre aquest camí, però en cap cas són l'explicació.
Aquests detonants són sovint problemes temporals que es poden resoldre però que la persona els percep com a «intolerables i irresolubles», i que els produeixen molt dolor. «La persona entra en una situació de no-solució en la lògica de la raó i busca fugir d'aquest patiment emocional», explica.
Ara bé, detonants com per exemple un divorci, a unes persones els poden portar a aquestes situacions i en canvi a la gran majoria no. Per què passa això, per què en alguns casos algunes situacions que altres superen porten al suïcidi a algunes persones, no se sap. «Hi ha factors de risc i condicionants que conflueixen, però és molt difícil trobar una explicació», argumenta la presidenta de DSAS.
Afrontar el dol per suïcidi en grup
L'objectiu de l'Espai de Suport de Mémora és esdevenir un punt de trobada sobre el dol per suïcidi a Tarragona. Per això el dia 22 de novembre es va organitzar la primera xerrada amb un grup d'unes 15 persones afectades. La idea, segons explica Borràs, és que el grup es reuneixi amb certa periodicitat i, si tot va bé, crear un grup d'acompanyament permanent a Tarragona, dins de l'espai de Mémora i dinamitzat per DSAS.
La idea és que les persones puguin viure el dol amb acompanyament. «La solitud amb la qual es viu aquest dol és bona trencar-la», explica. A la xerrada de l'altre dia diversos familiars van poder compartir amb altres les seves experiències, el que va servir per compartir vivències. «Compartir crea un procés emotiu en el qual t'emmiralles. T'ajuda a entendre el dolor d'una filla, una germana, etc.», explica aquesta psicòloga.
I conclou: «No sabrem mai el perquè ho va fer. No assolirem mai la comprensió d'una mort que és totalment incomprensible. Però compartir l'experiència ens ajuda a construir la narrativa».