És freqüent escoltar entre els docents comentaris negatius i queixes sobre el comportament dels seus alumnes a l'aula. S'aixequen, parlen entre ells, no paren atenció al que fa o diu el professor, criden, es barallen, etc. Aquesta situació repercuteix en el procés d'ensenyament–aprenentatge, produint en el docent sentiments de frustració.
Per a l'alumnat, aquesta situació també té repercussions: baixada del rendiment escolar, els alumnes no aprofiten el temps a l'aula, no acaben les tasques, no atenen les explicacions del professor i, per tant, no plantegen dubtes; addicionalment al que això provoca en la seva autoestima i en el concepte que formen de les seves capacitats i assoliments. En els casos més greus, aquesta situació pot generar fracàs escolar (una preocupació social) i en el cas dels docents, baixes laborals.
En conseqüència, tenir la sensació que l'ambient de la classe està sota control és important perquè tant els docents com els alumnes gaudeixin d'una experiència d'aprenentatge satisfactòria.
La falta de formació en anàlisi aplicada de la conducta entre els docents provoca que sovint prenguin mesures fonamentalment de càstig. Aquestes es repeteixen a vegades de manera reiterada, sense aconseguir l'efecte desitjat, és a dir, que disminueixi el comportament que s'ha volgut castigar, generant un clima de crispació en la comunitat educativa.
Aquestes pràctiques solen mantenir-se, entre altres aspectes, pel desconeixement de la funció que té el càstig i, per tant, el reforçament. El primer té la funció de disminuir o eliminar una conducta i el segon la d'augmentar-la o mantenir-la.
És necessari que els docents comptin amb estratègies eficaces que els ajudin a desenvolupar millor el seu treball i a crear un clima positiu a l'aula. Els estudis demostren que són molt més eficaces les estratègies que utilitzen el reforçament de la conducta adequada en comparació amb el càstig de la conducta no adequada.
El Suport Conductual Positiu a nivell d'Escola (SCPE, o PBIS en anglès) té bastant a aportar. És un model aplicat que persegueix prevenir i reduir, segons el cas, problemes de conducta. Es tracta de promoure una cultura de competència social, i satisfer les necessitats dels nens amb canvis conductuals significatius concretament en el context escolar, tot això amb evidència científica provada.
L'objectiu fonamental d'aquest model és crear i mantenir un ambient de convivència positiu. Per a això, s'estableixen polítiques d'organització pràctiques, espais físics ben definits, i sistemes d'avaluació per millorar els resultats socials i acadèmics de tots els estudiants.
Per posar en marxa aquest model d'intervenció és necessari fer els següents passos:
A Espanya aquest model està en funcionament, sobretot, a centres d'atenció educativa de persones adultes amb Necessitats Educatives Específiques (NEE), on es donen problemes de conducta greus. Als EUA també s'aplica en contextos escolars normalitzats.
Una de les estratègies que afavoreix la prevenció i la intervenció en conductes problemàtiques dins del context escolar, des de la perspectiva del Suport Conductual Positiu, és el joc del bon comportament.
Es tracta d'una estratègia d'intervenció que es posa en marxa quan es donen problemes de conducta en grups, i consisteix a dividir als alumnes d'una classe en dos, tres o més equips de 4 o 5 alumnes cadascun.
Les regles del joc són aquelles conductes problemàtiques que es volen prevenir o millorar. Per exemple, per disminuir el nivell d'interrupció d'un grup d'alumnes a l’aula, una de les regles del JBC seria «no interrompem ni al professor ni al company que està parlant».
Aquest joc es realitza en sessions breus durant la jornada escolar, i en funció del comportament realitzat, els nens reben o no conseqüències de reforçament en funció del compliment de regles realitzat durant aquest. A més, els nens poden anar veient a la pissarra informació sobre com ho estan fent mentre van jugant. És a dir, el mestre va apuntant a la pissarra el nombre de vegades que incompleixen una regla.
És important assenyalar que tots els equips poden guanyar si compleixen el criteri pactat sobre el compliment de les regles, per exemple, com a màxim poden incomplir-les quatre vegades. Cada vegada que guanyin poden rebre conseqüències de reforçament, i si no guanyen, la penalització serà no rebre aquest reforçament.
Algunes d'aquestes conseqüències poden ser: posar una estrella a un panell específic, tenir trenta minuts de temps lliure, un adhesiu; a més del reforçador social que l'educador li proporcionarà sempre: «Que content estic amb vosaltres!».
La solució per gestionar la conducta de l'alumnat a l'aula requereix formar al professorat en estratègies basades en l'anàlisi aplicada de la conducta, fet que ara mateix es contempla de manera molt escassa i marginal als plans d'estudi dels graus d'educació.
Això redundarà positivament en les oportunitats d'aprenentatge que el professorat proporcioni als seus alumnes, i el comportament d'atenció i resposta de l'alumnat a aquestes oportunitats serà més adequat. Com a conseqüència, millorarà el rendiment escolar d'aquests.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.