Segur que no dic res de nou per als lectors en dir que aquest pi està inclòs a la Llista d'arbres i arbredes monumentals, protegit com a patrimoni cultural de Catalunya, sigui pel seu valor monumental, històric o científic.
El ‘pi de Bofarull’ compleix aquests tres requisits perquè és monumental per les dimensions; històric, perquè està arrelat a la trajectòria d’una família d’una època i d’una sèrie de masos del terme de la Roureda i Quart, com són el Mas Barrufet i Mas Nicolau respectivament; i científic, pel simple fet que té més de tres-cents cinquanta anys, segons estima l’Ajuntament de Reus, i això ja és motiu d’estudi i observació.
Doncs bé, us imagineu l’absència del ‘Pi de Bofarull’, element que ha format part del paisatge des de la carretera antiga de Reus -Tarragona, que dona accés al nostre aeroport i que amb la seva copa mira el campanar de Reus amb ulls d’amor?
Jo no, però sóc realista i cada cop ho veig més a prop, motiu pel qual faig aquest escrit.
No hi ha res per sempre. O qui sap!
Si no posem les eines, mitjans i esforços no ho sabrem. Voldria que el ‘Pi de Bofarull’ perdurés en el temps, continués fent història i complint anys. És per això que amb una sèrie d’actuacions d’un cost relativament baix, el podríem afavorir.
Ni més ni menys que regs puntuals, de suport (segons l’època i climatologia), un parell de tractaments anuals, preventius i biològics i (per què no?) sense ser primordial, l’aplicació d’algun bioestimulant.
Crec que no són grans actuacions com per no intentar-ho, però si nosaltres, com a ciutadans, com a tècnics, com administració, no actuem, d’aquí poc parlarem del Pi de Bofarull en passat, perquè el perdrem.
Jo crec que actuo fent aquest escrit i donant el meu punt de vista com a tècnic jardiner. Ara bé, les administracions, sense discutir de qui és competència, haurien de mirar poder realitzar alguna d’aquestes actuacions de suport, pel pi, per nosaltres, per la ciutat, pels turistes que arriben a l’aeroport de Reus i esperem que en un futur no molt llunyà, pels passatgers que baixin a l’estació intermodal i continuïn quedant meravellats contemplant aquest arbre tan singular que forma part de la llista d’arbres monumentals de Catalunya i que, al Baix Camp, tan sols set arbres en formen.