L'Ajuntament de Móra d'Ebre ha traslladat al Senat que ha fet ja efectiva la retirada de la pràctica totalitat dels símbols franquistes de la via pública de la població, donant així compliment a la Llei de Memòria Històrica. El passat mes de febrer, el senador de Compromís, Carles Mulet, havia requerit el consistori morenc perquè informés de la permanència de símbols que estarien incomplint aquesta normativa i acredités els que s'havien efectivament retirat, en el marc d'una campanya desplegada per la formació arreu de l'estat espanyol. L'alcalde de Móra d'Ebre, Joan Piñol, ha respost que el «99% de símbols» que el senador apuntava ja «no existeixen a la ubicació indicada perquè s'han retirat». Únicament, ha admès, queda un «1% restant».
Es tracta, concretament, d'una placa que «no es troba a la via pública sinó incrustada en plena façana d'un edifici situat en un recinte de propietat privada i que en el seu moment es van realitzar actuacions per a la seva eliminació». Una tasca «àrdua», segons el mateix Piñol, pel fet que es troba enquestat a la mateixa façana. A la placa hi consta la inscripció «Delegación Nacional de los Sindicatos. Grupo Maestro Luís Viñas.16 viviendas. Año 1955», amb el símbol del sindicat vertical gravat al costat.
En la seva resposta, l'alcalde morenc, però, reclama al senador de Compromís «major rigor» a l'hora «d'iniciar els expedients corresponents» i tenir la seguretat fefaent del que cita i no pel que «s'indica en un treball d'investigació», 'El gran tour del franquismo', un mapa interactiu dels símbols de la dictadura feixista que perviuen a l'estat espanyol a partir d'una relació de noms d'espais públics de l'Institut Nacional d'Estadística.
La campanya, segons la formació valencianista, ha aconseguit que les autoritats reaccionin a l'hora d'eliminar els símbols de la dictadura 40 anys després de la seva finalització formal i recordant que la presència d'espais dedicats a la "glòria del Caudillo, Primo de Rivera, Francisco Franco, herois, màrtirs, sanguinaris militares i rèmores d'aquells que es van revoltar, fet que va portar la guerra, repressió i una llarga dictadura".
«A més, ha servit per posar blanc sobre negre en nombroses poblacions i pedanies que, si bé en la majoria dels casos les autoritats han admès el deixament voluntari o no en l'aplicació de la Llei de Memòria Històrica i han rebatejat més de 2.000 carrers i places, també és cert que han quedat tristament retratades algunes autoritats d'altres ajuntaments de l'Estat i del propi govern», ha assegurat Mulet.