Estem acostumats a què els ajuntaments, com a administracions més properes als ciutadans i a les empreses, siguin l’administració que ens treu les castanyes del foc en molts assumptes, fins i tot en molts pels que no tenen competències ni dotació pressupostària. Durant aquesta crisi sanitària i econòmica s’està tornant a demostrar, tant a nivell social com econòmic. És el cas de l’Ajuntament de Reus, que des del primer moment ha fet un pas endavant per ser un factor de manteniment —ara— i reactivació —quan acabi el confinament— de l’activitat econòmica de la ciutat.
Reus és una ciutat que té en el seu ADN l’impuls empresarial. En sectors molt diversos: el comerç, l’agroalimentari, l’industrial, el TIC en els últims anys... La gestió de l’actual equip de govern és un reflex d’aquest tarannà de ciutat. Però s’ha de posar en valor, perquè les mesures que està impulsant el consistori no surten soles, cal una visió i una voluntat política que podria no ser-hi. Però hi és, i s’està manifestant amb accions molt tangibles.
Ho demostra que els primers dies l’Ajuntament anunciés que avançaria el pagament a proveïdors, conscient de la necessitat de tresoreria que, en aquesta situació, tenen moltes empreses. O la creació d’una taula de reflexió amb el sector empresarial per preparar, de manera coordinada, la reactivació econòmica, que serà un repte en el que els sectors públic i privat haurem de cooperar. L’últim gest ha estat l’anunci del consistori de dotar-se d’instruments financers per garantir la seva solvència. No és una acció menor. Darrere de la solvència de l’Ajuntament hi ha molts impactes positius sobre la ciutat i el seu teixit social i empresarial: la prestació de serveis, el manteniment de la plantilla del consistori, la reactivació de les obres i, segur que trigarem poc en veure-ho, l’adopció de mesures de suport a les empreses, en especial a les que ho estiguin passant pitjor.
Un pas endavant que ha de servir d’exemple, perquè encaixa amb el que els principals experts del món econòmic estan demanant a les administracions públiques: endeutar-se per poder injectar diners públics a la liquiditat de les empreses. Per evitar que morin. Perquè continuïn fent allò que millor fan: generar riquesa i llocs de treball. Per tant, l’endeutament de l’Ajuntament de Reus no és un endeutament. És una inversió amb retorn. I una demostració de visió política.
Aquesta crisi ens està deixant molts exemples de capacitat de resposta digna del més enèrgic elogi. El primer ha de ser per als professionals sanitaris, que jugant-se allò que protegeixen —la salut— són una lliçó per a tots. També tots els professionals que assumint riscos permeten que els que estem confinats no patim problemes de subministrament de les necessitats bàsiques. Però és de justícia que també es reconegui el rol dels ajuntaments en general i del de Reus en particular. Ajuntaments que, un altre cop, han acudit al rescat. En aquest cas demostrant un compromís ferm per minimitzar l’impacte de la COVID-19 sobre els ciutadans, la societat i les empreses. Des de la Cambra de Comerç de Reus ho aplaudim i, com sempre, estenem la mà per ajudar en tot allò que puguem fer per aquest objectiu comú.
Jordi Just és president de la Cambra de Comerç de Reus
