Evitar la presència de venedors ambulants és un dels reptes que arrosseguen molts ajuntaments des de fa prop de 20 anys. El conegut com a top manta ocupa indiscriminadament places i carrers, especialment a la costa, on els venedors busquen turistes que es deixin seduir per imitacions de grans marques a preus molt baixos. Recentment, Roses, el Vendrell i Sitges han incorporat agents de seguretat privada als seus dispositius policials. L’experiment ha reduït substancialment la presència de venedors i municipis com Cambrils no descarten provar-ho, si bé la Generalitat recalca que no existeix una solució única aplicable arreu. Mentrestant, els manters denuncien que se senten perseguits políticament i policialment per motius racistes.
Cambrils veu bé la vigilància privada però demana una estratègia conjunta
Un dels punts que tradicionalment acull més venedors il·legals a la Costa Daurada és el cap de Sant Pere. En els darrers anys, sobretot durant les nits d’estiu, desenes de venedors ambulants estenen les mantes en aquest indret arribant a entorpir el pas de vianants i ciclistes. Els botiguers, però, alerten que la problemàtica «va a més» i que els venedors també es mouen per la zona de Pau Casals i el port. Per això, recentment han proposat a l’Ajuntament que estudiï contractar vigilància privada per comprovar l’efectivitat de la mesura.
L’actual alcaldessa i cap de llista d’ERC el 26-M, Camí Mendoza, considera que la solució no passa únicament per les iniciatives que es prenguin en l’àmbit municipal, com la tasca de conscienciació que ja fan entre veïns i turistes, el patrullatge policial o una possible vigilància privada. Segons Mendoza, cal una actuació coordinada entre totes les administracions per lluitar «contra les xarxes que distribueixen la mercaderia il·legal». Alhora, la candidata creu que això hauria d’anar acompanyat d’un pla per trobar sortides laborals als venedors.
La cap de llista del PSC de Cambrils, Ana López, coincideix que el problema no és aïllat i que requereix una «mirada ampla». López es compromet a implicar-se «de forma més ferma» amb els Mossos i amb els serveis socials, i a impulsar «una cimera del territori» per abordar el fenomen. Segons la socialista, la vigilància privada seria «un pegat» perquè els vigilants han de recórrer igualment a la policia, però admet que pot ser d’utilitat i no s’hi oposa. López també recepta molta conscienciació i pedagogia. «Cal entendre que s’estan afavorint màfies», avisa.
Salou també fa anys que lluita contra el top manta
Des de Salou, l’actual alcalde i cap de llista de Sumem per Salou, Pere Granados, afirma que al municipi no tenen un problema amb el top manta perquè fa anys, diu, que ho venen treballant i que ja ho van resoldre. El candidat sí que admet la presència de venedors ambulants al municipi, però sosté que la policia ho controla. Granados recorda que qui vulgui vendre productes ha de complir la llei, amb llicència i el pagament d’impostos corresponent.
El president de l’associació Shopping Salou, Juli Vilaplana, diu que n’estan tips del top manta, però que actuar només contra «l’últim esglaó de la cadena» s’ha demostrat que no és efectiu. Aposta per fer més conscienciació i sancionar els compradors. «Comprar productes al carrer és il·legal i cal que sàpiguen a qui s’està beneficiant i a qui s’està perjudicant, que és al petit comerç», afirma, mentre lamenta que el límit del terme municipal amb Cambrils esdevingui «un autèntic mercadet». «N’estem molt cansats i el canvi ha de venir de les institucions», reclama.
Segons els hotelers, el top manta cada cop anirà a més si les institucions no es prenen el problema seriosament i no es conjuren per a erradicar-lo. «No aporta res positiu a la zona», sentencia el portaveu de l’Associació Hotelera Salou-Cambrils-la Pineda, Sergio Ibarbuen. Afegeix que estan disposats a col·laborar amb l’administració, per exemple informant els turistes a recepció o mitjançant els touroperadors que el top manta és una activitat il·lícita que pot comportar sancions econòmiques.
Interior accepta les patrulles mixtes per a casos puntuals
Des del Departament d’Interior, el director general dels Mossos d’Esquadra, Andreu Martínez, veu amb bons ulls la introducció de vigilants privats als dispositius policials, si bé declina que aquesta sigui una fórmula extrapolable arreu. Martínez demana «analitzar cas per cas», en funció de la singularitat del municipi, i de com i quan s’instal·len els manters. «Els ajuntaments i la Generalitat han de tenir una sèrie de possibilitats damunt la taula, i aquesta és una més», afirmava el passat mes d’abril després de participar al Vendrell en unes jornades sobre el top manta.
Un protocol transversal
Al seu torn, la Direcció General de Comerç de la Generalitat està definit un protocol d’actuació entre administracions i organitzacions empresarials per plantar cara a aquest fenomen i evitar la proliferació de venedors. El document, anunciat a les jornades del Vendrell i posteriorment confirmat per la consellera Àngels Chacón al Parlament, servirà per concretar el rol de la Generalitat, els ajuntaments, les cambres de comerç, els cossos policials, les associacions de comercials i les autoritats portuàries a l’hora d’actuar contra l’activitat dels manters. És un protocol inspirat en el de ciutats italianes, com Venècia.
Portaveu del sindicat de manters: la persecució política i policial és «racisme»
Al seu torn, el portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona, Daouda Dieye, creu que el fenomen dels manters és un problema de racisme. Recorda que anteriorment molts catalans s'havien dedicat a la venda ambulant, i creu que ara se'ls persegueix perquè són immigrants. Posa d'exemple que al barri del Raval es fan mercats ambulants autoritzats per l'Ajuntament, però ells no hi poden participar, i també compara les crítiques a l'ocupació de l'espai públic amb les terrasses de bars i restaurants.
Dieye, que del 2006 al 2018 va ser immigrant il·legal, també respon a la suposada competència deslleial que fan als petits comerciants, assegurant que els manters no tenen cap mena d'ajuda, ni atur, ni família ni, en molts casos, llar. Per això, opina que no se'ls pot acusar de fer competència deslleial a un comerciant que té tots els papers en regla, autoritzacions, ajuda o atur.
Sobre les relacions amb la policia i els vigilants de seguretat privada, creu que no han canviat en els últims anys. «A vegades em pregunto en quin país estem, si estem en alguna guerra o conflicte», diu el senegalès. Respecte als polítics, admet que cap partit s'ha dirigit a ells abans d'aquesta campanya municipal i afegeix que no hi tenen gaire bona relació, a excepció de l'alcaldessa, Ada Colau, que els ha escoltat i ajudat, explica. «La majoria de polítics són falsos perquè diuen que no són racistes, però no els agraden els manters», assegura.