"Me sento serè i tranquil. És Déu que ha posat les coses i les decisions per donar-me aquest destí i m'omple d'una serenitat extraordinària (...). No admetis, doncs, condols i no ploris. Aixeca el cap. Aquesta mort, que afrontaré plàcidament i serenament, dignifica. Vida meva, moriré estimant-te. El teu retrat el portaré amb mi. I el darrer pensament serà per a tu i els meus fills, amb l'amor a Catalunya. Te besa, el teu espòs, Lluís". Aquest és un fragment de la carta de comiat que va escriure Lluís Companys a Carme Ballester, el 13 d'octubre de 1940, sabedor que seria assassinat pels feixistes. Aquestes paraules serenes mostren com era el president Companys: lluitador, ferm en les seves conviccions i idees empeltades dels valors republicans i un gran amant de la seva família i la seva terra, Catalunya. Avui, doncs, fa vuitanta-un anys que el primer president de govern del món, escollit democràticament, va morir executat.
Aquest article vol retre homenatge a Lluís Companys, i a tot el que ell defensava. Com no em cansaré de repetir, la memòria històrica és essencial, ja que només facilitant el coneixement del que va succeir podrem aconseguir en l’avenir una societat més lliure, més justa i més democràtica. Perquè... com es pot valorar la democràcia si no es coneix què significa la dictadura? Com es pot evitar el ressorgiment dels monstres d’abans si ni tan sols som capaços d’identificar-los? Només es poden valorar i defensar els drets, la justícia i les llibertats, actuals i futures, si es reconeix la vivència d’una realitat en què es prohibien i es negaven.
Si les institucions del règim dictatorial franquista, entre 1939 i 1975, van disposar d’un poder absolut i de molt de temps, més de trenta-sis anys, per imposar l’oblit i per transmetre el seu relat oficial del passat, la nostra obligació com a societat és evitar la perpetuació d’aquesta manipulació interessada de la història que, desgraciadament, actualment ens colpeja amb més intensitat.
Per això, aquest escrit és curull de cites del President. A través de les seves paraules textuals se’ns revela la història i la força d’un país: "En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del poder a Catalunya, proclama l'Estat Català de la República Federal Espanyola, i, en establir i fortificar la relació amb els dirigents contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls". 6 d’octubre de 1934.
El president Companys va tenir una trajectòria vital i política compromesa en la defensa de la justícia, de la llibertat i dels valors republicans, tant en temps de pau com de guerra, enmig de la violència, de la repressió i del terror, fins al final: "Ara els exèrcits estrangers són a les portes de casa nostra. (...) Si les seves plantes trepitgessin el territori català s'estremiria el subsòl de Catalunya i les nostres muntanyes tremolarien de vergonya. El nostre idioma seria perseguit, les nostres institucions escarnides, la nostra gent sotmesa, els nostres costums befats. (...) Catalans! Catalans! A lluitar i a treballar. A resistir, perquè resistir és el triomf”. 30 de març de 1938.
La realitat és que en total, a Espanya, un cop acabada la guerra, a principis de 1940, hi havia 270.000 persones empresonades i 92.000 recloses en camps de concentració. Entre el final de la guerra i l'any 1946 es van executar 50.000 persones. Més de 275.000 van marxar a l'exili. D'altra banda, es registraren centenars de milers de professionals depurats. Espanya, durant uns anys, va ser una immensa presó i, avui en dia, encara resten per localitzar les restes de més 140.000 persones, segons la Plataforma de Víctimes de Desaparicions Forçoses. En aquest context, el president es va convertir, després de ser assassinat per un escamot d'execució, en un mite en la memòria popular i el símbol de la Catalunya republicana que perdurarà per sempre.
Malgrat la fosca història que el nostre país va patir durant aquells anys i molts dels que els van seguir, avui, les paraules de Companys en defensa de la terra, la llengua, la cultura... en definitiva, el poble català, segueixen tenint tot el sentit. Treballarem per no oblidar i així, seguir aprenent i persistirem en construir un món més lliure i democràtic, seguint el seu llegat i el de tantes i tants d’altres que van lluitar per Catalunya. Com ells, volem un món millor i més just pels nostres fills. Gràcies, President.
Manel Castaño és conseller de Memòria Històrica de l’Ajuntament de Tarragona