Aquesta setmana, Esquerra Republicana de Catalunya ha sortit en compareixença de premsa alertant que fa 30 anys que no es realitza cap simulacre nuclear i assegurant que el pla PENTA (Pla d'Emergència Nuclear Exterior a les Centrals Nuclears d'Ascó i Vandellòs) i el PLABEN (Pla Bàsic d'Emergència Nuclear) no s'actualitzen des de 2004 i 2009 respectivament.
Un cop llençada la bomba de dades - desmentides poques hores després per la Subdelegació del Govern espanyol qui assegura que 'els plans s'actualitzen periòdicament i que es realitzen simulacres periòdics amb participació de tots els actuants del pla convocats als exercicis' – ERC hi col·loca el missatge polític que cal més inversió en matèria de seguretat i que la solució passa pel traspàs de competències en matèria de seguretat nuclear. El discurs habitual pel públic de sempre i segons el guió ja escrit. A aquestes alçades de la història tenint en compte el punt mort en què es troba ara mateix el govern català i per extensió el país, demanar el traspàs de les centrals nuclears és com a mínim agosarat. Incapaç com és el govern català de posar-se d'acord per votar conjuntament i amb coherència els punts d'un ple del parlament només li faltaria haver-se de fer càrrec de les centrals nuclears i de la seva seguretat.
Ara bé, més enllà del titular alarmista, té raó Esquerra en el fet que posar sobre la taula el debat nuclear és del tot necessari per poder decidir, en primer terme, si s'aposta per aquesta energia o no. Ara que la factura energètica està pels núvols i que el preu del petroli també s'enfila sense aturador cal decidir si l'energia nuclear pot ser una alternativa a tenir en compte a mitjà termini. També s'ha de parlar obertament de les solucions i possibilitats de tractament, dipòsit i eliminació dels residus nuclears. I del manteniment de les centrals per allargar-ne la vida útil. Tant Espanya com Catalunya - i també Tarragona, que en definitiva és on són les centrals nuclears - ha de participar en l'elaboració d'una estratègia per decidir si veiem l'energia nuclear com un aliat pel futur o com una amenaça a eliminar.
De la mateixa manera que és bo que els partits mantinguin el debat en els parlaments i en els ens reguladors, perquè la pressió legislativa és fonamental per no perdre de vista la centralitat del problema, cal prevenir els agents polítics que no és convenient caure en la temptació populista d'inflar la percepció d'un risc que, si bé amb l'energia nuclear sempre hi és, no és en aquests moments la preocupació principal de les unitats en funcionament, que han anat superant satisfactòriament tots els testos d'estrès als quals s'han sotmès.
Notícies relacionades:
La Unitat Militar d'Emergències realitza simulacres a la central nuclear Vandellós II
La subdelegació espanyola forma els municipis del Pla d’Emergència Nuclear de Tarragona