Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Imatge del paisatge vitivinícola del Priorat

Alcaldes i Consell del Priorat exigeixen la derogació del decret de renovables i una moratòria de llicències

Unitat per rebutjar la gestió que la Generalitat fa de l'aigua de la comarca i del riu Siurana

La comarca del Priorat farà visible aquest divendres al vespre unitat institucional per rebutjar el decret 16/2019 d'energies renovables. El Consell Comarcal i el consell d'alcaldes es reuneix de forma extraordinària i urgent després d'haver conegut l'existència de diversos projectes de centrals fotovoltaiques i eòliques a la comarca. Els batlles posaran sobre la taula una proposta d'acord comarcal sobre la implantació d'energies renovables al Priorat consensuada amb tots els municipis. El ple i la reunió serviran també per mostrar el rebuig a la gestió que fa la Generalitat i l'ACA de l'aigua de la comarca i del riu Siurana  així com per mostrar la solidaritat amb els activistes denunciats pels regants del pantà de Riudecanyes.

La proposta insta el Departament de Presidència a derogar el Decret Llei 16/2019 i que s'aprovi «una moratòria de llicències per a la implantació de centrals d'energies renovables i les seves línies d'evacuació al territori fins a la concreció d'un Pla comarcal de transició energètica consensuada amb els agents socioeconòmics de la comarca». També insta el Departament de Cultura a modificar la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català «reconeixent el valor patrimonial dels paisatges culturals i articulant mecanismes de gestió consensuats amb els territoris per tal de dur-ho a la pràctica». Finalment, volen que el Departament d'Agricultura impulsi un «pla territorial sectorial agrari específic per al Priorat, reconeixent-lo com un espai d'alt valor agrari i tenint en compte les seves singularitats», segons preveu la legislació d'espais agraris.

En aquest context, el text recorda que la comarca «ha apostat des de fa més de 30 anys per un model de desenvolupament territorial basat en la producció agrícola de qualitat i en una oferta turística sostenible», amb activitats que «se sustenten en un escenari paisatgístic rural sense elements artificials de grans dimensions ni ocupació intensiva del territori». Just fa vint anys, recorden, el Priorat ja va aprovar un acord que limita la implantació de centrals eòliques per protegir aquest model de desenvolupament territorial i alhora el paisatge. Un model pel qual treballen nombroses institucions i entitats.

«La transició energètica és bàsica per tal d'afrontar la crisi climàtica que vivim, però aquesta transició, per a ser sostenible ha de fer-se d'acord amb la preservació d'aquest valor preuat com és el paisatge, i per tant cal desenvolupar-la a partir d'estratègies locals, en base a la generació d'economies adaptades a l'escala del Priorat i que aprofiti els diferents recursos naturals a l'abast, el sol, el vent, la biomassa i d'altres», apunta el document.

Suport als activistes denunciats

D'altra banda, el ple debatrà també una a moció «per una gestió sostenible i transparent de l'aigua al Priorat» que, en el seu primer punt, manifesta «el desacord amb la gestió que fan la Generalitat de Catalunya i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) de l'aigua del Priorat». La moció també mostra «la voluntat de gestionar, a partir del marc legal existent, l'aigua del riu Siurana des de la pròpia conca» i se solidaritza amb els activistes denunciats recentment per la Comunitat de Regants de Riudecanyes. Finalment, es demana a la Generalitat i a l'ACA la represa de la Taula del Siurana «per afrontar amb rigor el repartiment just de l'aigua del riu Siurana».

Subratllen que el sistema hídric és «determinant per garantir la pervivència del nostre patrimoni natural, ric i divers». Un patrimoni configurador d'un paisatge, recorden, que opta a ser reconegut per la Unesco com a paisatge cultural agrícola patrimoni mundial. «Patim des de fa molts anys un transvasament de conca que transgredeix la normativa europea (Directiva Marc de l'Aigua 2000/60/CE) i que hipoteca el futur de la comarca i la disponibilitat d'aigua de boca, usos agraris i preservació dels valors ecològics i paisatgístics de la comarca», rebla la moció.