Han passat setze mesos, gairebé un any i mig, des que el setembre de 2017 —a poques setmanes del referèndum—, qui llavors era el Fiscal General de l'Estat, José Manuel Maza —que va morir poques setmanes més tard—, va decidir investigar fins a 712 alcaldes de tot Catalunya per la col·laboració amb els seus organitzatius.
Va ser just després del polèmic ple del Parlament dels dies 6 i 7 de setembre, que va aprovar les lleis de desconnexió i que va suscitar que molts alcades del país signessin declaracions en defensa de l'1-O. Maza va ordenar investigar-los, alhora també per haver cedit espais municipals per a la celebració del plebiscit organitzat pel govern de Junts pel Sí, presidit per Carles Puigdemont.
Vuitanta investigacions obertes que ja haurien d'haver finalitzat
Dels set centenars d'investigacions que Maza va obrir, el cert és que, en curs, n'hi ha una vuitantena arreu de Catalunya. Segons està establert, les diligències d'investigació es poden allargar fins a sis mesos, prolongables a un any si se sol·licita una pròrroga.
Tot just a finals de setembre de 2018, els alcaldes investigats van presentar a la Fiscalia un escrit que demanava l'arxivament immediat de les seves investigacions adduint com a un dels arguments principals que el temps establert per investigar s'havia exhaurit amb escreix.
Els alcaldes també argumentaven que trobaven l'actuació judicial «desproporcionada» i defensaven que els seus decrets o declaracions de suport a l'1-O eren «un acte polític, i no pas jurídic». «No hi ha cap indici de desobediència, prevaricació ni malversació», argumentaven els batlles investigats.
Bel i Batet, investigats fora de Tarragona en ser diputats
Dels 712 que, inicialment, va ordenar investigar el fiscal Maza, un total de 146 pertanyien a l'àrea metropolitana de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Ara bé, no totes aquestes investigacions es van fer efectives: han estat vuit els alcaldes tarragonins que han tingut constància que se'ls estava investigant.
La Fiscalia del Tribunal Suprem va citar Ferran Bel, llavors alcalde de Tortosa i diputat del PDECat a Madrid. Bel va anar a declarar el 25 de setembre de 2017 i fa exactament un mes, el 10 de desembre, es va saber que la seva investigació havia quedat arxivada. És l'únic dels vuit alcaldes que sap com han acabat les seves diligències: els set restants, setze mesos després, encara n'estan pendents.
El cas més destacat és el de l'alcalde de Valls, Albert Batet, que per la seva condició de diputat al Parlament —on és portaveu de Junts per Catalunya, la plataforma amb què es va presentar el 21-D Carles Puigdemont— és investigat per la Fiscalia Superior de Catalunya. En ser citat el 20 de setembre de 2017, es va negar a declarar i, des de llavors, no té cap més notícia sobre la seva investigació.
La Fiscalia de Tarragona investiga sis alcaldes més
Amb Bel i Batet a banda, sis batlles tarragonins més estan sent investigats, en aquest cas, per part de la Fiscalia de Tarragona. Els alcaldes de Reus i d'Amposta, Carles Pellicer (PDECat) i Adam Tomàs (ERC) van ser els primers a anar a declarar el dia 21 de setembre de 2017. Des de llavors, com la resta d'alcaldes, no tenen cap més constància sobre si el cas s'arxivarà o es judicialitzarà.
També aquell dia va fer-ho el republicà Eduard Rovira, alcalde de Torredembarra, que es troba en la mateixa situació que els seus homòlegs de Reus i Amposta. Encara hi va haver dues jornades més de declaracions: el dia 25 de setembre, la Fiscalia tarragonina va citar Josep Caparrós (ERC), alcalde de Sant Carles de la Ràpita, i Lluís Soler (PDECat), batlle de Deltebre.
Finalment, el 27 de setembre de 2017 va haver d'anar a la Fiscalia Montserrat Carreras, l'alcaldessa postconvergent de Cunit. Des d'aquell dia, en què tots ells van exercir el seu dret de no declarar, cap dels alcaldes ha tingut novetats sobre la seva investigació.
Els arxivaments sí que arriben en altres punts de Catalunya
La investigació de la Fiscalia de Tarragona continua oberta, com passa amb altres alcaldes de diversos punts de Catalunya: són desenes, al voltant de cinquanta. L'exalcaldessa de Badalona Maria Dolors Sabaté (CUP), l'alcalde de Manresa Valentí Junyent (PDECat), la de Girona, Marta Madrenas (PDECat) o la fins fa poques setmanes alcaldessa de Figueres, la també postconvergent Marta Felip; són alguns dels noms més destacats que, arreu de Catalunya, continuen investigats i sense cap mena de notícia dels seus casos vora un any i mig després.
Com els set alcaldes tarragonins implicats, tots ells demanen, des de fa mesos, la conclusió immediata de les investigacions. Val a dir, però, que quantitativament la demarcació més afectada és la de Lleida: hi ha 33 alcaldes investigats, tres dels quals es van negar a anar a la Fiscalia tot i haver estat citats. Cap d'ells sap res de les seves investigacions.
També hi ha, amb comptagotes, casos de resolució de les diligències. Tots els que fins ara es coneixen, s'han arxivat. El passat mes de desembre, la Fiscalia de Mataró arxivava les investigacions a l'alcaldessa d'Arenys de Mar, Annabel Moreno, i al d'Arenys de Munt, Joan Rabasseda. Al Vallès, l'alcalde de Sant Celoni Francesc Deulofeu també tenia coneixement de l'arxivament del seu cas poc abans de Nadal.
Segarra, Fiscal General de l'Estat: «Les investigacions acabaran en breu»
Les darreres referències a la premsa sobre les investigacions als alcaldes per l'1-O les va fer María José Segarra, Fiscal General de l'Estat, el passat 22 de novembre. Segarra va defensar que «no existeix» una causa general contra tots els alcaldes investigats, sinó que «es valoraran, un a un, tots els casos».
«Les desenes de diligències obertes estan a punt de culminar», deia llavors Segarra, però el cert és que han passat gairebé dos mesos més sense que hi hagi novetats al respecte. Caldrà, doncs, esperar la resolució de tots els casos amb especial atenció als alcaldes tarragonins. Tot plegat, en un gener en què la judicialització del procés es trobarà en el primer pla de l'actualitat: tot fa pensar que, els darrers dies d'aquest mes, començarà el judici contra els líders socials i polítics empresonats des de fa gairebé un any i mig.
