Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp

Els alcaldes investigats per l'1-O demanen a la fiscalia que arxivi les causes

712 alcaldes van ser investigats per donar suport al referèndum

Les imatges de l'1-O a Reus
Imatge de l'1-O a Reus | Sara Estalella

 

Arran de l'organització del referèndum d'independència de l'1 d'octubre del 2017, fins a 712 alcaldes, 146 del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, van ser investigats a petició de la fiscalia, dirigida llavors per, l'ara difunt, fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza.

Maza argumentava que  el Tribunal Constitucional va suspendre el decret llei per a la celebració del referèndum i que els alcaldes, autoritats i funcionaris tenien «el deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada», i malgrat que no tingués la competència per fer-ho —només els jutges tenen aquesta potestat—, va ordenar citar-los com a imputats.

Finalment només  una cinquantena dels 712 alcaldes van ser cridats a declarar a les fiscalies; entre els quals destaquen l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, el d'Amposta, Adam Tomàs, el de Valls, Albert Batet, o el de Torredembarra, Eduard Rovira. Paral·lelament es van obrir també investigacions per la cessió de locals municipals durant la celebració de l'1-O.

Amb el canvi de context polític i la instauració al juny de María José Segarra com a nova fiscal general de l'Estat, diversos alcaldes han presentat un escrit a la fiscalia  amb la voluntat que s'arxivin les seves causes «de manera immediata»  perquè són «una actuació totalment desproporcionada».

S'ha superat «amb escreix» el termini per denunciar-los

De la mateixa manera els alcaldes sostenen que, a més a més, ja s'ha superat «amb escreix» el termini per denunciar-los, i que el decret que van signar donant suport al referèndum va ser un «acte de caràcter polític», que en cap cas, «pot interpretar-se amb termes punitius». De fet, sostenen que no hi ha  «cap indici» que s'hagin comès delictes de desobediència, prevaricació i malversació.

En aquest context, la defensa dels investigats s'ha mostrat contundent i ha declarat que «no només s'han sobrepassat els sis mesos fixats com a màxim de les diligències d'investigació, sinó també el termini d'un any en l'hipotètic cas que s'hagués sol·licitat, justificat i acordat una pròrroga».

Si bé aquestes investigacions no havien tirat endavant en els darrers mesos, els alcaldes busquen la rectificació d'una fiscalia que, fins ara, tot i el canvi de fiscal general no ha variat la política dels seus antecessors respecte a les persones implicades en el referèndum d'autodeterminació de l'1-O.

La nova Fiscal General de l'Estat, María José Segarra
La nova Fiscal General de l'Estat, María José Segarra | efe