L'alcohol continua sent la substància psicoactiva que rep més demanada de tractament al Centre d'Atenció i Seguiment de Drogodependències de Tarragona, segons les dades recents de l'any 2017. El segueixen la cocaïna i l'heroïna, que repunta un sis per cent respecte a l'any 2016, mentre que el cànnabis es manté com una droga que no genera gaires demandes de tractament.
Durant el 2017, el Centre d'Atenció i Seguiment de Drogodependències va rebre un total de 1.040 demandes de tractament, de les quals 607, un seixanta per cent, van començar tractament; 360 només van ser primeres visites i 247 reinicis. Pel que fa a l'alcohol, el seixanta-sis per cent dels 246 casos que s'han donat es concentren entre els trenta i els seixanta anys, perquè segons Blanca Carcolé, coordinadora del centre, «és amb trenta anys quan els addictes es comencen a adonar que tenen un problema».
L'alcohol és líder perquè és barat i no està tan mal vist com el tabac
En aquest sentit, Carcolé també ha afirmat que si no canvien els costums «els joves d'avui en dia ja hi arribaran», i alerta que consums com els que fan alguns joves, de molta quantitat en un espai de temps molt curt, poden tenir conseqüències d'aquí a poc temps, ja que «com més jove comencis i més quantitat consumeixis, més aviat patiràs problemes».
Segons Carcolé, l'alcohol lidera les demandes perquè és una substància barata que forma part de les relacions i tradicions culturals, i a diferència del tabac, no rep una política tan repressiva, un fet que considera que hauria de ser igual per als dos casos. Per unir esforços, «s'ha de treballar de manera transversal, perquè si no, no fem res», apunta.
La cocaïna es manté estable, l'heroïna fa un petit repunt
La demanda de tractament pel que fa a la cocaïna s'ha mantingut estable l'any 2017, amb gairebé 150 atesos, un cinquanta per cent dels quals tenen entre trenta i trenta-nou anys. Per altra banda, la franja de joves amb problemes també s'ha ampliat. Es tracta de «joves que estan treballant i s'inicien en espais de festa, de cap de setmana, de pèrdues de control», els quals consumeixen cocaïna amb un consum acompanyat d'alcohol perjudicial.
L'heroïna ha viscut un repunt d'un sis per cent en la demanda de tractaments per addicció. En total han estat 123, als quals se'ls sumen vuit casos de tractament conjunt per addicció a les dues drogues. En el cas de l'heroïna, la demanda prové de persones d'entre trenta i cinquanta anys, mentre que en el cas dels joves, la demanda de tractament és el nou per cent del total de demandes, una xifra que ha sorprès pel seu creixement.
El problema amb l'heroïna, segons explica Pilar Romera, treballadora social del CAS, el pateixen persones més envellides, amb una problemàtica social associada, com ara la manca d'habitatge, dificultats d'inserció laboral o problemes judicials. Per això, millorar altres aspectes de la vida d'aquests individus pot fer millorar el tractament, com per exemple oferir un habitatge.
El perfil majoritari dels usuaris del CAS
Els usuaris que acudeixen al CAS ho solen fer quan arrosseguen conseqüències del consum i solen venir obligats. A més, el centre de Tarragona atén un elevadíssim nombre de persones que segueixen el tractament com a alternativa a mesures penals, de privació de llibertat o condemnes de treballs en benefici de la comunitat. En aquest sentit, Pilar Romera considera que «suposa oferir un tipus d'intervenció, quan la pena està relacionada amb el consum o alguna substància, que creiem més positiva que la presó».
En els darrers anys, el perfil dels usuaris del CAS ha canviat, ja que mentre que abans es podia parlar de toxicòmans i alcohòlics de manera exclusiva, ara hi ha una patologia dual, en què l'addicció a alguna substància se suma a un trastorn psicopatològic. Les dades apunten que aquest cas suposa entre el 65% i 85% dels usuaris atesos a Tarragona.
Una dada reveladora és que dels 607 casos tractats, un setanta-set per cent són homes. Pel que fa a la situació laboral, la majoria dels usuaris es troben en situació d'atur, mentre que un 32 per cent treballen, i un disset per cent són pensionistes o tenen un incapacitat; el tres per cent restant, per la seva part, són estudiants. D'aquests, només poc més d'un quatre per cent tenen estudis superiors i un dinou per cent disposen del batxillerat o cicles formatius.