Aquest confinament deixarà tantes històries com persones tancades hi ha. Amb arcs de Sant Martí a la finestra, en blanc i negre i en silenci. Més alegres, més tristes. Vistes al mar o a la muntanya. En plural, en singular. I, com que cada història és un món, queden infinitat de mons amagats i desconeguts a pocs metres de casa nostra. «Sí, és molt probable que molts i moltes no sàpiguen que nosaltres seguim funcionant», explica per telèfon la veu —és un pseudònim— del Jesús. I 'nosaltres' és el col·lectiu d'Alcohòlics Anònims de Tarragona.
«La recuperació de la nostra malaltia és parlar del problema obertament», recorda, i la prohibició de reunir-se suposa un evident sotrac a la dinàmica setmanal. «Ara fem reunions telemàtiques i tenim un bon contacte telefònic», assegura, si bé subratlla deures pendents. «És clar, això és un problema per a aquells qui no ens coneixen i se senten fora del cercle», lamenta. El missatge és de mà estesa. Que no pateixin.
Alcohòlics Anònims transforma el format de conversa per no abandonar-se durant el confinament
El Jesús els deixa un missatge clar: «que sàpiga que l'atendrem, que és benvingut, que ens ajudarem». El telèfon de contacte general és el 606.586.270. «Mantenir el contacte és fonamental, perquè són setmanes especialment difícils per a la gent malalta com nosaltres, per a la gent que viu sola, per a la gent que no pot sortir», lamenta. Un suport vint-i-quatre hores. «El més important és que la mà segueix estesa», exposa.
Detecta com «el tancament a casa genera ansietat i eleva el risc de recaure en la beguda si esdevé accessible». I accentua la preocupació si «tot això repercuteix en la família del malalt o malalta, que són els qui hi conviuen». Recorda que no només pot trucar la persona afectada per cercar ajuda, sinó també les famílies.
«Quedar-nos tancats a casa genera ansietat i eleva el risc de recaure en la beguda»
A Tarragona, el cercle d'Alcohòlics Anònims és de vora el centenar de persones. Sempre disposat a acollir a qui ho pugui necessitar. «No tinguis por perquè ningú et jutjarà, ningú et controlarà, ningú t'alliçonarà», exposa. «Nosaltres només podem oferir consells i conversa, que no és poca cosa», explica. En aquest cas, un contacte social que és medicina. Que cura. Que ajuda.
«Som un canal per solucionar el problema, per ajudar a què les persones que necessiten deixar de patir efectivament puguin deixar de patir», resol. Tot i que els locals municipals per reunir-se encara romanen tancats, els usuaris no es deixen sols i mantenen el contacte. El món s'ha frenat de cop, però hi ha coses que no poden posposar-se per més endavant. «Som el telèfon que sempre contesta!», explica entre rialles. Aquest vespre espera trucades. I demà. I quan calgui.