La Colla Jove Xiquets de Tarragona s’ha refermat com una de les colles amb més potencial del 2018. Tot i això, no ha pogut descarregar el 3de10 amb folre i manilles. Les caigudes han fet que la colla no hagi pogut afrontar el final de temporada que desitjava. Amb l’any casteller ja finalitzat, la colla està en la recerca d’un nou equip tècnic que rellevarà el d’Aleix Bordas, que deixa el càrrec després de tres temporades.
-Quin balanç en fas d’aquesta temporada 2018?
Ha estat una temporada difícil. Quan la vam començar ja ens ho imaginàvem perquè les condicions i les circumstàncies no eren les ideals. També amb el curs avançat es van afegir d’altres imprevistos. Com que nosaltres som molt ambiciosos i inconformistes no estem satisfets, però mirant-ho una mica amb el cap fred hem de valorar molt positivament el que hem fet. A poc a poc, la colla ha crescut i també ha ampliat el ventall. Són aspectes que ens fan mirar endavant.
-Les ensopegades de Santa Tecla i el Concurs han fet que no hàgiu pogut acabar la temporada de la manera que us plantejàveu?
Les dues diades de Santa Tecla són les que ens condicionen el tram final de temporada. Al Concurs ja hi vam anar una mica a remolc. Vam sortir tocats de Santa Tecla. Tot i això, la setmana d’assajos del Concurs va ser molt bona. Però s’ha d’entendre que estàvem una mica al límit sense marge d’error. No ens vam arrugar i vam complir amb una actuació de màxims.
-Tens la sensació que heu caigut molt en actuacions importants?
A vegades les sensacions, no s’ajusten als números de la colla. Les xifres del 2018 són pràcticament iguals que les de les dues temporades anteriors. En canvi, l’estat anímic de la colla no és tan bo. Això transportat a les caigudes, ens diu en clau interna que és l’any que hem caigut menys. Són sis caigudes només. Ho hauríem de comparar també amb colles que es mouen en el nostre nivell per valorar si són moltes o poques.
-Quin ha estat el moment més feliç de la temporada?
A mi m’agrada molt parlar del camí que vivim i patim a l’assaig per poder després brillar a les places. La feina que hem fet al local ha estat molt bona. De plaça, em quedo amb el 4de9 amb folre i l’agulla del Catllar, el primer que descarrega una colla la primera vegada que el porta en una diada. També m’agradaria destacar les dues aletes de 3de10 amb folre i manilles.
-I el pitjor?
Les lesions. Quan veus companys que no et poden ajudar des de la posició que a ells els agradaria pateixes moltíssim.
-Després de tres temporades, enguany deixes el càrrec i s’acaba una etapa a la Jove. Quina valoració global en fas del temps que has estat cap de colla?
A la Jove no s’acaba cap etapa. En tot cas, s’acaba el meu mandat. Estic segur que hi haurà continuïtat en la feina a partir de l’any colla. A la colla estem molt contents i convençut del que som, del que fem i de com fem les coses.
-El 15 de desembre hi ha prevista l’assemblea per escollir una nova tècnica. L’equip que et rellevarà es troba ja en procés de gestació?
No ho sé. Tant de bo. Ens trobem en un període de post-temporada i desconnexió. Estic segur que hi ha capacitat a la colla per trobar un lideratge continuista per seguir creixent. Si no és el 15 de desembre, el trobarem en una altra assemblea que farem el mes de gener.
-L’any que ve no hi ha Concurs de Castells, però sí que tocarà revisar la taula de puntuacions. Creus que hi poden haver canvis?
No sóc massa amat d’aquestes coses. A mi em costa valorar els castells i aspectes en termes absoluts. Tot s’hauria de valorar en relatiu. Es reconeixen més les estructures per l’assiduïtat en què es veuen a plaça. Cada colla tindrà els seus arguments i s’obrirà un debat interessant. Segur que es tocarà alguna cosa sigui per interessos de les colles o pel s’hagi vist o no.
-Hi ha desgast al món casteller?
Seria bo que tot torni al seu lloc. Tinc dubtes sobre si el model actual és sostenible. A la Jove ho tenim molt present i quan planifiquem la temporada ens mirem molt acuradament els caps de setmana lliures i les vacances. No hem d’oblidar que és una activitat voluntària i altruista. Potser, tots plegats, en els darrers anys, hem perdut nord, però confio que a poc a poc les colles en prendran consciència.
