En una entrevista al mitjà digital 'Metropoli', un jove MENA de Barcelona explica la seva experiència després de trobar-se totalment desemparat en fer els 18 anys. Segons explica Ibrahim Ben Ouiguemane, quan el passat mes de maig es va convertir en major d'edat, el centre d'acollida on es trobava li va notificar que tenia una setmana per marxar, sense cap més opció que veure's abocat al carrer, sense informació, ajudes ni possibilitat d'aconseguir feina per guanyar-se la vida honradament.
Només la intervenció de l'activista okupa Lagarder Danciu el va rescatar del carrer, i li va donar una llar a la 'Casa Okupa Cádiz', un espai autogestionat situat al carrer Sardenya de Barcelona.
Des d'aquesta llar precària, l'Ibrahim explica que es va jugar la vida travessant l'estret amb una pastera per aconseguir un futur que no tenia al Marroc, especialment pel fet de ser berber, un poble històricament discriminat al país nord-africà: «Pensava que em moria», assegurava el jove recordant el viatge. El que no sabia, és que un cop aquí el futur que se li presenta és gairebé igual de complicat.
La manca de suport dels països d'origen
Un cop complerts els 18 anys, els menors no acompanyats deixen de ser competència de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), sense possibilitat d'integrar-se al sistema educatiu i encara menys, al laboral. L'única solució que tenen aquests joves sense papers és demanar el passaport als seus països d'origen, i amb aquesta documentació intentar trobar feina o registrar-se a programes d'ajudes socials, amb la regularització com a horitzó llunyà.
Tanmateix, tal com explica el president de l'Asociació Noves Vies, Albert Parés, a 'Metropoli', aquesta realitat es complica encara més de la mà dels consolats i les ambaixades, que sovint dificulten aquests tràmits per conveniència amb l'Estat: «Hi ha l'opció que Espanya i el Marroc hagin arribat a l'acord de retardar l'enviament de passaports per tal que el nostre país o la DGAIA tinguin menys responsabilitats a l'hora d'oferir una residència o prestacions econòmiques als joves que es troben en aquesta situació».
Ibrahim es un chaval que acaba de cumplir 18 años y @aferssocialscat lo dejaron en la calle. Lo rescatamos en @SenseSostreBCN y nos tapamos con la burocracia de @Emb_Marruecos que se niega a darle el pasaporte para joderle la vida y ser un indocumentado sin derechos. Abro hilo. pic.twitter.com/cDgL6wkTKv
— Lagarder Activista (@lagarder81) 29 de juliol de 2019
De MENA a immigrant irregular
Tot plegat una burocràcia que dificulta fins a l'extrem una situació ja de per si molt difícil i que sovint aboca als joves a l'exclusió social i la delinqüència. Així ho confirma el mateix Ibrahim, afirmant que mentre que ell pensa lluitar fins al final per la seva documentació per tal d'estudiar mecànica o cuina, té amics que s'han rendit i «es passen el dia fumant porros i robant mòbils».
D'aquesta manera, el mateix sistema de regularització i la complicitat dels països d'origen, sumats a la desinformació que pateixen els joves migrants, converteixen en una quimera gairebé insalvable el fet de poder esdevenir ciutadans i treballadors honrats, i generalment converteixen els antics MENA en immigrants irregulars.