Tot i que no figura en els programes econòmics dels governs, ni en els plans de reconstrucció, ni tan sols en les conversacions que es tenen sobre el virus, hi ha una altra pandèmia que ha provocat l'epidèmia del coronavirus. L'expansió d'aquesta malaltia ha incitat que siguin moltes més persones les que decideixin posar fi a les seves vides i ha augmentat la xifra de defuncions per suïcidis, malgrat que l'any anterior el número ja era molt alt.
El 2019, a Espanya, es van registrar un total de 1.145 casos de suïcidi, triplicant la xifra de morts per accident i són molts els experts que han destacat que l'impacte del coronavirus incideix i incidirà molt en els col·lectius més vulnerables i per això denuncien que no existeixen plans específics per ells.
Els suïcidis continuaran sent part del balanç de l'epidèmia quan el coronavirus ja sigui el pa de cada dia. L'economia es recuperarà, la societat aprendrà a viure amb el virus i quan arribi la vacuna posarà fi a aquest mal que tant ens ha afectat, però alguns seguiran veient la foscor tot i la gran il·luminació que hi hagi. És precisament per aquest motiu que els experts insisteixen que s'han de prendre mesures, recursos i professionals preparats per ajudar aquestes persones.
Encara hi ha molta incertesa sobre el coronavirus, però aquesta és major sobre què passarà amb la postpandèmia. Tot i això, si una cosa tenen clara els professionals és que l'índex de suïcidis augmentarà tant a Espanya com a la resta del món.
És un tema que segueix sent molt tabú i del que costa molt parlar i és per aquesta raó que Cristina Blanco, la presidenta de l'Associació basca de Suicidologia (AIDATU), ha defensat que és necessari «treure-ho de les catacumbes de la incomprensió en què es troba»
Un altre membre d'aquest organisme, María José López, ha al·legat que malgrat que les xifres d'aquest any no s'han donat a conèixer, «el que ens arriba és que en tota aquesta situació la venda d'ansiolítics i antidepressius ha augmentat a les farmàcies». «En moltes consultes també s'ha incrementat el nombre de pacients que busquen ajuda de caràcter psiquiàtric», afegeix.
Les persones majors són les que tenen una taxa de suïcidi més alta, encara que es cregui el contrari. De la xifra de l'any passat, gairebé el 40% eren individus de més de 60 anys. «El suïcidi es pot prevenir i en molts casos evitar. Fan falta plans i recursos per evitar que les persones més vulnerables no busquin la porta falsa del suïcidi per posar fi als seus problemes», explica López.
Els efectes del coronavirus
«Nosaltres sabem el que comporta no poder acomiadar-se d'un ésser estimar i és molt difícil d'estimar. Això portarà conseqüències», ha manifestat, fent al·lusió al fet de no poder dir adéu a les persones properes que han marxat a causa del coronavirus. «No es pot arreglar una cosa desarreglant una altra. Els dols que ara hauran de ser seran molt complicats, inclús per qui sigui emocionalment fort».
«Se segueix creient que és quelcom marginal, irrellevant. També que pertany a l'àmbit privat de la intimitat. Un altre mite molt estès és que el que es vol suïcidar ho aconseguirà i que qui ho diu no hi farà. No és així», assenyala Cristina Blanco.
«També es continua responent amb frases com 'no diguis ximpleries' o 'com dius això' a qui manifesta desitjos suïcides, en lloc d'oferir ajuda. En realitat, està cridant l'atenció, demanant ajuda». A més, també ha volgut al·legar que «un altre error és dir que qui ha intentat suïcidar-se és un covard per no saber afrontar els problemes de la vida. O al contrari, un valent per haver-se atrevit a fer el pas. Arriba el punt que persones que han tingut temptatives de suïcidi es veuen com uns covards per no haver-ho aconseguit».