Els camps de dunes experimentals de la platja de la Paella de Torredembarra han rebut els primers estudiants europeus de batxillerat que participen en el projecte que estudia la renaturalització d'aquesta zona. Es tracta d'una vintena d'alumnes de la International School of the Hague, dels Països Baixos, els quals han adquirit coneixements aquest dimarts i dimecres sobre els tres camps d'aquests ecosistemes que té el municipi.
Simon Brooks, vicerector d'aquesta escola, ha explicat que «és una bona experiència pels alumnes perquè proven i experimenten». Els alumnes d'aquesta escola neerlandesa han analitzat el sistema dunar de la platja de la Paella i han estudiat els exemplars vegetals i animals d'aquesta zona renaturalitzada.
En aquest sentit, el vicerector ha explicat que són un centre que posa en valor projectes mediambientals per tal d'ajudar els seus alumnes a millorar els seus currículums. És la primera vegada que fan estada a Catalunya i ha afirmat que repetiran l'experiència perquè considera que el projecte és molt beneficiós per l'alumnat.
«És una gran oportunitat venir aquí, estan aprenent sobre les espècies, les plantes properes al mar, miren la densitat i la correlació entre els valors i els números d'espècies i això és una bona experiència», ha expressat el docent. Comparteixen parer, la Maia Guaríglia i en Philippe de Vries, dos dels 23 estudiants que participen en la iniciativa.
Tres camps experimentals
Ara fa deu anys, el Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans - Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC), amb el suport de l'Ajuntament de Torredembarra, va posar en marxa el projecte de conservació de la platja de la Paella. Actualment, el municipi disposa de tres camps de dunes experimentals que han servit per renaturalitzar part d'aquest espai urbà a través de l'aplicació de diferents mètodes de restauració.
El primer camp es va crear l'any 2012 a partir d'un transvasament de sorra a la platja provinent d'una actuació del port i es van plantar 1.400 plantes d'espècies provinents de vivers i de la zona dels Muntanyans. El segon camp experimental es va fer al cap de tres anys amb un sistema innovador «mai» utilitzat en una platja urbana fins aleshores, que consistia en l'aportació artificial de restes marines com la corretjola.
La Cymodocea nodosa o corretjola és una de les úniques plantes que fan flors a l'aigua de la Mediterrània i és un dels millors fixadors de sorra que existeix. Al Tarragonès, s'hi troba la praderia més gran de Catalunya, i sovint s'acumulen a la vora del mar després d'un temporal. Quan aquesta planta arriba a la platja crea petits relleus on acumula sorra i això és el que facilita la fixació de les plantes que acaben creant les dunes.
Pel que fa al tercer camp, que es troba ubicat al costat dels altres dos, s'ha creat de forma natural, tan sols evitant el pas de les persones i de maquinària. Des de la creació del primer camp fins ara, s'han recollit dades que permeten comprovar l'evolució de les diferents tècniques de restauració utilitzades. Aquestes restauracions també han fomentat la nidificació d'espècies vulnerables com el corriol camanegre.
El regidor de Sostenibilitat de l'Ajuntament de Torredembarra, Joan Torras, ha valorat positivament la iniciativa que, diu, servirà tant per compartir i intercanviar les dades i l'experiència adquirida durant aquests anys, com per mostrar els beneficis de tenir unes platges més naturals i resistents. «Al començament era una platja urbana i ara ja comença a ser una seminatural», ha destacat Torras.