Mentre el coronavirus segueix avançant sense control, la situació a Catalunya es descontrola una mica més. Des dels Centres d’Atenció Primària (CAP) adverteixen que són els mateixos sanitaris qui han de realitzar el seguiment dels pacients quan aquests han donat positiu per coronavirus.
Els sanitaris lamenten que ells han de realitzar no només la cura i revisió dels pacients, sinó també el seguiment amb els seus contactes després de donar positiu: «Cada positiu pot tenir fins a 100 contactes als quals s’ha de trucar».
Poc personal sanitari per un mal càlcul sobre el rebrot
Però això no és tot. Segons informen alguns sanitaris de CAPs catalans i ha recollit el digital ‘Crónica Global’, molta de la plantilla es troba de vacances després que els insistissin a agafar-se els dies pertinents a l’estiu, prevenint un possible rebrot a la tardor. Ara, i amb una segona onada de contagis aproximant-se, els centres catalans es troben en una delicada situació.
Així ho explica Mariano Hidalgo, de Catac-Primària: «L’Institut Català de la Salut (ICS) copa del 80-85% de la primària a Catalunya. Doncs bé, va perdre un 20% de personal amb les retallades. Hem recuperat una mica, però ens segueixen faltant al voltant d’un 5% de la plantilla. Falten 1.000 persones».
Els mateixos sanitaris han de fer seguiment sobre els contactes del positiu
‘Crónica Global’ ha fet ressò de les paraules del metge jubilat i activista de Rebelió Primària, Francisco Alguacil, on assegura que el personal es troba molt desorientat pel present i el futur pròxim del país: «Els professionals estan molt desorientats i fatigats. S’esperava el rebrot de coronavirus a la tardor i ha arribat al juliol. Així que molts estan de vacances i els que es queden han de fer-ho tot: les agendes de visitres, seguiment de crònics i el rastreig de contactes dels CoVid-19 positius».
El problema s’incrementa quan els mateixos professionals que realitzen la prova han de mantenir-se en contacte amb els pacients, però sense ajuda externa. Així ho explica una companya del doctor Alguacil, qui confessa la poca atenció que es dóna als pacients en comparació amb altres comunitats autònomes: «En altres comunitats, com Navarra o Andalusia, es van testar a tots els contactes d’un positiu. A Sevilla hi ha fins a mil proves per un contagi en una discoteca. Aquí la decisió va ser fer vigilància passiva- recomanar quarantenes.»
«Això és inhumà», assegura una sanitària d'un CAP
Aquesta segona onada del virus porta amb ella un gran canvi respecte a la primera: la majoria de casos són entre gent que no es troba en grup de risc i són asimptomàtics o presenten una simptomatologia lleu. Per això, ara els CAPs s’han convertit en el centre de la pandèmia, deixant en un segon pla als hospitals: «He hagut de doblar al CAP. M’han demanat que dobli per cobrir la baixa d’una companya. He estat en urgències en ambdós torns, i en total m’han apuntat 120 visites», explica una sanitària a ‘Crónica Global’. «Hi ha hagut 20 visites presencials que no he pogut fer per falta física de temps. He sortit a les 21.15 i m’he posat a plorar quan he arribat a casa».
La poca atenció als professionals sanitaris sí que és un fet que es comparteix amb la primera arribada de la pandèmia, tot i que en aquell moment es basava en el desconeixement i ara, denuncien els sanitaris, tota la responsabilitat està recaient en ells, fins i tot el seguiment dels positius de coronavirus: «Això és inhumà. I havent d’improvisar sobre el protocol de rastreig de contactes. No sé què dir-los perquè no sé què s’està fent realment», concloïa una de les sanitàries al mitjà esmentat.