Demolidores conclusions d'Amnistia Internacional sobre el judici del procés. Tal com acaba de fer públic el mitjà 'Nació Digital', l'ONG ha fet patent que «Jordi Sànchez i Jordi Cuixart han de ser posat en llibertat de manera immediata i les seves condemnes anul·lades», una afirmació que s'uneix a la crítica que Amnistia Internacional ha fet de la condemna de sedició amb la qual han estat castigats els líders independentistes.
Amnistia Internacional ha mostrat «preocupació» per les condemnes per sedició dictades contra nou dels líders independentistes jutjats pel Tribunal Suprem, perquè «vulnera el principi de legalitat» i veu contrària al «dret internacional dels drets humans». En el seu informe d'anàlisi de la sentència, ha alertat de la definició «vaga» d'aquest delicte a la legislació espanyola i la interpretació «extensiva» feta pel Suprem, la «criminalització» d'uns «actes de protesta legítims» i «l'efecte dissuasiu» que pot provocar en ciutadans que decideixen no participar en «protestes pacífiques».
Com va transcendir fa uns dies, Amnistia reclama la llibertat immediata de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i que s'anul·li la seva pena per sedició.
Una «vulneració» del Conveni Europeu de Drets Humans
Després d'analitzar el contingut de la sentència, Amnistia Internacional constata que el delicte de sedició està definit de forma «molt general» al codi penal, fet que consideren una «vulneració del principi de legalitat contingut a l'article 7 del Conveni Europeu de Drets Humans». Ho argumenten perquè «qualsevol conducta ha d'estar clarament definida de manera que sigui accessible i previsible», de la mateixa manera que ho ha de ser la interpretació que en facin els tribunals.
L'organització assegura no compartir l'afirmació del tribunal que les actuacions del 20-S i l'1-O «van estar lluny d'una pacífica i legítima manifestació de protesta» i tampoc que consideri que la violència «no és necessària» per a la sedició. Amnistia conclou que «impedir el compliment d'una ordre judicial de manera pacífica podria justificar la imposició de certes restriccions a l'exercici del dret a la llibertat de reunió pacífica», però que el tribunal «ha fallat» a l'hora de demostrar que l'aplicació de la sedició i «la imposició de sancions penals d'aquesta severitat» siguin «mesures previsibles, necessàries i proporcionals davant dels fets que, com la mateixa sentència reconeix, van ser eminentment pacífics».
A més, Amnistia també mostra la seva preocupació perquè el Suprem «vinculi directament» la gravetat de la conducta al fet que l'oposició fos «multitudinària i generalitzada», perquè això pot suposar «una limitació al nombre de persones que puguin exercir simultàniament el dret a protestar de manera pacífica». De fet, ha alertat que la sentència podria «obrir la porta en el futur a una més gran criminalització dels actes directament relacionats amb l'exercici pacífic dels drets a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica».
Davant d'això, Amnistia Internacional reclama a les autoritats espanyoles una revisió «substancial» de la definició del tipus penal de la sedició «per garantir que no criminalitza indegudament actes de desobediència civil pacífica ni imposa penes desproporcionades per accions relacionades amb l'exercici de les llibertats d'expressió i reunió pacífica».
En el seu informe, l'organització també alerta d'un possible «efecte dissuasiu» que pot provocar la sentència, ja que hi pot haver ciutadans que «renunciïn a participar en manifestacions i protestes pacífiques davant del temor a enfrontar-se a altes penes de privació de llibertat, encara que el seu comportament no impliqui conductes violentes». De fet, constaten que la sentència «no exclou explícitament» de la sedició qualsevol individu, a més dels condemnats, que estigués present en els fets del 20-S o l'1-O, sinó que «es limita a constatar que cap d'ells no ha estat objecte d'acusació penal».
Tal com recull en el seu informe, Amnistia Internacional recorda que ha observat totes les sessions del judici, celebrat entre el gener i el juny del 2019. L'organització ha conclòs no haver trobat «elements per afirmar que el procés judicial seguit en contra dels 12 líders catalans hagi vulnerat les garanties d'un judici just». Tot i admetre que algunes qüestions van «despertar preocupació» durant el procediment, considera que «el tractament de la prova realitzat pel tribunal en la sentència sembla suposar un contrapès a les limitacions observades».
En aquest sentit, cita jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) per afirmar que «la consideració d'un judici com a just depèn de la circumstància de cada cas particular, havent de tenir en consideració el desenvolupament del procediment en el seu conjunt i no pas basant-se en un aspecte específic».
No obstant això, sí que afirma compartir amb el Suprem la «preocupació» expressada en la sentència respecte a declaracions d'algunes autoritats espanyoles que «podrien haver vulnerat el dret a la presumpció d'innocència» en haver-los «considerat culpables abans de la celebració del judici». Tot i això, constaten que aquestes declaracions «no semblen haver tingut impacte en el procés judicial».