ACTUALITZACIÓ: L'Àngel ha sumat una nova medalla d'or en la seva curta carrera esportiva. El calafellenc s'ha imposat en l'ADCC Submission Wrestling World Championship, competició amb professionals d'alt nivell de jiu-jitsu brasiler, imposant-se a un rival cinc anys més gran que ell i amb 26 quilograms més de pes. El sorprenent triomf del jove del Baix Penedès ha provocat una contundent ovació del públic present en la competició que s'ha celebrat a la localitat valenciana de La Pobla de Vallbona.
ARTICLE ORIGINAL: Té onze anys i des dels quatre practica lluita olímpica. Aquest és el cas d’Ángel Segura, un jove calafellenc que ha dedicat ja dues terceres parts de la seva existència a la passió que sent per la lluita olímpica. Sota la coherent i terrenal direcció dels seus pares, l’Isma i la Tània, l’Àngel comença a recollir els fruits a anys de treball, esforç i compromís. Sobretot després d’un canvi radical gràcies a la seva incorporació pel Club de Lluita Hayastan, instal·lacions situades a Barcelona i que el fan desplaçar-se a la ciutat comtal tres dies per setmana. TarragonaDigital ha pogut conversar amb el prometedor esportista del Camp de Tarragona i amb els seus pares.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
L’Ángel, conegut esportivament com a ‘Ángel Yakuza’ o ‘Kid Wrestler’, reconeix estar «una mica nerviós» amb aquesta entrevista. Normal, no està acostumat encara a situar-se davant dels micròfons o les càmeres. Presenta una combinació de neguit i il·lusió per parlar d’allò que li agrada: la lluita olímpica i el Jiu Jitsu, les dues disciplines que practica: «En la lluita olímpica no es pot donar cops de puny, ni puntades ni cops de cap. Has de projectar el rival i fer un ‘tocado’, que és quan deixes el rival amb l’esquena a terra durant tres segons. Aleshores guanyes el combat», explica el petit i prometedor lluitador.
Actualment ja disposa d'una llarga col·lecció de medalles. Dos ors, quatre plates i un bronze en lluita olímpica i tres ors i dues plates més en Jiu Jitsu brasiler i 'grappling'. Destaca el metall daurat pel Campionat GILAND 2019, el Campionat de Grappling de Martorell i en el Torneig Internacional ‘Gladiator’ 2018 i diverses plates com la del Campionat d’Espanya de Jiu-Jitsu on va ser desqualificat en la final per realitzar una maniobra prohibida. El calafellenc, desconeixedor d’aquesta prohibició per la seva recent incorporació a la disciplina, es va quedar sense opció a guanyar l’or. El darrer metall, una plata, va arribar el passat 18 de maig amb la disputa de la VII Copa Espanya a Alcalá de Guadaria. Abans, en va aconseguir a la Copa Catalunya 2018 i en el X Torneig Joves Promeses 2018, entre altres.
Els seus inicis
Tot i que parlar dels inicis d’un esportista sol estar lligat a la seva etapa formativa més propera a l’adolescència, en el cas de l’Àngel cal remuntar-se a la seva més matinera infantesa. Practica lluita olímpica des dels quatre anys, l’edat mínima per començar a realitzar aquest esport, i s’exercita tres dies per setmana amb sessions d’entre dues i tres hores. Dimarts i dijous, els dies on no viatja a Barcelona, es desplaça a Vila-seca per realitzar Jiu-Jitsu brasiler al gimnàs Gracie Barra. Tot i que fins als nou anys va centrar la seva rutina esportiva al Club de Lluita Calafell, ara ha ampliat els seus horitzons, pujant un esglaó en el grau de sacrifici a Barcelona: «Ara és to més difícil», reconeix un Àngel agraït als seus pares pels esforços que fan: «La meva mare em porta als entrenaments».
Tània Hernández, mare de la criatura, no ho amaga: «El dia a dia és un no parar. Els matins són per a mi però les tardes són completament per a ell». La passió de l’Àngel per la lluita olímpica és una barreja resultant de la passió dels seus pares. La Tania tenia interès i va practicar de forma amateur en el món de les arts marcials i els esports de contacte però la gran influència també arriba per part de l’Isma, amb experiència prèvia en lluita: «Tenia un amic que donava classes de lluita olímpica a Segur de Calafell i sabent que aporta cada disciplina vam decidir començar amb la lluita, destaca en la resta per la seva base inicial».
Picar alt, l’objectiu del futur
Quan se li pregunta al petit Àngel fins on vol arribar en aquest esportiu, li surt el vessant més somiador habitual dels més petits: «Fins a arribar a campió del món». Somiador no pas perquè sigui quelcom impossible. Esportistes com Marc Márquez o Rafael Nadal també pensarien això des de ben petits. Somiador per la innocència amb la qual ho transmet. El seu pare, ràpidament, li rebaixa la declaració fent-li recordar que competir en uns Jocs Olímpics ja seria una gran fita: «S’està preparant per això i confio en ell», assegura l’Isma. I és que els pares de l’Àngel van decidir fa un any canviar d’aires i fer el salt de Calafell a Barcelona per incorporar-se al Club de Lluita Hayastan: «Marxar a Barcelona, comparant-ho amb futbol, és com passar de jugar de regional a anar al Barça. Ara està en un equip de competició d’elit amb diferents mestres i companys de nivell internacional, ho hem notat molt. Abans era esport individual i ara està en un equip».
Un salt esportiu que comporta unes despeses més elevades: hores de son, desplaçaments, gimnasos, viatges i un llarg etcètera. Unes despeses que l’Isma i la Tània assumeixen encantats de la vida: «Valen la pena, aquest canvi era el que buscàvem des d’un principi. Fins i tot sortia cansat dels primers entrenaments al Club de Lluita Hayastan però estava encantat». I és que la família ha hagut de fer l’esforç d’un divertiment inicial a un enfocament professional de cara al futur en aquesta disciplina: «Arriba un moment en que has de decidir el seu futur. En el nostre cas, el seu entrenador no li donava suport, no confiava en ell i ara veiem que pot donar molt més del que se’ns deia. On ara entrena creen campions, no van com a ‘hobby’». Un camí a la professionalització que l’Isma vol allunyar de qualsevol mena de pressió: «Les victòries són importants però secundàries, el més important és que ell gaudeixi i sigui feliç. Veiem que gaudeix i nosaltres estem encantats».
Un mini influencer a Instagram
L’Àngel, més enllà de ser un prometedor esportista, també apunta a convertir-se en una referència per als joves que vulguin dedicar-se a aquestes disciplines. El petit calafellenc és un gran competint i també a les xarxes socials. Actualment disposa d’un perfil d’Instagram on ja el segueixen més de 31.000 usuaris. Els seus pares encara assimilen aquest registre: «Vam anar a un torneig internacional de lluita, vam crear un Instagram per fer-lo, va guanyar i va pujar fins als 10.000 seguidors. Se’ns bloquejava l’aplicació quan l’obríem i ja s’està fent un nom. Als esdeveniments fins i tot li demanen fotos, sorprèn perquè és un noi d’onze anys. Nosaltres, encantats», afirma l’Isma.
Precisament el seu pare creu que aquest esport necessita un referent de primer nivell mundial per a què agafi el ressò necessari que considera: «L’ideal seria treure un ‘top’ mundial per a què l’esport agafi repercussió. Fins fa poc el patinatge artístic no era quasi res, Javier Fernández s’ha cansat de guanyar ors i ara es comença a valorar. El bàsquet, igual fins que no va sortir Gasol. El tennis, també amb Rafa Nadal». Per a què l’Àngel pugui aproximar-se a aquestes fites, encara ha de lluitar i treballar molt. Les cites més immediates del jove calafellenc seran el pròxim 1 de juny amb la disputa del Campionat de lliga escolar i el dia 22 amb la Copa Catalunya, ambdós esdeveniments a la ciutat de Barcelona. El dia 2 de juny participarà en un campionat de ‘grappling’ a València i no es descarta que pugui participar durant el mes vinent al mundial de Birmingham a Anglaterra: «Si el seu mestre ens dona el vistiplau, el portarem on faci falta». El noi s’entrega, els seus pares també i disposa d’un talent natural que està començant a ser espremut. L’Àngel donarà batalla i lluitarà molt. De ben segur que en sentirem a parlar amb el pas dels anys.
