L’Estat espanyol es troba des del passat diumenge en la fase zero del desconfinament, un període incert que durarà un mínim de vuit setmanes, i que servirà per anar avaluant quina afectació té la progressiva sortida al carrer de la gent en una taxa de contagis que fa setmanes que està baixant.
Una de les coses que ja hem pogut comprovar és que l’aixecament de les restriccions vindrà acompanyat d’un cert histerisme d’una part de la població. Serien els que, en contraposició amb el ‘tot anirà bé’, opten per pensar que, més aviat, ‘tot anirà malament’.
Són aquells que, a finals de Setmana Santa, ja van posar el crit al cel perquè la tornada a la feina dels treballadors no essencials portaria un rebrot dels contagis brutal. Com que això, per ara, no ha passat, ja s’afanyen a avisar que serà la sortida ja aprovada dels menors, o la dels adults a partir del 2 de maig, la que tindrà conseqüències devastadores en la reproducció dels contagis.
És evident que cada pas que es fa s’ha de calcular al detall i s’ha de fer respectant totes les recomanacions que es donen, perquè, altrament, anirem enrere. Però també és cert que el virus ha vingut per quedar-se durant molt de temps, i cal adaptar-se a la situació sense gens de por i com més aviat, millor.
Els que creuen que no es pot recuperar l’activitat fins que el risc s’hagi eliminat del tot, doncs s’hauran de quedar a casa durant un any o més. Però no cal que exerceixin de policia de la moral amb els altres. Perquè, en el fons, no ens queda més remei que anar recuperant el ritme de mica en mica, amb precaució però sense histerismes com els del passat diumenge.
És cert que en alguns llocs es van produir aglomeracions no recomanables —especialment a les grans ciutats— però també ho és que la majoria de gent va fer la sortida de manera ordenada i responsable, i que en els següents dies les imatges no es van repetir.
La gent fa tant de temps que està tancada que, quan s’afluixin una mica les restriccions, és molt probable que es vegin imatges de relaxament entre la població. Està clar que cal que aquests comportaments siguin els menys possibles, però també és necessari no reaccionar de forma exagerada.
Els que el passat diumenge van fer córrer les mateixes quatre fotos, acompanyades d’insults i exabruptes, probablement ho van fer d’una manera interessada. A més a més, no van ser gens justos amb un col·lectiu, els dels nens i nenes, que feia 45 dies que estaven completament tancats a casa —més que ningú altre— en benefici del bé comú.