Aquest Dilluns de Pasqua, en ple confinament per l'emergència sanitària, es compleix un any de la mort, als 103 anys, de Neus Català i Pallejà, la darrera supervivent catalana dels camps de concentració nazi. Català, nascuda als Guiamets, a la comarca del Priorat, l'any 1915, va morir en aquesta mateixa localitat, el 13 d'abril de 2019, sent enterrada a Móra d'Ebre.
Avui fa 1 any, la @NeusCatala_ ens deixà. La seva filla Margarita ens explica com la literatura i la #solidaritat van facilitar la supervivència de la seva mare i d’altres represaliades als camps de l’horror @catmemoria@AMICALRAVENSBRU
Gràcies a totes. #ConfinatsPeròLlibrespic.twitter.com/Tn0THy46vO— Catalan Gov. France (@Catalonia_FR) April 13, 2020
En aquest primer aniversari de la mort de Neus Català, diverses personalitats han volgut recordar-la, com és el cas del president de la Generalitat, Quim Torra; l'exdiputat al Congrés i exalcalde d'Altafulla, Félix Alonso; l'exdiputada de la CUP, Mireia Boya, o la Delegació del Govern de la Generalitat a França, que ha penjat un vídeo de la seva filla, Margarita, recordant la figura de la seva mare.
“Ho vaig voler mirar tot, i mai, mai, mai, vaig plorar davant d’un nazi. Era la meva manera de resistir. Jo només plorava a les nits, perquè les nits eren eternes. Els nazis em van prendre la son, però no em van prendre la llibertat ni la vida.” Neus Català.Un any de la seva mort pic.twitter.com/Hlu8jVkBCU
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) April 13, 2020
En aquest any que ha passat des de la seva mort, s'han succeït diverses notícies al voltant de la figura de Neus Català. Entre elles, l'homenatge de la ciutat de Tarragona, amb l'aprovació de posar el seu nom a un carrer, o l'anunci que la seva vida seria portada al cinema.
La darrera supervivent catalana dels camps de concentració nazis
L'any 1944, Català va ser deportada al camp de concentració de Ravensbrück, on van morir vora 92.000 persones. Infermera de professió i militant del PSUC, Català va exercir la seva professió a la rereguarda, en defensa de la República, i va exiliar-se a França. L'esclat de la Segona Guerra Mundial i la caiguda de França la van dur, però, a implicar-se també a la Resistència.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Va ser allà on va ser denunciada anys més tard per les autoritats nazis i va ser detinguda el 1943. Abans de ser deportada a Ravensbrück, va rebre maltractaments i tortures a Limoges. Al camp de concentració, va ser obligada a treballar en la indústria armamentística. Neus Català va sobreviure durant 15 mesos a la situació del que ella mateixa va anomenar «camps de la mort».
Una vida dedicada a la lluita antifeixista
Nascuda als Guiamets, al Priorat, el 6 d'octubre de 1915, Català era presidenta de l’Amical Ravensbrück des de la seva fundació l'any 2005. Va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2005, la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de l'Ajuntament de Barcelona el 2014 i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya el 2015. En tornar del camp de concentració de Ravensbrück, Català va establir-se de nou a França, on va persistir amb la seva lluita antifranquista des de l'exili.
[predef]tarragona-digital-grup-583[/predef]
Va tornar a Catalunya amb la democràcia, primer a Rubí i després als Guiamets. En els darrers anys de la seva vida va viure en una residència geriàtrica de la seva vila natal, on va morir fa un any.