És una situació mai viscuda en els 10 anys que porta a la professió. Antonio, treballador d'una funerària de Madrid, admet que el coronavirus està duent els serveis funeraris de la capital al límit. S'estan trobant amb un «allau» de morts que els està obligant a fer dotze o tretze hores i a renunciar als dies lliures, explica en una entrevista per l'agència Efe.
Viuen una situació insòlita per aquestes dates, ja que «passat l'hivern, les xifres de morts, sobretot de gent gran, es redueixen considerablement». La mitjana habitual d'entre 25 i 30 s'ha disparat a l'actual de 80, provocada per la pandèmia.
Es troben amb piles de cossos
Les dades de defuncions actuals que es produeixen a la comunitat estant molt per sobre del que és normal. Antonio lamenta la imatge de veure cadàvers acumulats en una pila, esperant poder anar al crematori.
Es troben tan sobrepassats, i això que no s'ha arribat al pic de morts, que ha sigut necessària l'ajuda de companys d'altres comunitats. Només a la seva empresa han fet 420 expedients els darrers 6 dies, quan acostumen a fer 700 al llarg d'un mes.
Van extremadament protegits
Antonio explica que, en principi, cap company de professió s'hauria contagiat: «Serà que ho estem fent bé». I és que sens dubte estan sent un dels col·lectius que, com els sanitaris, està necessitant de més equips de protecció.
Explica com a cada intervenció, sobretot a domicilis que són les «més perilloses», fan servir «bussos, granotes plastificades, màscares de qualitat, ulleres i tres parells de guants».
El procés és també molt més complicat del que és habitual. Han de fer servir dos sudaris, el segon que és que el normalment utilitzarien per trasllats de morts a altres províncies. A més, llencen lleixiu barrejada amb aigua tant al cos com al taüt abans d'anar al tanatori.
Enterraments molt diferents de l'habitual
La imatge que s'estan trobant en els enterraments aquests és encara de molta més tristesa de l'habitual. Posa per exemple, el trasllat d'un dels difunts a un petit poble d'Ourense. El va sobtar que només poguessin anar «la vídua, la filla, el gendre, un nét, a més de l'enterrador i el capellà» quan normalment en aquests pobles «tots els habitants i són».
Reconeix que ara mateix quan ha de parlar amb els familiars «és molt trist, molt fred tot». Explica com n'és d'impactant comunicar la mort d'una mare o un pare al fill o filla sabent que «no podrà anar al tanatori, ni vetllar al cos. No el tornarà a veure».
I és que el protocol pel coronavirus estableix que el fèretre «no s'obre per cap concepte». Tampoc poden veure els seus familiars els pocs que poden estar dins del crematori. Allà han de confiar en la xapa que la funerària posa als taüts amb les dades per saber que no hi ha cap error: «Pregunten si és el seu familiar i l'han de creure».
Antonio sap que la seva és una feina molt dura i que «no t'ho pots endur a casa». Tot i això, reconeix que ara portar malament com les famílies «veuen la xapa i se'n van capcots», és difícil «veure els familiars així, sense poder acomiadar-se».