Diverses alumnes de l'Aula de Teatre de Lleida han relatat al 'Diari Ara' els suposats abusos sexuals que haurien patit per part del que va ser director i professor del centre, Antonio Gómez, i d'un altre professor. Els testimonis apunten que Gómez hauria abusat de diverses víctimes, totes d'entre 15 i 18 anys, durant 20 anys i fins a la seva marxa del centre el juliol de 2019. Segons elles, els abusos haurien estat diversos encara que sempre es repetien els mateixos patrons: classes totalment sexualitzades i un abús de poder per part del docent. Així, l'home hauria aprofitat les classes per fer tocaments a les noies aprofitant-se de «l'admiració» que li tenien. Escartín, per la seva banda, també hauria vexat i abusat d'alumnes.
La relació del cas d’abusos sexuals de Gómez amb Tarragona
El 'Diari Ara' posava en boca de tots el cas de presumptes abusos sexuals a l’Aula de Teatre de Lleida fets per qui va ser director i professor del centre, Antonio Gómez i, d’un altre professor. Ara bé, existeix una relació entre el màxim protagonista d’aquests fets, Antonio Gómez, i la demarcació de Tarragona.
L’any 2017, es presentava a l’Ajuntament de Tarragona la campanya 'Respecta’m', contra les conductes sexistes i els abusos sexuals de baixa intensitat durant les festes majors. Dins d’aquesta iniciativa del consistori tarragoní a través de Polítiques d’Igualtat i el Servei de Prevenció de les Addiccions i Joventut, però, hi havia un projecte protagonitzat per joves de la ciutat: 'Max in love'. Aquesta era una proposta teatral d’educació afectiva i sexual per a joves, que posava el focus en les relacions respectuoses entre iguals, seguint el fil de la campanya que es presentava en aquell moment. El coordinador i director de l’obra era, ni més ni menys, Antonio Gómez, que l’havia creat als volts del 2007 a Lleida.
El 3 i 5 d’octubre del 2017, el Teatre Tarragona havia d’acollir l’obra protagonitzada per vuit actors (cinc noies i tres nois), de centres escolars tarragonins, tots ells seleccionats en un procés obert pel mateix presumpte protagonista dels abusos sexuals a l’Aula de Teatre de Lleida. Finalment, pel context polític que es vivia en aquell moment, no es va poder realitzar fins al novembre del mateix any.
D’altra banda, la relació d’Antonio Gómez amb la demarcació de Tarragona no acabaria amb aquesta iniciativa iniciada per l’Ajuntament de Tarragona. Segons la pàgina de Linkedin del presumpte implicat en aquest cas d’abusos sexuals, el seu lloc de residència seria «Reus i voltants», però no es pot confirmar que Gómez estigui vivint a la província.
El cas esclata amb la denúncia d’exalumnes de Gómez i Escartín
L'any 2018, nou exalumnes de l'Aula de Teatre van presentar una denúncia contra els dos professors per haver comès, abusos sexuals entre els anys 2001 i 2008, quan eren adolescents. El juny del 2019, però, la Fiscalia de Lleida va arxivar el cas, ja que els fets havien prescrit, a l'haver passat més de deu anys.
Tot i això, les denunciants creuen que els abusos haurien continuat fins a la marxa del director i professor del centre, l'any 2019. En tots els casos, les suposades víctimes tenien entre 15 i 18 anys en el moment dels fets. Segons alguns d'aquests testimonis, durant les classes Gómez els feia participar en jocs sexualitzats i exercicis amb excessiu contacte físic, en els que també hi participava per fer tocaments a les noies. A més, s'hauria fet passar pel «millor amic» de les alumnes per normalitzar aquestes conductes i per manipular-les, aprofitant l'admiració que elles li tenien.
Diverses d'aquestes alumnes també assenyalen que haurien mantingut una relació amb el professor quan eren menors d'edat. Fins i tot, una d'elles explica que després d'anar a casa del docent on haurien mantingut relacions sexuals, ell la va amenaçar amb què la suspendrien si explicava a algú el que havia passat.
En un cas, també hi hauria hagut un intent de violació per part de Gómez a una alumna de 15 anys. Segons relata la noia, va ser durant un viatge a Galícia amb La Inestable 21, la companyia de l'Aula de Teatre, on el professor se les va empescar per compartir llit de matrimoni amb ella. En apagar el llum, la jove explica que ell l'hauria començat a petonejar i després a agredir-la sexualment fins que va intentar penetrar-la, sense preservatiu, moment en què ella va poder apartar-lo.
En el cas de l'altre professor, les alumnes expliquen que «seguia els passos» de Gómez. D'aquesta manera, hauria enganyat una de les denunciants per portar-la a casa seva i, un cop allí, abusar sexualment d'ella. Posteriorment, en un viatge a Madrid, hauria intentat fer el mateix però, segons la noia, el va poder aturar i va alertar la resta dels companys. Aquest fet va arribar a la llavors directora de l'Aula de Teatre, Mercè Ballespí. Tot i parlar amb l'adolescent, la directora explica a l''Ara' que en cap moment va trobar indicis per pensar que hi havia un tema sexual darrere dels fets. També ha defensat que Escartín va marxar del centre per motius professionals el 2008.
La direcció desconeixia el cas fins a la denúncia
L'article també parla de suposades queixes per part de la resta de professors cap a la professionalitat dels dos docents. Dues exprofessores de l'Aula fins i tot han explicat que en assabentar-se que Antonio Gómez tenia una relació amb una alumna que era menor d'edat, van posar-ho en coneixement de la directora, Mercè Ballespí. Tot i això, Ballespí els hauria demanat discreció, a més d'afegir que ja s'encarregaria d'aquesta qüestió.
De fet, l'exdirectora Mercè Ballespí, ha assegurat al mateix diari que no va tenir constància dels suposats abusos fins al 2018, quan es va conèixer la denúncia contra els dos docents. El mateix li va passar a l'actual directora de l'Aula, Mireia Teixidó.
En conèixer la denúncia, des del centre van fer dimitir a Antonio Gómez com a president de l'Associació Cultural Aula de Teatre de Lleida, l'entitat que gestiona la institució municipal. Des del juliol de l'any passat Gómez està desvinculat del centre.
L'exdirector, per la seva banda, nega els abusos a les seves alumnes i considera que «és la paraula d'un contra la d'un altre», a més de defensar que si les acusacions fossin certes «la justícia hauria actuat».