Un jutjat social de Barcelona ha anul·lat l'acomiadament d'una treballadora afectada per lupus en considerar-ho discriminatori. L'acomiadament es va produir mentre la teleoperadora estava en situació d'incapacitat temporal, segons ha informat el Col·lectiu Ronda.
Així, el jutjat considera la sentència que la manca de solidesa en l'argumentació empresarial respecte als motius de l'acomiadament esdevé indici suficient «que la veritablecausa per acomiadar és la situació de malaltia i la incertesa respecte als terminis de recuperació». La resolució judicial estableix que l'empresa ha de readmetre l'empleada i li ha d'abonar una indemnització de 6.251 euros per vulneració de drets fonamentals.
Acomiadament discriminatori per tenir lupus
La carta d'acomiadament de la treballadora assegurava que havia comès suposades irregularitats i se li imputava «una disminució en el desenvolupament de les seves funcions habituals». En el moment de l'acomiadament, el maig del 2019, la treballadora es trobava en situació d'incapacitat temporal des de feia tres mesos a conseqüència de les afectacions provocades per la malaltia, que té diagnosticada des del setembre del 2015 i que li havia impedit treballar de forma intermitent. Precisament, aquesta redundància dels episodis d'incapacitat temporal «és, segons la sentència, la veritable raó de l'empresa per a acomiadar la treballadora esdevenint un acomiadament nul pel fet de suposar una discriminació per raó de l'estat físic».
L'advocat del Col·lectiu Ronda que ha assessorat la treballadora, Oriol Pintos, ha afirmat que sentències com aquesta són «transcendents» per matissar el criteri legislatiu vigent que diferencia entre els acomiadaments que es fonamentin en una situació de discapacitat, considerats nuls, i aquells que puguin tenir per causa una malaltia o incapacitat temporal, que en cas de considerar-se injustificats només són considerats improcedents i no comporten la readmissió obligatòria de l'empleat.
El Col·lectiu Ronda ha valorat que arran de sentències anteriors, els tribunals interpreten de forma «cada vegada més estesa» que correspon aplicar de forma flexible les directives comunitàries en matèria de prevenció de la discriminació per raó de discapacitat. D'aquesta manera, l'acció protectora s'estén no només als treballadors amb una discapacitat reconeguda sinó també a tots aquells que afrontin dificultats per a l'exercici d'una activitat professional si els impediments tenen origen en dolences físiques, mentals o psíquiques que es poden mantenir.